|
En l’assemblea, realitzada mitjançant l’aplicació Zoom, es van connectar un centenar de treballadors i treballadores de diferents sectors donant un missatge clar, la urgència i necessitat de l’organització per a lluitar contra els atacs que estan per venir.
Com destaquen en el comunicat les seccions de CGT Telepizza convocants de la reunió, en l’assemblea virtual van participar treballadors i treballadores de diferents sectors “comptant les seves experiències en els seus centres de treball sotmesos a precarietat i abús patronal”. Entre ells treballadores d’hostaleria, comerç, serveis, telemarketing, del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona (topmanta), dependents de botigues, monitors de menjador i temps lliure, docents, doctorands, PAS i per descomptat sanitaris, un dels sectors que després d’enfrontar en primera línia la crisi del coronavirus ara és als carrers contra les privatitzacions i per la millora de la sanitat pública.
“Comptem amb la participació de lxs compañerxs que han estat en primera línia en la lluita contra el Covid-19 com van comptar l’esquinçadora intervenció de les treballadores de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid que sortiran a la vaga contra la privatització i van fer un anomenat de socors al fet que totes les organitzacions anessin a donar suport a la seva lluita, o el company mèdic resident de la sanitat madrilenya que ens va comptar les justes demandes d’aquest col·lectiu que ve exigint tenir iguals drets que la resta de personal sanitari”, diu el comunicat dels pizzers.
La participació de treballadores i treballadors sanitaris, així com la crida de l’assemblea a secundar i envoltar lluites com la de Nissan a Barcelona contra el tancament de la fàbrica, mostren que és una Xarxa que neix íntimament lligada a les lluites i conflictes en curs.
Durant l’assemblea es van intercanviar les experiències de cadascun dels sectors, amb les seves especificitats, però deixant patent un fil comú que connectava cadascuna de les denúncies i exigències, la lluita contra la precarietat. Des d’Amazon, fins a Mango, passant per Telepizza, Domino’s, VIPS, KFC, Renfe, El Corte Inglés i entre tants uns altres, les experiències parlaven de temporalitat, la inestabilitat laboral, baixos salaris, horaris extenuants i abús patronal.
La situació de precarietat, accentuada per la crisi del Covid19, no és nova. Tal com s’expressava en les diferents intervencions, els atacs de la patronal i els diferents Governs, amb el beneplàcit de la burocràcia sindical de CCOO i UGT, vénen des de lluny. Bon compte d’això van poder donar els treballadors i treballadores del sector sanitari i educatiu presents en la reunió, que van enumerar i van recordar els diversos atacs que aquests serveis públics han rebut, privatitzant o externalitzant moltes àrees laborals essencials.
Entre les diferents persones connectades va haver-hi també la participació especial de dos joves precaris d’Argentina que van comptar la seva experiència d’organització en una xarxa que està organitzant a milers de joves i trabajadorxs precarixs, informals, immigrants i aturats que sofreixen les mateixes condicions d’explotació, falta de drets i abandonament per part de les burocràcies sindicals i els governs. Un enorme exemple d’organització que mereix multiplicar-se a tot el món, perquè la precarietat és un fenomen que sofreix la classe treballadora internacionalment.
Establint les bases per a construir una gran xarxa estatal de precaris
Per a fer front a aquests atacs moltes de les i els participants de l’assemblea van plantejar, tal com s’assenyala també en el comunicat, mesures necessàries per les quals barallar, com “posar fi a la precarietat, contra la privatització de la sanitat i els serveis públics, les externalització, impostos a les grans fortunes, augment salarial, acabar amb els falsos autònoms, tirar a baix la reforma laboral i les lleis racistes, regularització ja” així com “acabar amb totes les divisions que volen imposar a la classe treballadora” i “lluitar pels reclams de la dona treballadora i els drets de les persones LGTBI” i el racisme en els centres de treball.
Per això mateix, a més de denunciar, les intervencions també van parlar d’organització. Així, en aquesta primera assemblea virtual es van establir les bases per a avançar cap a una gran xarxa de joves i trabajadorxs precarixs. Les resolucions adoptades al final de l’assemblea donen compte d’això: una major difusió a través de les xarxes socials, mostrant de la forma més creativa i dinàmica com es va construint la xarxa, a més de servir per a la difusió de campanyes i denúncies.
Es va concretar també el suport als conflictes de Sanitaris i Nissan, participant en les seves accions i traslladant la solidaritat. Es va acordar a més mostrar solidaritat i participar en les accions antiracistes que tinguin lloc. Per a portar això endavant i seguir la coordinació, es va proposar i va acordar començar a organitzar assemblees locals que es puguin reunir amb el seu ritme per a anar preparant una segona assemblea de precaris al setembre molt més gran i amb més sectors.
Les companyes i companys de CGT Telepizza animen als qui no van poder participar d’aquesta primera assemblea virtual a que segueixin les seves xarxes socials (en Twitter, Instagram i Facebook) i es contactin “per a continuar sent milers els que volem cridar ben alt contra la precarietat laboral” i construir “una gran xarxa de joves i treballadors i treballadores precàries*.
Des d’Esquerra Diari acompanyarem amb entusiasme aquesta iniciativa de lluita i organització contra la precarietat, els abusos patronals i els governs al servei de l’IBEX35 i els capitalistes.
|
