L’escorxador de porcs, situat en el centre d’Alemanya, a Renània del Nord-Westfàlia, ha estat tancat després que almenys el 73% dels treballadors donessin positiu en Covid-19. A més, les autoritats han tancat les escoles i guarderies de la regió i han posat en confinament a 7.000 persones de la localitat.

Les condicions laborals en el centre industrial són deplorables i els treballadors migrants (búlgars, romanesos i polonesos) es veuen obligats a viure en condicions d’amuntegament, sense les més elementals mesures de protecció davant la malaltia. El règim de subcontractes vigent en la indústria càrnia permet a les empreses utilitzar mà d’obra migrant molt barata sense garantir condicions de seguretat i higiene enmig de la pandèmia.

Johanna Descy, infermera i autora del blog Tamponkollektiv, explicava la situació laboral en els escorxadors alemanys, en un article publicat a Klasse Gegen Klasse:

“En la pròpia fàbrica, només una petita proporció dels treballadors estan ocupats de manera regular. Al voltant del 70% al 80%de la força de treball està ocupada mitjançant subcontractistes. Aquests contractes de treball són tot un repte. No hi ha protecció contra l’acomiadament. Els salaris són baixos i generalment inferiors al salari mínim legal. Els treballadors són en la seva majoria d’Europa de l’Est i viuen en allotjaments col·lectius proporcionats per l’ocupador. El lloguer es dedueix del salari. El que s’emmalalteix ja no rep la seva paga. Hi ha escorxadors, on els treballadors han de pagar ells mateixos els utensilis i roba de protecció (ganivet, davantal, guants). En els allotjaments, diverses persones viuen en una habitació. Hi ha banys i cuines compartides. No és possible observar les regles de distància i les mesures d’higiene. Els treballadors estan en una relació de dependència massiva amb els seus ocupadors. Aquestes són relacions absolutament inacceptables, que els polítics han estat avalant durant anys.”

Amb 190.000 casos de contagi confirmats i 8946 morts oficialment, Alemanya havia aconseguit fa una setmana els nombres més baixos de contagis des del començament de la pandèmia (247 el 14 de juny). No obstant això, la tendència ha començat a canviar, amb l’augment dels contagis en els últims dies (770 el 19 de juny) el que porta a alguns analistes a afirmar que es podria estar vivint el començament d’un rebrot. El govern està responent a contramarxa a l’aparició de diversos brots locals. Per exemple, en el barri de Neukölln a Berlín van posar en quarantena a tot un bloc d’edificis. Una situació similar va ocórrer en un bloc de cases en Gotinga (centre d’Alemanya) on els 700 habitants dels pisos van quedar aquest dijous en quarantena, després de confirmar-se 100 contagis en aquest edifici.

Els escorxadors alemanys han estat en el centre dels debats polítics en els últims dies. Els centres industrials amb personal subcontractat i migrant, sense protecció, pèssimes condicions d’habitatge i exposats a molt baixes temperatures durant la jornada laboral són llocs de contagi ideals per al virus, perquè els empresaris prioritzen els seus guanys per sobre les vides dels treballadors i els seus familiars. Al maig, les autoritats es van veure obligades a tancar un altre gran escorxador, el Westfleisch en Coesfeld, per l’aparició 151 contagis entre la plantilla.

Alemanya és el segon exportador mundial de carn de porc i la facturació anual del grup Tönnies supera els 5 mil milions d’euros. La crisi del Covid ha tret a la llum el règim de super explotació, racisme i precarietat que es troba darrere d’aquest “miracle alemany”.

Clemens Tönnies, amo de l’empresa càrnia i Directiu del club de futbol Schalke, ha estat també en el focus de la polèmica per les seves declaracions racistes. L’any passat va dir que “en lloc pujar impostos per a destinar-los a la lluita contra la crisi climàtica” haurien de construir-se a Àfrica centrals energètiques; "així els africans deixarien de talar arbres i de produir nens quan enfosqueix".

Ara, des del Govern de Merkel i des del SPD asseguren que prendran mesures per a controlar les condicions laborals. Pur cinisme. La realitat és que durant anys han avalat, promogut i legitimat un règim de subcontractació i “esclavitud moderna” per als treballadors migrants a Alemanya. Això ha comptat amb la complicitat de les burocràcies sindicals, permetent aquesta divisió profunda entre "treballadors de primera" i "treballadors de segona".

Ja és hora que els sindicats prenguin a les seves mans la lluita contra aquesta precarietat i racisme patronal, per a unir a la classe treballadora d’Alemanya, nativa i estrangera, en una lluita comuna contra els capitalistes. Es tracta dels seus guanys o les nostres vides.