http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
HISTÒRIA
Stonewall: Marsha P. Johnson i el "Black Trans Lives Matter"
Tomás Máscolo
@PibeTiger

Una drag-queen afroamericana i pionera de l’activisme de la diversitat sexual va participar en la revolta de Stonewall. Va fundar la casa S.T.A.R. i gran referent de lluita per la conscienciació del VIH-Sida. El seu nom va tornar a retrunyir en pancartes, al costat de l’aconsegueixin "Black trans lives matter".

Ver online

Va néixer el 24 d’agost de l’any 1945 en la localitat d’Elizabeth de l’estat de Nova Jersey, als Estats Units. Va arribar a Nova York a la fi dels ’60 i en la dècada del ´70 es va fer inseparable de l’activista trans Sylvia Rivera.

Poc es coneix sobre la seva infància però hi ha alguna cosa que la distingeix des de la seva adolescència. Independentment de com estigués vestida, a vegades Johnson també afirmava la seva identitat masculina sota el pseudònim de Malcolm, Marshall o Mikey, i en aquests moments s’ofenia si se’n deia «Marsha» o s’usaven pronoms femenins. És a dir que la seva identitat de gènere era tan versàtil com la seva orientació sexual.

Sobreviure als carrers

La preocupació immediata per a Marsha i les seves companyes era la subsistència. El centre de tots els projectes va ser STAR, l’Acció de Travestis De carrer Revolucionàries (per les seves sigles en anglès). STAR va ser fundada l’any 1971 gràcies a l’ajuda que van aconseguir del Gai Liberation Front (Front d’Alliberament Homosexual).

Johnson era la "mare" de la casa STAR, un hotel les habitacions del qual havien convertit, al costat de Sylvia Rivera, en habitatges comunitaris, a vegades per a 50 o més persones i van començar a treballar en espais autoorganitzats i projectes que mantinguessin cobertes les necessitats tan seves com de les seves companyes.

La prioritat era la subsistència però també a la casa s’ajuntava roba i menjar per a ajudar i fer costat a les drag-queens més joves, dones trans i altres nois de carrer que vivien en els molls del carrer Christopher.

Segons les seves pròpies paraules, "Originalment STAR va sorgir arran de la seva presidenta, Sylvia Lee Rivera, i per Bubbles Rose Marie, i em van preguntar si m’unia al projecte com a vicepresidenta. STAR és un grup molt revolucionari. Opinem que si és necessari, hem d’aixecar les armes per a començar una revolució".

STAR tenia dificultats a l’hora de dur a terme els seus plans, que incloïen balls per a recaptar fons, una altra casa STAR, una línia de telèfon, un centre recreatiu, una caixa de resistència per a arrestos, i un advocat per a la gent que per la seva identitat o orientació sexual fos empresonada.

El seu humor àcid la representava i tenia un afegitó, "Pay it no mind". Durant un judici, un jutge li va preguntar a Marsha "Què significa la P? (del seu cognom, NdeR)", al que ella va donar la seva resposta habitual: "Pay it no mind" (no et preocupis) referint-se al que es preguntaven sobre ella. Odiava contestar si era home o era dona.

Així relata la seva companya Sylvia Rivera com va ser que es van conèixer: "Jo estava caminant per la Sisena Avinguda i ella estava dreta en una cantonada. Em va cridar des del seu lloc, ens presentem i una fortíssima germanor va néixer d’allò. Em treia fora per a menjar. Estava fent el carrer perquè havia estat fins llavors treballant com a cambrera en el Restaurant Child’s. Però sempre havia de fer hores extra, segons em va dir".

En 1974, va treballar sent fotografiada per Andy Warhol, com a part de la seva sèrie polaroid "Ladies and Gentlemen". Johnson va ser també part del grup de drag-queens per a performances de Warhol, "Hot Peaches". Es pot trobar l’entrevista que li va fer l’activista gai Allen Young en el llibre "Out of the Closets: Voices of Gai Liberation", publicat originalment en 1972.

Fotografia d’Andy Warhol

En la dècada de 1980, Johnson va continuar el seu activisme de carrer com a organitzadora respectada d’ACT UP - AIDS Coalition to Unleash Power (Coalició de la SIDA per a deslligar el poder), un grup d’acció directa fundat en 1987 per a cridar l’atenció sobre la pandèmia de SIDA.

A més de conscienciar sobre l’VIH– SIDA, feia fortes denúncies pel poc accés laboral de la població trans. "Conec moltes travestis que estan treballant com a dones, però vull veure el dia en què les travestis puguem anar i dir: ’El meu nom és Fulano de tal i m’agradaria treballar com a Fulana de tal’".

El riu del lament

Marsha havia estat en la SSI (Seguretat Social per Discapacitat) per poc temps perquè tenia serioses crisis nervioses a causa de la mort del seu company. Havia estat moltes vegades tancada en Bellevue i a Manhattan State. La seva ment començava realment a anar-se’n i tenia visions. Va tenir un doctor que no la va diagnosticar bé i va ser tard quan es van adonar que tenia sífilis. Així que, quan finalment la hi van detectar, la malaltia estava en la seva segona fase. Marsha vivia en el seu propi món, i veia les coses de manera diferent.

Era el mes de juliol de l’any 1992 quan el seu cos va ser trobat en el riu Hudson, no gaire lluny del moll del West Village, poc després de la Marxa de l’Orgull d’aquest any. La policia va considerar la mort com un suïcidi. Però no contents amb aquesta teoria els seus amics i companyes van llançar una campanya per a saber realment com va morir, ja que mai havia tingut tendències suïcides i el seu cos tenia cops.

La història d’ahir, la lluita d’avui

Després de la mort en mans de la policia de George Floyd, a la consigna del Black Lives Matter se li va sumar la de "Black trans lives matter", per la mort de Tony McDade, de 38 anys, qui va ser assassinat en mans de la policia de Tallahassee.

A causa de la crisi de COVID-19 i les pautes de distanciament social, el Mes de l’Orgull 2020 s’havia suspès. És possible que les empreses que fan costat a la comunitat LGBTQ ja estiguin esperant tornar a les festivitats tradicionals l’any vinent. No obstant això, l’erupció sostinguda en tot el país de les protestes de Black Lives Matter per la mort de George Floyd ja està inspirant una comprensió més profunda del significat del Mes de l’Orgull, traient tot marge de "capitalisme rosa" i imprimint-li un missatge més insurrecte.

Un sector de les marxes als Estats Units cada any recorda la lluita de Marsha, la hi recorda per la seva baralla al costat de Sylvia, i perquè encara avui no se sap el motiu precís de la seva mort.

Com va informar Ezra Brain per a l’Izquierda Diario Argentina "gairebé totes les accions d’aquest aixecament han inclòs contingents de treballadors de la salut, i la protesta a favor de Black Trans Lives no va ser l’excepció. Treballadors de la salut sostenien pancartes condemnant l’atac de Trump a l’accés a la salut de les persones trans i van declarar "La Salut Trans Importa". Mike Pappas és mèdic i editor de Left Voice, part de la xarxa Internacional Izquierda Diairo i va ser present en la mobilització. En les seves paraules "Com a treballador de la salut, més treballadors de la salut necessitem posar-nos dempeus i dir les vides negres trans importen".

Stonewall va ser un centelleig d’irreverència contra el capitalisme, avui en plena pandèmia hem de tornar a dir que la vida dels treballadors i les nostres, també importen.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic