|
El debat es farà a porta tancada i amb el previsible resulta de l’aprovació del suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem. El cas d’un pressumpte pagament fraccionat mentre, la portaveu de JxCat, hi era a la Institució de les Lletres Catalanes serà jutjat pel Suprem de Marchena. Ni la CUP, ni ERC hi seran presents a l’hora de votar (i també no hi seran Bildu i BNG).
El "bloc" independentista es troba dividit en aquest assumpte (i en altres també). Per una banda Esquerra Republicana no sol quedar pegada a la corrupció de Jxcat i menys ara que hi ha eleccions en breu a Catalunya. Per l’altra la CUP, que tampoc té res a veure amb dècades de corrupció vol aprofitar aquesta acció per denunciar que amb el Suprem, cap judici serà just.
Compareixença davant la Comissió parlamentària
Laura Borràs desacreditava la investigació del Tribunal Suprem per un presumpte cas de corrupció. La portaveu convergent està acusada de fraccionar un pagament de gairebé 260.000€ en 16 contractes, quan ella estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (entitat cultural catalana dependent del Govern), amb l’objectiu d’evitar controls i fer l’adjudicació a dit i ràpidament.
Després de comparèixer davant de la Comissió parlamentària, Borràs va explicar als mitjans de comunicació la seva versió. Va dir que no és culpable i que pateix “una persecució política sense el menor indici de cap dels delictes”. I es queixava que la “justícia” fa que ella provi la seva innocència i no que els tribunals provin si és culpable, com òbviament hauria de ser.
La portaveu parlamentària de JxCat denunciava que al principi la investigació estava en mans dels Mossos i que ells no van descobrir cap delicte. La Jutgessa però, va apartar als Mossos i va posar a investigar a la Guàrdia Civil.
Fa més de dos anys que l’Estat espanyol persegueix als dirigents processistes i en especial a l’esquerra independentista catalana. El 155 ha sigut el punt més àlgid. Però també tenim el judici de la vergonya, la impossibilitat d’escollir el President de la Generalitat en 3 ocasions, pressions de tota mena, la inhabilitació segura del President Torra. I com no, la persecució als CDRs, els presos del 23S, els presos en solidaritat amb els joves catalans contra la sentència, etc.
La (in)justícia de l’Estat espanyol “allibera” de culpa al Rei i persegueix als rapers per injúries a la Corona. Precisament per això, no podem creure que Laura Borràs tindrà un judici just ni podrà defensar-se. Haurà de combatre les clavegueres de l’estat, a la policia patriòtica i a tota la judicatura, és a dir a tot l’aparell de l’Estat.
De la mateixa forma que la “justícia” espanyola va intervenir per evitar que Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull poguesin ser presidents, ara intervé per boicotejar la presidència de Torra i la possibilitat d’una eventual candidatura de Laura Borràs. La judicatura no vol cap candidat que faci cap desafiament, inclosos els simbòlics. Vol enterrar els llaços grocs. I després parlen de divisió de poders.
No obstant, tot i la persecució de l’Estat espanyol, no podem oblidar que la formació política de la diputada catalana és hereva dels mateixos partits convergents -dels que mai va renegar- que tenen un enorme promptuari de casos de corrupció sota la direcció dels “Res honorables” Jordi Pujol i Artur Mas del que JxCat és hereu. Cal recordar el cas Palau, el tres per cent, totes les seus de Convergència embargades, les ITV d’Oriol Pujol, els comtes de Jordi Pujol pare a Andorra i nombrosos casos més amb els quals s’enriquien.
De fet avui dia Convergència Democràtica de Catalunya es troba en procés de dissolució a través d’un concurs d’acreedors amb deutes de més de 4 milions d’euros, al manteix temps que el seu líder històric, Jordi Pujol, celebrava aquesta setmana els 90 anys, lliure, sense judici i sense aclarir ón són els “diners d’Andorra”.
Són la dreta catalana, burgesa i neoliberal de tota la vida amb la precarietat laboral, la privatització durant dècades. La dreta de les retallades mil milionàries de la crisi de 2011 en endavant, contra l’educació i l’ensenyament produïnt acomiadaments i precarietat laboral. La dreta que beneficia als capitalistes “amiguetes” i castiga al poble treballador.
El mateix que JxCat i Esquerra Republicana fan ara al capdavant de la Generalitat. Durant la crisi de la Covid-19, han regalat 48 milions a la sanitat privada, es neguen a donar el 5% que reclamen els treballadors de la sanitat, regalen un contracte de 18 milions a Ferrovial, o volien aprovar la llei de privatització anomenada Llei Aragonès. Puigdemont-Torra i Aragonès han après d’Oriol Junqueras i Artur Mas. Per tot això, no es pot confiar en JxCat ni tampoc en ERC.
Tampoc confiem ni una paraula en JxCat ni en Laura Borràs, ja que no ens sorprendria si es confirmés, que hagi incorregut en aquestes pràctiques de corrupció que porten en el seu ADN tots els partits del Règim.
Abaix la casta judicial del 78
Òbviament, no podem confiar en la justícia espanyola, ni en la seva part que hi ha a territori català. És clar que el Règim del 78 vol escarmentar al poble català. La judicatura porta molts anys fent la “política” opressiva i reaccionària que necessita la Monarquia i el Règim del 78 per acabar amb el desafiament popular català.
La Diputada de la CUP, Mireia Vehí, proposa que Laura Borràs renunciï al seu càrrec per evitar al Suprem i ser jutjada a Barcelona. Però, el cas va sortir d’un jutjat de Barcelona. I per cert, la justícia del territori català és part de la judicatura espanyola, per què podrà tenir un jutge just? No té sentit tenir esperança en la imparcialitat de cap estament judicial, ni del Tribunal Suprem ni de qualsevol altre ordinari. No podem oblidar el jutjat número 13. Tampoc podrà defensar-se amb aquesta justícia. A més, no té sentit que la Diputada hagi de deixar el seu càrrec. Seria acceptar l’atac del poder judicial.
A més, no serà de part de les institucions ni dels partits de la burgesia que porten en el seu ADN la corrupció que es podran resoldre cas d’aquest tipus. I els partits del ‘procesisme’ sempre es defensen des d’un “atac a Catalunya” per continuar els seus negocis amb tota la impunitat.
Els únics que poden i volen fer justícia de debò són els treballadors. Al cap i a la fi, la classe treballadora vol que l’administració gasti el menys possible, pagui sous dignes i sigui realment eficient. Els treballadors poden fer sortir a la llum tots els casos de corrupció fins a l’últim cèntim i jutjar a tots els dirigents que s’han enriquit fins a acabar amb aquesta lacra que xucla de la sang obrera.
Lluitar per fer justícia de debò implica acabar amb aquesta casta que va passar gairebé intacta de la dictadura a aquesta democràcia per a rics. Precisament, per això, els jutges s’han de poder elegir a través del vot. Per evitar que un magistrat faci el que vulgui cal implementar un judici amb jurats. I una altra mesura important és que els jutges cobrin el mateix que un treballador qualificat.
Aquestes mesures mínimes no seran realitzades, òbviament, per la dreta i l’extrema dreta. Però tampoc l’anomenat govern “de progrés” de Sánchez i Iglesias. Són la casta “progre” que no volen investigar al Rei emèrit. Només la classe treballadora mobilitzada als carrers, organitzada i amb el suport del poble pobre pot fer aquests canvis derrotant el reaccionari Règim del 78.
|
