|
La mort de George Floyd a mans de la policia de Minneapolis ha sacsejat les últimes setmanes amb un moviment de protesta que s’estén per tot el país i part del globus. La violència policial dirigida cap les persones racialitzades i els immigrants a Europa, així com el racisme institucional i imperialista ha tornat a posar-se en el centre de les demandes socials en més de mig món.
I a tot això, una de les últimes protestes massives que s’ha marcat com a tendència després de l’assassinat de George Floyd és la decapitació dels monuments a Cristòfor Colón, principalment als Estats Units i Regne Unit.
El ressò d’aquestes protestes que van començar en ciutats com Houston o Saint Paul (Minnesota) s’està expandint també i fins a Barcelona ha arribat el debat sobre que fer amb el llegat arquitectònic d’un dels màxims exponents de la colonització i l’extermini dels pobles originaris d’Amèrica.
No hi ha dubte que un dels símbols més visibles de la ciutat de Barcelona és l’estàtua de Colón que presideix el final de la Rambla i el Port Vell. Un símbol, no obstant, que fa referència més a la porta d’entrada de la marca Barcelona que, precisament, estableix una divisió ètnica entre migrants de primera i de segona.
I com no podia ser d’una altra forma, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, intentava aquest dilluns mantenir una posició ambigua respecte al monument de Colón. En unes declaracions a RAC1 Colau defensava que "Barcelona vol ser una ciutat antiracista" però que "l’estàtua és una icona de la ciutat de Barcelona per bé o per mal" i considerava que allò millor és mantenir-la.
Per a això, ho justificava dient que "hi ha una reflexió des de fa temps a la ciutat i hem estat pioners. L’estàtua de Colón forma part de la memòria crítica de Barcelona. Tots els experts que hem consultat veuen més interessant deixar el monument de manera crítica i que inclogui una explicació" i recordava que Barcelona "va posar en marxa en el mandat anterior jornades de reflexió crítica sobre la presència colonial i esclavista de la ciutat".
No obstant, de la dita al fet hi ha tot un món de cinisme al qual els Comuns, i més Barcelona en Comú, ens té ja acostumats.
I és que per a jornades, les que a mi em vénen al cap són les dels manters corrent davant de la Guàrdia Urbana. Jornades de persecucions i confiscacions, a més de sancions econòmiques i per descomptat pallisses. I quan no, també ha caigut alguna nit a la presó i fins i tot internaments al CIE de Zona Franca.
Sens dubte, després del discurs de la ciutat refugi al que es va abonar Barcelona en Comú res més arribar al seu primer mandat en 2015 i en plena crisi migratòria al Mediterrani, s’oculta un racisme institucional que res ha d’envejar als anteriors governs municipals del PP o el PSC. De fet, Colau no va haver d’esperar al seu segon mandat (en coalició amb el PSC de Collboni) per a evidenciar que la seva política no és una altra que continuar gestionant els negocis dels lobbies de la ciutat, especialment el turisme, a costa de criminalitzar als sectors més desprotegits. Tot al més pur estil de la marca Barcelona que va posar dempeus el mateix PSC fa dècades.
No obstant, la Guàrdia Urbana té un historial endèmic de racisme policial que va molt més allà de la persecució i criminalització dels manters. Això ho hem pogut comprovar durant aquests mesos de pandèmia on s’ha utilitzat l’Estat d’alarma per a reforçar de forma encoberta la violència policial i la militarització als carrers, encebant-se especialment contra les persones racialitzades i més desprotegides.
No hi ha dubte que, com deia fa pocs dies el cap dels Mossos Eduard Sallent, "existeix un biaix étnic a tot el món", i té raó, que li hem de fer, és un problema que existeix a totes les policies del món, malgrat que el focus estigui novament situat als Estats Units.
Un problema, però, que sempre te una decissió política al darrera, i en aquest cas, l’"antiracisme" de Barcelona en Comú i Ada Colau destilen un racisme institucional que ja no és poden treure de sobre.
Però, a més, si parlem de Cristòfor Colón com a símbol d’una ciutat capdavantera com Barcelona, a Ada Colau i els seus experts no se li pot escapar que el significat és molt més profund del que sembla.
De fet, la figura de Colón en les principals ciutats europees de l’època te un marcat caràcter imperialista que enfonsa les seves arrels en la conquesta i colonialisme d’Amèrica per al seu expoli. D’aquí que moltes famílies de Catalunya i de la ciutat de Barcelona generessin durant els segles veniders una incipient burgesia catalana que encara avui perdura.
Colau, amb l’acceptació del símbol de Colón com a imatge de Barcelona reforça aquest caràcter imperialista de les classes pudents barcelonines i tanca el cercle, en certa manera, defensant els seus interessos amb una policia racista que no dubta en perseguir i criminalitzar a qui escapa de les guerres i penuries que els mateixos països imperialistes originen.
|
