http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CRISI SANITÀRIA
Com evitar un rebrot de Covid si no es prenen mesures de fons per a la sanitat pública?
Jose Lavín

La segona onada de resultats de l’estudi de seroprevalencia ha posat de manifest que tan sols el 5,21% de la població espanyola s’ha contagiat de coronavirus i ha produït anticossos. Com evitar un rebrot si no s’han pres mesures de fons?

Ver online

Els resultats de l’estudi són lapidaris: no s’aconsegueix la immunitat de grup. Mentrestant, el Govern avança en la desescalada sense reforçar la sanitat pública ni garantir les condicions laborals del personal sanitari i no sanitari, mesures de fons necessàries per a evitar una nova crisi i combatre els rebrots.

En l’estudi indicat, un 80,5% dels participants que van declarar haver donat positiu en proves de PCR fa més de dues setmanes presenten anticossos IGG. La directora de l’Institut de Salut Carles III ha destacat que, encara que la mitjana de la taxa de seroprevalencia a nivell nacional és de 5,21%, aquesta varia en funció de la província, aconseguint nivells màxims entorn del 10% a Madrid i províncies de l’entorn. No obstant això, com afirmen els experts, fa falta que almenys un 60-70% de la població siguin immune per a tenir “immunitat de grup”.

La resposta de l’estudi implica nombroses preguntes, entre elles: si no hi ha immunitat de grup, com evitar un rebrot? La resposta del govern davant aquests resultats constitueix, en els fets, una evasiva. S’afirma que “encara no hi ha vacuna” o que caldrà anar “aïllant” els rebrots res més ser detectats. No obstant això, respecte a la presa de mesures de prevenció bàsiques com la inversió massiva en recursos per a la sanitat pública, el reforç de les instal·lacions ja existents, contractar més personal, revertir les mesures de privatització i subcontractació, suprimir les polítiques neoliberals de gestió (NPM) i dotar de garanties legals col·lectives que ampliïn els drets laborals dels sanitaris i personal no sanitari, el procés de desescalada del Govern de PSOE i UP deixa en la responsabilitat individual de cadascun totes les mesures de prevenció.

"Aquest estudi ens aporta una radiografia de l’epidèmia del nostre país i la conclusió que hem tret és que ve a confirmar les hipòtesis sobre les quals hem treballat i en les quals es fonamenta el pla de desescalada", ha dit Illa. El ministre de Sanitat afirmava que "aquest estudi ens aporta una radiografia de l’epidèmia del nostre país". No obstant això, actuar en conseqüència implicaria el “govern més progressista de la història” revertir les polítiques neoliberals en els serveis públics, alguna cosa que l’executiu ni es planteja i que, com denuncien els sanitaris, no s’està fent.

Els sanitaris han elevat queixes des del començament de la pandèmia per la falta de mitjans. No sols van faltar les màscares, EPIS i respiradors, sinó que les instal·lacions van ser insuficients, van faltar llits d’UCI i personal. Gran part del material de protecció va haver de ser fabricat de manera casolana i, per si això fos poc, les retallades de plantilla no sols no s’han revertit, sinó que sanitaris de Madrid i Castella i Lleó han denunciat que els suprimien contractes en plena pandèmia. Els resultats preliminars de la recerca “Sanicovid-19: impacte emocional enfront del treball per la pandèmia del Covid-19 en personal sanitari”, ha posat de manifest que el 53% dels treballadors sanitaris presenten valors compatibles amb estrès posttraumàtic. Així mateix, dels gairebé 240.000 infectats per coronavirus en l’Estat espanyol, més de 51.000 són treballadors o treballadores de sanitat, dels quals han mort 63.

El govern continua apostant per una desescalada sense garanties laborals als sanitaris ni reforçar els serveis públics, tot amb vista a reactivar com més aviat millor l’economia. A Catalunya lluny de ser reforçades les plantilles dels hospitals i centres d’atenció primària davant l’escassa seroprevalencia, una mesura preventiva davant possibles rebrots, s’ha procedit a acomiadar a tot el personal contractat enfront de la pandèmia, tal com també ocorre a Madrid i altres comunitats. Això ha estat denunciat a Catalunya per Sanitàries en Lluita.

La precarietat laboral que arrosseguen els sanitaris no és natural, culpa del Covid, sinó una decisió política. Tampoc és una cosa que es limiti als treballadors de la salut, sinó a la gestió neoliberal dels serveis públics, política que l’actual executiu comparteix amb la dreta. Política, per tant, sobre la qual no es discuteix. Iglesias es va dirigir fa uns dies al PP afirmant que “és el moment de reconèixer que mai degueren retallar ni privatitzar la Sanitat Pública". No obstant això, el vicepresident i el govern del qual forma part no han fet res per revertir aquestes retallades. Eliminar les reformes laborals anti-obreres del PP i el PSOE no es contempla, i fins i tot des de les files d’Esquerra Unida la ministra de treball ha titllat de “irresponsabilitat” derogar la reforma laboral del PP. És segons sembla “irresponsable” garantir els drets laborals dels sanitaris.

La setmana passada, les imatges de protesta de les treballadores i treballadors sanitaris es creuaven amb les dels treballadors de les subcontractes de Nissan a les portes d’Acciona, una de les empreses afectades pel tancament de la marca japonesa que, juntament amb uns altres, acabarà amb 25.000 treballadors sense treball. La plataforma Sanitàries en Lluita va sortir també a manifestar-se a les portes dels hospitals en solidaritat amb ells i va publicar en les seves xarxes socials: “Retorn de totes les ajudes públiques rebudes, expropiació i nacionalització de l’empresa, sota control de les pròpies treballadores”. Fàbriques com la de Nissan nacionalitzades sense indemnització i posades sota el control dels treballadors podrien reconvertir-se per a satisfer les necessitats dels hospitals públics produint respiradors i altres articles de primera necessitat.

Mentre resulta “irresponsable” garantir els drets laborals dels sanitaris, i, per tant, millorar la gestió i infraestructura de la sanitat pública, el govern de coalició PSOE-Unides Podemos aplica mesures amb l’objectiu de salvaguardar els beneficis i interessos de les grans empreses. Fa diverses setmanes autoritzaven un rescat preventiu amb la concessió de 100 mil milions en avals de crèdits. El govern progressista no ha gravat ni un euro als beneficis de l’IBEX o les grans fortunes i les mesures de contenció que ha atorgat mantenen a milions en una situació de pobresa o precarietat extrema (com el seu ingrés mínim vital de menys de 500 euros), mentre s’hipoteca el futur de les següents generacions emetent més deute. En la mateixa línia, s’afanya per avançar en la desescalada i a continuar gestionant la sanitat pública com si aquesta fos una empresa privada: mantenint subcontractes, escatimant en recursos, precaritzant als sanitaris i privatitzant les seves branques més rendibles.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic