|
Aquest dimecres, com cada setmana, les portes dels hospitals i CAPs de Catalunya tornen a ser escenari de diverses concentracions: infermeres, auxiliars, zeladores, metges i metgesses al crit de “Recuperem el 5%”, “Sanitat, publica i de qualitat” i desenes de pancartes contra la precarietat i els acomiadaments.
Essencials i aplaudits en plena pandèmia, però menyspreats ara pel Govern de la Generalitat que no retrocedeix en les dècades de retallades i plans de privatització encoberta.
A més, la setmana passada el Govern català va anunciar una compensació econòmica per al personal sanitari per la seva feina durant els moments de major col·lapse de la sanitat. Però aquesta remuneració és insuficient i incomparablement inferior respecte dels 48 milions d’euros que la Generalitat va transferir a les empreses privades i els 18 milions del contracte a Ferrovial. I per suposat, ni parlar del retornament del 5% per part de la Generalitat.
Per altra banda, la lluita del personal sanitari comença a ser secundada i reconeguda per altres sectors de treballadores i treballadors i en les concentracions s’acosten cada vegada més joves, veïns i veïnes.
La setmana passada a l’Hospital Sant Pau s’hi va acostar amb la seva pròpia pancarta un representatiu grup de treballadors i treballadores d’Acciona, subcontracta de Nissan. Un suport solidari mutu, cal dir també, ja que dies abans la plataforma “Sanitàries en Lluita” havia publicat a les seves xarxes declaracions contra el tancament de Nissan i exigint la nacionalització sense pagament i sota control dels treballadors. Al Sant Pau s’apropat també joves treballadors de CGT-Telepizza.
La lluita contra les retallades de serveis tan essencials com la sanitat es fa ressò en molts sectors del poble treballador. Perquè les “retallades en sanitat maten” és la conseqüència més visible durant la pandèmia. També perquè les retallades han estat acompanyats de processos privatitzadors i externalització de sectors de serveis socials, educatius, públics que han portat més precarietat, pèrdua de drets laborals bàsics i precarietat en els propis serveis per a les persones usuàries.
Per tot això, és vital donar tot el suport a les mobilitzacions en lluita per una gestió de la sanitat pública al 100% i que la xarxa pública sanitària deixi d’estar sota control dels lobbies sanitàris.
Però, alhora, és necessari acabar amb els tractes de favor del Govern de la Generalitat cap a les mútues i les clíniques privades, privatitzant en la pràctica la sanitat pública. I això només podra fer-se efectiu amb la nacionalització total de la Sanitat Privada sota control dels seus treballadors, i sense pagament de cap tipus d’indemnització.
|
