La Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i en defensa de les llibertats convoca una manifestació, en format de concentració, el proper dissabte, 23 de maig, a la Plaça sant Jaume de Barcelona, al migdia. Aquesta concentració, limitada a una cinquantena de persones per a garantir la seguretat sanitària, comptarà amb la participació de la representació de les organitzacions que conformen la Plataforma 3 d’octubre, creada des de les sinèrgies de la convocatòria de la vaga general del 3 d’octubre de 2017.

Avui, dos quarts passats del migdia, se’ns ha fet arribar comunicació de la “autorización” del Ministerio de l’interior de la concentració comunicada el 10 de maig pel dia 23, a la plaça de St. Jaume de Barcelona, com a tancament del cicle de debats on line “Desconfiem el drets i llibertats” organitzats per la Plataforma 3 d’octubre.

Aquesta és doncs, la primera manifestació a Catalunya NO PROHIBIDA pel ministeri de l’interior espanyol des de l’inici de l’estat d’alarma.

Valorem com un èxit haver aconseguit que, des de l’actual segrest de les competències de la Generalitat, finalment, el “Gobierno” PSOE/Podemos, hagi reconegut el dret fonamental de manifestació que ha estat sistemàticament vulnerat des del 13 de març. Ho hem hagut de “demanar” sobre unes condiciones de “nova normalitat” que continuen sent una retallada del dret de manifestació. Remarquem que la repressió a la dissidència és estructural i ve de lluny; que sigui habitual no vol dir que la normalitzem.

Valorem, però, molt negativament les aquestes repetides vulneracions de drets fonamentals. Aquestes, han estat imposades, des de la utilització d’un estat d’excepció encobert d’estat d’alarma del govern de regne amb el suport de la conselleria d’interior. En aquest sentit denunciem les detencions i identificacions realitzades pels Mossos, a càrrec de la Generalitat i la Conselleria d’Interior, i especaialment les realitzades en les concentracions del passat dimarts, convocades sota el lema “Recuperem els carrers” al barri de Gràcia.

La comunicació del 10 de maig es va enviar al Departament d’interior, malgrat això, el manllevament de competències de la Generalitat va propiciar la prohibició del Ministerio de Interior tres dies més tard (13 de maig). Avaluada la situació, i amb un argumentari de reforç de les mesures de seguretat (ja previstes) es va cursar nova comunicació amb data 16 de maig. La resposta ha arribat avui, 21 de maig, en ma a casa del sol·licitant, resolent que puede celebrar-se a condición de que se adopten las medidas de seguridad (…).

Hem de recordar que el dret de manifestació només es pot prohibir des de raons fonamentades d’ordre públic i de perill per a persones i bens. Unes raons que, sense cap fonament, han comportat la prohibició de totes les comunicacions de l’esquerra combatent i alternativa fins el dia d’avui. Aquesta manca de fonament es justifica en el fet de que les mobilitzacions comunicades s’han fet sempre tenint en consideració mesures de seguretat, previstes per les organitzacions, i aforaments limitats per evitar els riscs derivats de la Covid-19. Aquestes prohibicions sumàries en cap cas han anat acompanyades de propostes proactives que poguessin fer compatible els drets fonamentals de protecció de la salut amb el dret, també fonamental, de manifestació (136/2020 TSJ Galícia).

A més és important assenyalar l’aplicació d’una doble vara de mesurar que des del Govern de PSOE i Podemos s’està usant per a reprimir i prohibir concentracions. Mentre col·lectius, plataformes, organitzacions polítiques i sindicals d’esquerra trobem tot tipus de persecució, la dreta es manifesta sense cap mesura de seguretat i sota la permissivitat policial.

És també de negativa valoració l’informe desfavorable de la intendència de la Guàrdia urbana de Barcelona, sense cap proposta de mesura correctiva que permetés la conciliació de drets (salut i manifestació) des de la recerca d’un acord de consens; i es encara més desfavorable, la valoració, en considerar l’equilibri de forces polítiques de l’actual ajuntament que hauria de propiciar polítiques de reconeixement dels drets socials i de ciutadania.

Per últim, la negativa del ministeri de l’interior espanyol a donar resposta a la ciutadania en el seu idioma significa mantenir-se en el constant posicionament colonialista de l’estat espanyol des de la seva creació el 1718 amb el Decret de nova planta. El ministeri segueix considerant Catalunya terra conquerida; on els drets fonamentals de ciutadania segueixen limitats als interessos d’estat. Això, el “Ministerio”, ho addueix en base a no tenir seu a Catalunya malgrat formar part del “Gobierno”, amb seu a Catalunya, a la “Delagación del Gobierno”…, i amb altres seus com son la de la Via Laietana 43 i la Travessera d Gràcia 291. Les seus dels regnes d’Espanya a Catalunya, només han tingut la funció de la repressió, tortura i engarjolament, mai la de defensa els drets de ciutadania.

La repressió a la “dissidència”, o a qualsevol crítica al establishment, és estructural i forma part del model actual de regne; en cap cas podem normalitzar-ho. En cap cas la multa, la tortura o la presó poden formar part de la normalitat de l’activisme social, la militància política o la filiació sindical.