A l’Estat espanyol es van crear, entre els dies 1 de maig i 31 de maig, un total de 187.814 ocupacions, situant-se el número total d’ocupats en 18.584.176, si bé l’efecte devastador que ha tingut aquesta crisi per al mercat laboral espanyol encara es pot apreciar en els 26.573 aturats més inscrits a les oficines del SEPE, quelcom que deixa el saldo total de demandants d’ocupació en 3.857.776 persones.
El mes de maig l’ocupació ha tingut una petita via d’oxigen amb una pujada de 200.000 ocupacions, com a part de les previsions d’una relativa recuperació de l’ocupació sol·licitada per les patronals.

En els últims 30 dies, si ho analitzem per activitats econòmiques, cal assenyalar el comportament de la construcció amb 50.035 afiliats més (un 6,53%) i hostaleria amb 35.402 (3,17%). Quant al tipus de contracte en aquest període, destaca l’augment dels afiliats amb contracte temporal, que s’incrementen un 2,95%, en 105.407 persones, enfront dels indefinits, que ho fan un 0,45%, en 41.953.

Respecte al comportament per comunitats, destaca especialment Balears, amb un augment de l’afiliació del 4,34%; Castilla-La Mancha (del 2,79%) i Extremadura (que ha registrat un augment del 2,66%).

Et pot interessar: El pitjor mes d’abril de la història: a Catalunya l’atur augmenta en 50.763 persones

Ara bé, si s’analitza l’efecte de la pandèmia per coronavirus en els tres mesos (l’evolució des del 12 de març fins a final de maig), s’observa un saldo negatiu de 760.082 afiliats. Ja hi ha 3,85 milions de persones inscrites a les oficines públiques d’ocupació demandant treball.

[Vídeo] Ni Sánchez ni Torra. Una esquerra anticapitalista enfront les mesures que deixen a milions a l’atur i sense prestacions

La relativa recuperació de l’ocupació no significa una recuperació completa d’aquest, més aviat aquest és un repunt a pesar que molts sectors es veuran acomiadats després dels ERTO. La situació és altament complexa, com demostra un dels sectors més “estables”, com és l’automòbil, que dels ERTO han passat a una sèrie d’EROs i tancaments com el cas de NISSAN. Les diferents patronals voldran que els costos de l’actual crisi del coronavirus la paguin els i les treballadores amb atur, empitjorament de les condicions de treball i reduccions salarials.

També pots llegir: Vaga Nissan: una lluita testimoni en la que treballadors i patronal no “remem en la mateixa direcció”

L’augment dels beneficis individuals dels capitalistes de l’IBEX 35 està sent a costa de l’empitjorament de les condicions de treball i salarials. Malgrat el doble discurs del “govern progressista” i de mesures cosmètiques com l’augment del 0.9% en les pensions i l’irrisori augment de l’SMI, els que més guanyen continuen guanyant cada vegada més, mentre deixen a centenars de milers de famílies sense treball.

En aquest context el repartiment de les hores de treball sense reducció salarial és una reivindicació que cobra una urgència notable, ja que resoldria una situació terrible per a centenars de milers de treballadors i treballadores en atur i en precarietat. Una situació que no pot prolongar-se durant molt de temps. Cal exigir als sindicats burocràtics que trenquin la seva subordinació al Règim i facin ina crida a la lluita per aquesta mesura.