|
La Generalitat catalana ha tornat a ensenyar que el seu “model” és el capitalisme d’amiguetes. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha adjudicat a una empresa filial de Ferrovial un contracte superior a 17 milions d’euros. Aquesta empresa farà el seguiment de d’aquelles persones infectades pel coronavirus i també gestionarà l’atenció telefònica sanitària del 061.
La Generalitat de Catalunya i el Departament de Salut han decidit a dit que l’empresa de Rafael del Pino Calvo-Sotelo se’n porti el botí apreciat. I aquesta decisió ha fet que el Col•legi de Metges de Barcelona i el Sindicat d’Infermeres de Catalunya posin el crit en el cel. I, a més van demanar a la consellera Vergès que rectifiqui.
Però aquesta decisió no ha estat un raig en cel serè. És una més del tipus que feien Jordi Pujol i el seu delfí Artur Mas. El capitalisme d’amiguetes es una herència que molt bé porten Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Són els partits que en plena pandèmia paguen 43.000 € per malalt de Covid i gairebé 48 milions d’euros a la sanitat privada.
Malauradament, aquesta concessió feta a Ferrovial és la conducta habitual de la Generalitat i totes les seves conselleries. En aquest cas no és una gran empresa catalana la que es beneficia. Però la Generalitat té negocis milionaris amb importants empreses espanyoles i catalanes. Són aquests negocis, tant importants pels grans empresaris, que fan les forces catalanistes mai hagin posat totes les seves forces en el procés independentista català.
Al cap i a la fi, Esquerra Republicana està fent el mateix paper que l’antiga Convergència negociant els pressupostos autonòmics i evitant desobeir. Els mateixos pressupostos que també va aprovar Junts per Catalunya. Es barallen per moltes coses, però "la pela és la pela", i quan es parla de diners totes aquestes baralles es poden aturar al menys uns minuts.
La CUP denuncia aquest nou transvasament de diners de les arques públiques cap a les grans empreses privades de l’Ibex 35. I precisament per això exigeix a la Generalitat catalana que renunciï al contracte amb Ferrovial. Però això és gairebé impossible. És com demanar a un gos que no bordi. És la seva naturalesa.
|
