|
Tots hem vist les manifestacions al barri de Salamanca. Els ’pijos’ amb les seves banderetes (franquistes incloses), sense distància de seguretat i amb la policia tractant als manifestants amb molta manyaga. Radicalment diferent amb la prohibició de les convocatòries de sindicats i organitzacions polítiques d’esquerres per al 1r de maig i en dies més recents.
En aquestes protestes ha guanyat força la campanya de Vox demanant demagògicament fer tests massius perquè els negocis puguin obrir i continuar explotant als milers de currantes. No és casualitat. En el barri de Salamanca la renda mitjana és de més de 91 mil euros i la taxa de contagi de Covid és 7 o 8 vegades menor que en els barris populars. A diferència dels barris obrers, allí no se sofreixen ERTEs, en tot cas són els que ho fan. Els fatxendes de salamanca demanen “llibertat” per a poder continuar explotant als que treballem.
Des de l’inici de la pandèmia sectors de l’esquerra revolucionària i milers de treballadors i treballadores exigíem tests massius i mesures de protecció. Però ara que l’extrema dreta presa aquesta demanda demagògicament, sectors d’Unides Podemos ataquen a l’esquerra que no ens subordinem al seu govern per exigir una mesura elemental, alhora que diem que la crisi la paguin els rics (com els de Salamanca). És vergonyós.
L’extrema dreta ocupa els carrers i exigeix tests massius per a captar vots, però no té un programa per a sostenir-lo, perquè això suposaria posar en qüestió no sols les successives contrareformes antisanitarias implementades pel PP i el PSOE en despesa pública, sinó tota la bastimentada empresarial de les grans farmacèutiques i laboratoris privats, que Vox, igual que el Govern i la dreta es neguen a qüestionar.
El testatge massiu no és un invent franquista, és el reclam de milers de sanitaris que estan protestant en els seus centres de treball (a més d’exigir millors mesures de protecció) que demanen que se’ls facin tots els test que facin falta perquè serveix a més com a recerca per a saber dades de càrrega viral, positius múltiples, o per a testar la mutació. Com és possible que es titlli d’extrema dreta el que estan exigint els sindicats en les empreses i porten mesos exigint les i els treballadors sanitaris al Govern?
Et pot interessar: http://www.izquierdadiario.es/Queremos-test-los-sanitarios-abuchean-a-Ayuso-y-Almeida-en-el-Ifema
És indignant és que a l’esquerra rupturista i anticapitalista se l’acusi de dreta, mentre que és la mateixa dreta qui es veu beneficiada per totes les mesures neoliberals del govern que integra Unides Podemos: les reformes laborals del PP i del PSOE, les facilitats per a l’acomiadament, ERTE´s, ERE, baixos salaris… Les mateixes mesures que afavoreixen als del barri de Salamanca.
La realitat és que Unides Podemos accepta rigorosament el programa neoliberal del PSOE, que no ha tocat ni un euro a les empreses de l’IBEX 35 per a enfrontar la pandèmia. Amb només el 2,9% del patrimoni total de les 10 empreses espanyoles més riques podria sufragar-se la realització de tests PCR per a tota la població. Fins i tot amb el 5,2% del patrimoni total de les 7 famílies més riques de l’estat podríem comptar amb 20 milions de test ràpids per a tota la població assalariada a un cost de 260 milions. Unides Podemos no va proposar ni tan sols un impost als beneficis de l’IBEX 35… o a la fortuna del Rei emèrit, que s’ha anat de "rositas" amb una fortuna estimada de 2000 milions. Ara resulta que demanar test és de dreta i acceptar tot el programa del PSOE i salvar als rics i els capitalistes és ser “progre”.
La recepta d’Unides Podemos és pasivizar els carrers i subordinar-se al progressisme neoliberal que representen. La sortida és l’oposada: no hi ha una altra manera de lluitar contra les dretes que ocupar els carrers i enfrontar-se a elles amb un programa anticapitalista i d’independència de classe, dient al mateix temps que també el Govern és qui vol que els i les treballadores paguem la crisi.
Davant la desescalada del Govern, regida més pels interessos empresarials per a reprendre la “normalitat” dels seus guanys que per criteris racionals i científics que evitin un rebrot, defensant al mateix temps la vida de la majoria social, és necessari un programa d’emergència perquè aquesta crisi la paguin els capitalistes: test massius i mesures de confinament selectiu; màscares gratis per a tots intervenint a tota aquella empresa que faci negoci amb això; informació clara sobre les dades de transmissió comunitària i acabar amb els controls policials de la població; inversió extraordinària en l’atenció primària i urgències; intervenció immediata i estatización sense pagament de les residències de majors; Llicències pagades per a les persones que han de cuidar nens; prohibició d’acomiadaments; repartiment de les hores de treball sense reducció salarial; impostos a les grans fortunes i expropiació de la fortuna de la corona; que les burocràcies sindicals trenquin la “pau social” amb el govern. Necessitem un pla de lluita unificat per un programa d’emergència obrera davant la crisi.
Avui un pla d’emergència que faci pagar la crisi a les grans fortunes i empreses (i als del barri de Salamanca) per a atendre la crisi sanitària i social no és una opció, és una condició que defineix la vida o la mort de milers de persones.
|
