Amazon desembarca des de la innovació ultraliberal en un model qüestionat a nivell de dret laboral, amb la determinació insaciable de qui té com a objectiu acaparar el sector del comerç electrònic.

Aquest sistema de negoci es basa principalment a connectar i fer interactuar serveis amb demandes o necessitats. En el cas de Amazon Flex, una cosa tan senzilla com que Amazon necessita vendre els seus productes, els repartidors guanyar uns diners i els clients o consumidors tenir el producte el més ràpid i còmode possible. La companyia connecta aquestes “variables” sent propietària de la plataforma digital (app).

Així, els repartiments són realitzats per autònoms on la companyia els ofereix “flexibilitat” i guanyar uns diners extres. Els requisits per a treballar són ser major d’edat, tenir permís de conduir, vehicle propi, mancar d’antecedents penals i estar donat d’alta en autònoms. A partir d’aquí podràs “ser el teu propi cap”, tenir ingressos addicionals i un horari flexible. Així s’anuncia Amazon a nivell corporatiu davant els seus repartidors. Ingressos addicionals sent el teu propi cap hi ha alguna cosa que comença a fallar.

Amb l’app descarregada en el mòbil per a controlar la recollida i lliurament de paquets l’empresa paga 28 euros per 2 hores, podent realitzar els repartiments en blocs de 2 o 4 hores, sense incloure gasolina, manteniment de vehicle, despeses d’estacionament, multes. Òbviament, es reserva el dret a cobrar les despeses derivades d’un mal manipulat, mentre no es fa càrrec de pèrdues ni robatoris. També es demana que els repartidors compleixin amb un mínim de presència i higiene i per descomptat un tracte cordial. Un exemple molt clar de qui ho arrisca tot mancant de principis bàsics legals, sent eximida l’empresa de qualsevol responsabilitat dels seus paquets.

Quan la demanda valora que hi ha serveis disponibles el treball s’activa conduint als treballadors al magatzem corresponent, d’allí a les destinacions assignades a les adreces amb el seu vehicle. Quan la jornada acaba es torna a la base logística i es desactiva en aquesta jornada. No s’oblidi que cada recorregut en cada dia de treball és totalment controlat, administrat i gestionat per la plataforma digital.

Amb programes i models com aquests l’objectiu de Amazon, a curt termini, és reduir radicalment el cost de la distribució dels seus lliuraments i a llarg termini fer-se amb el sector. Per a això irromp com un elefant en una terrisseria, on els marges totals de la companyia li permeten invertir sense cap risc i innovar marcant les seves condicions. Abans Amazon treballava amb empreses dins del sector de repartiment com Seur, Correus Ups, etc. Aquestes companyies van entendre que les condicions s’excedien i des de llavors va haver-hi una retallada de contractes amb Amazon, subcontractant altres repartidores més humils amb preus de 5,38 euros/hora.

Però per a l’empresa de Seattle els autònoms, tenen encara un cost més barat ja que per cada treballador donat d’alta pot haver-hi un o fins i tot famílies treballant en el servei, custodiant les comandes en el vehicle, ajudant en la càrrega i que mai cobraran.

Aquest nou model està generant un nou salt en què es materialitzi la precarietat, incorporant a persones amb menys recursos a nivell social i amb necessitats urgents, havent d’acceptar aquests treballs “semi esclaus”. La companyia s’aprofita d’aquests grups per a obtenir grandíssims beneficis, sent conscient que hi ha comptes actius 7 dies a la setmana 24 hores al dia. Una persona sola és impossible que pugui acaparar tantes hores de treball, per tant, és còmplice de la implementació d’un mecanisme brutal d’acte explotació de famílies senceres. Això sí, els paquets sempre a horari i els clients feliços.

Per a Amazon tot són avantatges ja que disposa d’un parc de repartidors a demanda, només paga i genera una despesa quan existeixen serveis disponibles, no ha d’assumir salaris i les assegurances socials els abonen els propis autònoms. Té el seu propi equip i servei de repartiment sense cap despesa estructural i constitutiva de base.

Falsos autònoms sens dubte i així cal denominar-los. Els eufemismes passen a ser coartades per a una mala pràctica en justícia laboral: els treballadors són “col·laboradors”, els horaris se’ls denomina “disponibilitat total” i els salaris “pagament per servei”. Però realment els repartidors no treballen quan volen sinó quan l’empresa ho imposa a través de la seva app; per tant, existeix una relació laboral de treball ja que es regeixen per un horari establert.

La batalla està complicada i la lluita referent a aquesta nova forma d’explotació laboral. La capacitat sindical està molt verda i no actualitza els mètodes de defensa jurídica clàssics, avui potser ja no són efectius. Els repartidors no es reuneixen en un centre de treball comú per tant l’organització passa a un estadi diferent. Amazon amb aquesta plataforma digital o app ja no acomiada simplement desconnecta. Enfront d’aquesta realitat és necessari també innovar en la forma d’organització dels treballadors i treballadores, generant xarxes entre la joventut i les treballadores i treballadors precaris. Unint per baix el que les empreses i els sindicats burocratitzats divideixen per dalt.