Ens anava a deixar vostè fora de la paga extraordinària que concedeix al personal sanitari per l’exposició a la COVID-19, a nosaltres, tècnics i tècniques del transport sanitari subcontractat pel SEM que hem estat el personal més exposat al virus. El personal d’ambulàncies hem estat a primera línia, assistint i traslladant a pacients infectats per COVID-19, en molts casos sense els EPIS adequats i posant en risc la nostra vida i la dels nostres familiars.

Finalment per les pressions mediàtiques i les concentracions de protesta que li vénen a la contra, decideix incloure’ns en la seva paga classista, en la qual donen a entendre que el valor de la vida augmenta segons els estudis de què disposa cada treballador sanitari.

Una mostra més de la manca de respecte que mostra l’administració al col·lectiu de Tècnics en Emergències Sanitàries, que segueix permetent que empreses privades segueixin enriquint-se amb diners públics a costa d’explotar al treballador i donar un servei lamentable a la població, considerant-nos simples transportistes i amb un conveni obsolet que no ha canviat en més de deu anys i que encara segueix congelat.

Durant aquesta pandèmia ha quedat demostrat que tenir un servei de transport sanitari privatitzat posa en risc tant als professionals de les ambulàncies com als usuaris de les mateixes. Aquestes empreses anteposen els seus beneficis econòmics per sobre de la seguretat dels seus treballadors i el que és encara pitjor, de la seguretat dels pacients.

Empreses privades i voltors que la primera mesura que van prendre per lluitar contra la COVID-19 va ser presentar un ERTO o aplicar el PERMÍS RETRIBUÏT RECUPERABLE tot i ser servei essencial segons el BOE. O seguint amb la contractació abusiva de personal en pràctiques, persones que tenen la mateixa responsabilitat, però cobrant pràcticament la meitat del salari.

Sra. Vergés, no ens malinterpreti, no volem la seva almoina, no volem diners tacats de sofriment, tacats de negligències, uns diners que només pretenen comprar voluntats i silencis, perquè els sanitaris ens oblidem de la mala gestió, de la manca d’EPIS i recursos, de l’escassetat de personal sanitari, d’un sistema sanitari privatitzat de mínims que en el moment que sorgeix una emergència sanitària es col·lapsa per la mala gestió i previsió dels polítics.

Encara mantenim l’esperança que aquesta pandèmia els faci obrir els ulls i realitzin una reestructuració de sistema sanitari, eliminant les empreses privades del sector sanitari, i atorgant als tècnics en emergències el reconeixement que ens mereixem.