http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Quin valor té la vida de les temporeres i temporers romanesos per a l’agroindústria de l’Europa occidental?
Philippe Alcoy
París

Desesperada per la falta de mà d’obra, l’agroindústria alemanya i britànica s’aprofita de la misèria de milers de treballadors i treballadores temporeres de l’Europa de l’Est, romanesos concretament, posant les seves vides en perill.

Ver online

Un aeroport abarrotat. Una imatge insòlita en temps pandèmics del Covid-19. La raó? Un corredor aeri obert entre Romania i Alemanya per permetre que els treballadors i les treballadores temporeres arribin a la campanya teutònica per a la temporada de collites que comença en els pròxims dies. Encara que el propi govern romanès va imposar un confinament molt estricte a finals de març i Alemanya va tancar les seves fronteres, els imperatius econòmics permeten ara renunciar a les precaucions sanitàries. I els que més risc corren són, en efecte, els treballadors i les treballadores que, davant l’escassetat econòmica, no tenen més remei que afrontar el perill.

Enrere van quedar els dies en què els diaris omplien les seves pàgines estiuenques amb relats sobre la "delinqüència romanesa". Ara els grans grups de l’agroindústria de l’Europa Occidental es disputen la mà d’obra romanesa... ...i búlgara i polonesa i moldava i ucraïnesa i fins i tot russa.

Així és, les mesures de confinament i tancament de fronteres decretades pels països d’Europa Occidental han castigat bruscament la indústria agrícola. Els temporers i temporeres de l’Europa de l’Est i del Magreb, habituals durant les collites, no poden viatjar a Europa Occidental.
En efecte, Alemanya necessita cada any 300.000 treballadors temporers per tirar endavant les seves collites; França 200.000; Gran Bretanya 90.000; a Itàlia es necessitarien 370.000 treballadors. Aquestes labors les realitzen essencialment els temporers i temporeres estrangers. És la raó per la qual el govern alemany ha negociat directament amb el seu homòleg romanès la possibilitat que milers de treballadors rurals d’aquest país viatgin a Alemanya per a dur a terme les tasques agrícoles. D’aquesta manera, des del 2 d’abril, s’han realitzat 13 vols entre tots dos països i les plantacions alemanyes han acollit a 18.740 treballadors romanesos. En els últims dos dies hi ha hagut cinc vols. Gran Bretanya s’ha afanyat a copiar al govern alemany. Pel que dijous passat es va registrar un primer vol amb 150 treballadors romanesos.

Aquesta circumstància va causar la interrupció desorganitzada de les mesures sanitàries de seguretat, posant en perill la vida de milers de treballadores. Han circulat en xarxes socials imatges de l’aeroport de Cluj en les quals es poden veure aglomeracions d’entre 1500 i 2000 persones disposades a emprendre el vol a Alemanya. En un excel·lent article del Guardian, Costi Rogozanu i Daniela Gabor descriuen l’escena de la següent manera: "Va haver-hi un tumult èpic de milers de treballadors embarcant en els vols xàrter noliejats expressament per al concorregut pont aeri. Molts havien rebut els seus contractes mitjançant aplicacions mòbils, uns altres van ser contractats a través d’intermediaris autoritzats, però tots ells van acabar amuntegats en autobusos nocturns que els van conduir a l’aeroport, la qual cosa va donar lloc a imatges impactants: un país en estricta quarantena va veure com milers de persones sortien d’autobusos abarrotats i es dirigien al petit aeroport regional per pujar als avions. Tenint en compte que molts treballadors provenien de Suceava, un dels principals focus del Covid-19 a Romania, només podem esperar que no hagin estat l’origen de la contaminació massiva a Europa".

Si bé és cert que alguns petits productors també contracten mà d’obra estrangera per a treballar en les seves finques, són principalment els grans grups agroindustrials els que sol·liciten desesperadament a aquests treballadors. I el seu afany de lucre els porta a posar-los en risc. Els temporers provinents d’Europa de l’est i del Magreb estan subjectes a horribles condicions laborals (en alguns països s’han denunciat fins i tot pràctiques de semi esclavitud), llarguíssimes jornades, sous de misèria i allotjaments inadequats. En aquestes circumstàncies, podem esperar que els patrons es preocupin per les condicions sanitàries dels temporers?

Les condicions de treball són tan horroroses que Gran Bretanya va llançar una campanya de contractació a finals de març, però va ser un complet fracàs: van respondre a la crida més de 36.000 persones, però només el 16% va mantenir una entrevista de treball online i encara que en els últims deu dies van proposar ocupació a 900 persones tan sols 112 ho van acceptar. Aquestes xifres demostren fins a quin punt són inacceptables les condicions de treball. Si els temporers estrangers les accepten es deu únicament al fet que les condicions de treball i els sous són encara pitjors als seus països d’origen. És a dir, que aquests empresaris es beneficien també de la misèria de milers de persones en el continent.

En aquest sentit, Alemanya intenta aprofitar-se de la precarietat d’una part de la població per a compensar en certa manera l’escassetat de mà d’obra. Per exemple, la Ministra d’Agricultura Julia Kloecker va dir que espera contractar 20.000 treballadors en els pròxims dos mesos entre aturats, estudiants i sol·licitants d’asil. Els agricultors francesos estan començant a demanar que se segueixi l’exemple alemany i britànic i que es busquin temporerers agrícoles a Romania i en altres països de la regió.

Aquesta pandèmia està revelant amb tota claredat els nocius mecanismes del capitalisme, les seves desigualtats i una explotació summament cruel. També revela el caràcter imperialista i reaccionari de la Unió Europea en el qual figurava entre altres objectius, la integració dels països perifèrics de l’est d’Europa amb la intenció d’optimitzar l’explotació de la seva mà d’obra, és a dir, reduint els preus i els costos socials. Aquesta pandèmia també ens ajuda a advertir amb nitidesa el "joc" dels polítics xenòfobs (el de l’extrema dreta i el del " centrisme radical") el comerç polític del qual es basa en prejudicis racistes contra els treballadors estrangers, la qual cosa permet al mateix temps mantenir a aquests últims en una posició subordinada. Hi ha una aliança evident entre aquests polítics i els seus règims xenòfobs i nacionalistes, entre el funcionament de la UE com a instrument per incrementar el domini sobre els països de la perifèria europea i la gran patronal que aprofita aquesta combinació per a multiplicar els guanys.
Els temporers i temporeres són "treballadors essencials", no sols ara sinó en tot moment. Han de gaudir de condicions de treball dignes, de protecció social i de salaris concordes amb la transcendència de les seves tasques. És inacceptable que els patrons occidentals s’aprofitin de la pobresa dels treballadors i treballadores de l’est del continent, forçant-los a posar en perill les seves vides.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic