La sessió de control al govern ha marcada, una setmana més, per les preguntes al ministre de l’Interior. Grande Marlaska va rebre al mateix temps les exigències de dimissió o destitució de part de les tres dretes -PP, Vox i Cs- i el suport total del president del Govern, allunyant de moment el risc de caiguda.

La filtració del document en el qual la directora de la Guàrdia Civil proposava el cessament del Coronel Pérez dels Cobos per negar-se a facilitar informació sobre actuacions judicials del cos, va desmentir les primeres versions sobre la seva destitució.

La dreta ha posat el crit al cel davant el que qualifiquen com a “ingerència inacceptable” i una violació de la “separació de poders”. Venint dels qui des d’Interior van muntar l’anomenada “policia patriòtica” i que van fer famosa la cita de “la Fiscalia t’ho afina”, no deixa de ser un exabrupte demagògic més dels que ens té acostumats l’oposició de dreta.

El govern del PSOE i Unidas Podemos ha respost negant la major i passant a l’ofensiva. En primer lloc es mantenen en què en cap cas es va demanar a de los Cobos l’informe de la Guàrdia Civil, replet de falsedats i tergiversacions, amb el qual es pretén asseure en la banqueta a alts càrrecs del PSOE i a Fernando Simón per les manifestacions del 8M. En segon lloc Sánchez va anunciar que la labor encomanada al ministre és acabar definitivament amb les “clavegueres d’Interior”, com si aquest entramat li anés aliè a ell i el seu partit.

Marlaska es va justificar al Congrés al·legant que la informació que se li va requerir a Pérez de los Cobos no va ser l’informe en si, sinó explicacions sobre la filtració del mateix a la premsa. El ministre es va mostrar molt preocupat davant aquest possible delicte de “revelació de secrets”.

No se li va veure per a res preocupat quan la seva Guàrdia Civil patriòtica va muntar una operació sobre la base d’informes tan dubtosos com els del 8M -que serien desmentits en la seva major part en les setmanes posteriors- i aquests van ser filtrats oportunament a la premsa per a la seva difusió. Va ser el 23 de setembre de 2019. A dies de la sortida de la sentència del procés, a Catalunya es va viure l’enèsima operació concertada entre el ministeri de l’Interior, les forces i cossos de seguretat de l’Estat, el poder judicial i els grans mitjans de comunicació. L’empresonament de 9 membres dels CDR i l’acusació de terrorisme sobre la base d’informes “a la carta” de la Fiscalia, va ser una de les últimes contribucions de les “clavegueres d’Interior”.

Tampoc el PSOE i el primer govern Sánchez li va fer escarafalls dels informes de la Guàrdia Civil -que tenien al mateix Pérez de los Cobos per darrere com a cap de l’operació contra l’1 d’octubre- per a sustentar la petició de 12 anys de presó als líders independentistes pel delicte de sedició. La llavors ministra de Justícia i avui Fiscal General de l’Estat, Dolores Delgado, companya de menjars amb Villarejo, dió llavors plena veracitat a aquells documents i operacions.

De la mateixa manera que els laments garantistes de la dreta no són creïbles, tampoc la croada regeneradora de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional anunciada per Sánchez i encomanada a Marlaska. L’actual ministre de l’Interior no sols ha conviscut aquests dos anys en el càrrec amb les anomenades “clavegueres”, sinó que les ha utilitzat sense cap problema per a la persecució dels seus adversaris, en aquest cas els independentistes catalans.

Tant el PP com el PSOE són els artífexs de les estructures del “Estat profund” que operen des de l’inici del Règim del 78 i van ser la continuïtat reciclada de les de la dictadura. L’hemeroteca està repleta de muntatges policials i judicials, terrorisme d’Estat com els GAL i altres fets de similar naturalesa amb el segell de l’un o l’altre partit.

Només quan aquestes “clavegueres” han inclòs entre els seus adversaris al nou govern “progressista”, aquest s’ha començat a preocupar. Segurament Marlaska intentarà controlar-les o posar límits a les seves actuacions autònomes.

No els serà una tasca fàcil. De fet avui mateix es filtraven nous informes de la Guàrdia Civil per a aconseguir asseure en la banqueta a part del govern, al·legant com a proves acusatòries l’àudio off the rècord de la ministra d’Igualtat Irene Montero sobre la baixa de participació en les manifestacions del 8M a causa del temor al covid19 o les sospites que Fernando Simón pot estar ocultant informació.

El govern preveu a més que aquesta baralla acabi judicialitzada i amb una part significativa del Poder Judicial significativament inclinat en favor dels seus contrincants.

Encara si el govern de PSOE i UP aconseguissin posar-li fre a aquesta ofensiva en contra seu, no seria la fi de la “policia patriòtica”, sinó més aviat, com ha fet el PSOE històricament la creació de la seva pròpia, o almenys una menys hostil i més lleial a qui ocupa ara la Moncloa.