Quan les protestes contra el racisme policial van esclatar a Nova York a finals de maig l’alcalde va instituir el toc de queda i li va donar via lliure a la policia, la qual va respondre al principi amb arrestos massius, repressió i brutalitat. En les últimes setmanes, la policia de Nova York i de tot el país va modificar les seves tàctiques canviant la repressió per la cooptació, treballant amb col·laboradors per a pacificar les protestes en lloc de colpejar i arrestar manifestants. No obstant això tres manifestants arrestats al començament de les protestes encara es troben detinguts. L’estat busca intimidar als manifestants amb condemnes exemplars.

Colinford Mattis i Urooj Rahman són fills d’immigrants que van néixer i van créixer entre la classe treballadora de Brooklyn. Tots dos treballen com a advocats a la ciutat. Rahman és una advocada pública treballant per als Serveis Legals del Bronx. Tots dos són a més la principal sustentació de les seves llars, les seves germanes adoptives en el cas de Mattis i la seva anciana mare en el cas de Rahman depenen d’ells. Van ser arrestats suposadament per haver llançat una bomba molotov a través del vidre d’un patruller ja destruït i abandonat en la nit del 29 de Maig, quan les protestes rugien a tota Nova York i especialment en el barri de Fort Greene.

Samantha Shader, qui té un historial de topades i resistència a les forces policials, va ser arrestada aquesta mateixa nit, també per presumptament haver llançat una bomba molotov. Aquesta anava apuntada a un patruller amb oficials dins i no va causar danys.

A diferència dels policies de Nova York, Mattis, Rahman i Shader no van danyar a ningú aquesta nit. L’única cosa pel que podrien ser acusats és d’intent de destrucció de propietat, la mateixa propietat que la policia va ser creada per a cuidar fins i tot a costa de la vida humana. Rahman mateix va analitzar aquest contrast en una entrevista per vídeo poques hores abans del seu arrest:

“El que vaig veure va ser atemptats contra la propietat, i cap propietat està per sobre de la vida humana. La destrucció de propietat no té punt de comparació amb un assassinat. Així que entenc per què la gent ho fa. És una manera de demostrar el seu dolor, la seva fúria, perqeuè simplement mai es deté."

Increïblement, els tres enfronten una pena de presó perpètua, amb un mínim de 45 anys per una sèrie de delictes federals, incloent: ús d’explosius, incendi, ús d’explosius per a cometre un delicte, conspiració per a cometre incendi, ús d’un instrument destructiu, desordre civil i posseir o fabricar un instrument destructiu. Sumat a això, i en un cas poc comú, els tres es troben detinguts sense possibilitat de fiança, malgrat els reclams de les famílies, amics, membres de la comunitat i fins i tot ex fiscals federals. Per si no fos prou, a pesar que Shader va ser ferida durant el seu arrest encara no va rebre un tractament mèdic adequat.

“Quan un mira les acusacions contra la Sra. Rahman i el Sr. Mattis, un esperaria que anessin jutjats sota la llei i jutjats estatals” va dir Ramzi Kessem, un professor de l’Escola de Lleis a la Universitat de la Ciutat de Nova York en una entrevista amb The Intercept. “El fet que el govern federal hagi fet tot el possible per a trobar una forma per a jutjar-los federalment té la fi d’enviar un esgarrifós missatge als activistes.” Vincent Southerland, director executiu del Center on Race, Inequality, and the Law (Centre sobre la Raça, Desigualtat, i la Llei, NdelT) de la Universitat de Nova York va afegir: “Sumat a les dures condemnes possibles és extremadament estrany que el Departament de Justícia arribi a aquest extrem de negar-se a la possibilitat de fiança. Pres de conjunt suggereix que el govern està buscant aplicar un càstig exemplar a aquestes persones per a enviar-li un missatge al públic, un missatge de por pel que fa a la gent participant de les mobilitzacions”

Aquesta política és responsabilitat de l’administració de Trump, que va treballar incansablement per a aconseguir que els casos siguin elevats al fòrum federal sota una frèvola excusa: atès que els patrullers de la Policia de Nova York provenien de fora de l’estat, els suposats crims de Mattis, Rahman i Shader cauen baix jurisdicció federal. Trump i els seus aliats han difós el cas en les xarxes socials, convertint-lo en l’exemple dels seus avanços contra els “Antifa”.

Contrasten els durs càrrecs que Mattis, Rahman i Shader enfronten per suposada destrucció de la propietat contra la manera en què el sistema judicial estatunidenc tracta als oficials de policia que efectivament assassinen persones. L’estat va demorar tot el possible l’arrest dels policies que van assassinar a George Floyd fins que les massives protestes van esclatar, i fins i tot un dels oficials involucrats va ser alliberat després del pagament de la seva fiança. El policia que va entrar a la casa de Breonna Taylor i la va assassinar a mitja nit continua lliure. L’oficial de policia de Nova York que va atropellar amb el seu patruller a manifestants i no va matar a ningú de pura casualitat no està a la presó. Els oficials a Buffalo que van atacar a un ancià van ser acomiadats i només després de la pressió exercida pel Governador Cuomo dos d’ells van ser processats. No estem dient que les solucions carceràries siguin la resposta, però hi ha una clara diferència entre el tracte rebut per aquells que amenacen la propietat en defensa de les vides d’afroamericans i aquells que els assassinen amb impunitat.

Mattis, Rahman i Shader són presoners polítics. Els exagerats càrrecs en contra seva i la indignant decisió de no permetre’ls pagar fiança estan dissenyats per a imposar la por en els cors de qualsevol que estigui disposat a enfrontar i protestar contra l’estat d’alguna manera significativa. Com a socialistes, som completament conscients que podríem ser nosaltres els detinguts, així com ser nosaltres els que tenen per davant una vida a la presó.

El govern de l’Estat de Nova York i els Estats Units ha deixat clar que no hi ha manera acceptable, per a ells, d’enfrontar-se al seu règim assassí i racista. Enloc de tenir por per l’exemple que intenten imposar, hauríem d’inspirar-nos a lluitar amb més força, per l’alliberament de la comunitat negra, per la llibertat de tots els presoners i l’abolició de l’estat carcerari. Un primer pas és fer tot en el nostre poder per a assegurar-nos que aquests ridículs càrrecs criminals són descartats i que Mattis, Rahman i Shader puguin estar novament als carrers lluitant al nostre costat.