http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CRISI ECONÒMICA
Claus de l’ensorrament de preus del petroli dels Estats Units
Guadalupe Bravo
@GuadaaBravo

En el marc de la pandèmia global que va impactar disminuint sensiblement la demanda global de petroli. Per primera vegada en la història el preu del barril estatunidenc WTI va arribar a cotitzar a valors negatius.

Ver online

Els efectes sobre l’economia global per les mesures adoptades per a combatre la pandèmia –com els tancaments d’empreses i fàbriques- van contribuir a impulsar una notable caiguda de la demanda global de cru.

En conseqüència, la sobreproducció d’aquest bé commodity pressiona els preus a la baixa. Aquest dilluns el preu del barril de petroli estatunidenc West Intermediate Texas (WTI) va arribar a cotitzar a valors negatius. Es tracta dels contractes a lliurar-se al maig que tanquen aquest dimarts, la qual cosa va generar una venda desesperada dels mateixos el dilluns. Aquest dimarts el barril de West Texas Intermediate (WTI) mostrava una recuperació, però cotinuaba en valors negatius a -4,72 dòlars.

Els dipòsits als Estats Units estan prop d’estar plens i moltes refineries es troben tancades. Els costos de tancar un pou d’extracció són alts pel que les empreses van decidir continuar produint. Davant la impossibilitat de tirar l’extret, els contractistes van optar per vendre a preu negatiu, això implica pagar per l’emmagatzematge i assumir la pèrdua. A continuació repassem algunes de les claus que expliquen aquesta caiguda històrica:

Caiguda de la demanda global de petroli:El mes de març es van sentir els primers espertenecs sobre els preus del petroli, principalment per la caiguda de la demanda global de petroli degut a la parada industrial a la Xina en els mesos de gener i febrer. Per a l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) la demanda mundial de petroli per a 2020 projecta una demanda de 99,9 milions de barrils per dia (bpd), marcant una contracció de 90.000 bpd, la primera vegada que baixa la demanda des de 2009. Aquestes perspectives no han millorat, aquell dilluns negre del 9 de març, els preus van tenir la major ensorrament 30% des de la Guerra del Golf (1991).

Sobreproducció i disputes entre els principals països petroliers: El fracàs del pacte petrolier, seguida per una estratègia de preus llaçada per Aràbia Saudita va accelerar les contradiccions existents. Després, malgrat l’acord aconseguit entre l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i Rússia per a retallar la producció de cru a nivell mundial en 10 milions de bpd, un 10% de la producció mundial, el preu del cru continua caient.

En la disputa global pel mercat de cru, els Estats Units –el primer productor global per fora de l’OPEP- s’ha negat a retallar la producció. La producció per al 2020 seria de només un 4% menys que en 2019, segons les estimacions de la consultora Rystad Energy. Passant de 9,9 milions de bpd (barrils per dia) a 9,6 milions de bpd.

Michael McCarthy, expert en CMC Markets, afirma que la caiguda del WTI "evidència un excés" de les reserves de cru a la terminal de Cushing (Oklahoma, sud dels Estats Units).

Falta d’espai per a emmagatzematge: L’acumulació d’existències de cru als Estats Units va aconseguir un nou rècord setmanal el passat 10 d’abril ja que es van enviar a emmagatzematge al voltant de 17,2 milions de barrils, va estimar Rystad Energy. Segons el seu pronòstic les existències haurien augmentat en altres 23,7 milions de barrils en la setmana que va concloure el divendres 17. A aquest ritme és inevitable esgotar la capacitat dels dipòsits en poc temps.

Stephen Schork, editor del butlletí del mercat petrolier The Schork Report, va dir que probablement la capacitat d’emmagatzematge als EUA s’esgotarà en dues setmanes i va advertir que el col·lapse del consum de petroli del país s’estava accelerant.

Aquest factor explica en gran manera l’enfonsament històric en els preus del WTI que en els contractes a futur per a lliurament al maig (que vencen aquest dimarts) van arribar a comerciar-se a -37 dòlars per barril.

Mentre el barril de Brent va tancar el dilluns a USD 25,57, i en la cotització dels contractes del mes de maig ampli la bretxa amb el WTI, pel fet que no registra problemes immediats d’emmagatzematge. Amrita Sen, directiva de Energy Aspects va sostenir en declaracions al diari Financial Times sobre el Brent i la diferència d’emmagatzematge respecte al WTI: “pots posar-ho en vaixells i moure-ho al voltant del món immediatament. No obstant això, els tancs d’emmagatzematge en Cushing estaran plens al maig."
Per què cauen els preus del petroli?

Els efectes sobre l’economia mundial deslligats pel coronavirus, van aprofundir la tendència baixista dels preus del petroli que mai van aconseguir recuperar la cotització prèvia a l’enfonsament iniciat a mitjan 2014, quan el barril de WTI i del Brent supera els USD 100.

Mentre els diferents pactes per a congelar la producció entre l’OPEP i Rússia; s’han mostrat insuficients per a frenar la caiguda dels preus. L’ensorrament de la demanda global de petroli pel coronavirus, sumat al venciment dels contractes de maig que vencen aquest dimarts va impulsar al barril de WTI a cotitzacions negatives. Malgrat l’element conjuntural, i que els contractes que vencen al juny es venen en valors de USD 20 per barril, la caiguda va ser històrica. Amb la crisi del coronavirus en curs, que suma milions de pèrdues d’ocupacions i manté bloquejos comercials, es pot esperar que la demanda global de cru continuï sent baixa.

Existeixen elements estructurals que expliquen la caiguda dels preus del "or negre". Si en 2014 quan començava la caiguda sostinguda dels preus del petroli, les perspectives d’anar cap a un creixement mundial més feble eren una raó fonamental que avançava que l’oferta creixent de cru seria tendencialment excessiva. En la situació actual, amb l’economia mundial a les portes d’una depressió com ha assenyalat l’FMI en els informes publicats la setmana passada, la pressió dels preus a la baixa s’aprofundeix. El pes de les disputes geopolítiques i estratègies (“guerra de preus”) entre els països productors per guanyar quotes de “mercat”, és rellevant i pot influir en el preu d’un bé amb alt component especulatiu. Però en definitiva, com grafica Kit Juckes, estrateg sènior de Société Générale a Londres existeix: "Massa petroli, sense cap lloc per a posar-lo."

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic