En aquests dies en què la “corba sembla aplanar-se”, encara que amb centenars de morts diaris, ha començat la discussió sobre com ha de ser el desconfinament, en les formes en què es pot desascalar el confinament actual (la situació de nens i nenes, els més grans, o la pràctica d’activitats físiques) i en com distribuir les “ajudes”.

Pel costat de la dreta tenim a Pablo Casado que ara com ara està votant tots els Estats d’alarma portats per Sánchez al Congrés dels Diputats. Si bé critica durament a Pedro Sánchez, sosté al Govern de l’Ibex35 (encara que inclogui a Podemos). Ciutadans està secundant més clarament a Sánchez, en un segon pla. I, Vox s’emporta les palmes en els crits contra la coalició “socialista-comunista”.

D’altra banda, l’executiu català està criticant també tota la gestió governamental. De fet no va votar a favor de cap dels estats d’alarma del govern de coalició. La clau de la crítica de Quim Torra passa per poder decidir totes les mesures que es duguin a terme en territori català. El President també vol repartir el pressupost públic entre els seus amiguets de la sanitat privada del principat.

PSOE-PP units per l’espant

El govern del PSOE-UP és criticat per tots, però no obstant això, ha obtingut que s’aprovin l’estat d’alarma i les seves pròrrogues. El “manual de resistència” de Pedro Sánchez té el suport dels empresaris de l’Ibex35 que esperen els préstec de la UE i de la burocràcia sindical de CCOO i UGT que van secundar activament tots els ERTEs al costat de la patronal. Si aquest govern no cau és pel mínim suport del PP, i el fort recolzament sindical i patronal (i les forces d’inseguretat).

El problema que tenen les institucions del Règim, és que no poden deixar caure a Sánchez i es tenen que “empassar” la presència d’Iglesias perquè el canvi de govern enmig d’aquesta “tempesta perfecta” és perillosíssim. Però també ho és que el PSOE i el PP es mimetitzin. Perquè el PP té l’alè en el clatell de Vox. Si bé el PSOE ha domesticat a Podemos, la matemàtica parlamentària depèn d’ERC i la crisi és tan gran que pot arrossegar tot el que trobi al seu pas.

Pedro Sánchez té “garantit” el seu govern, almenys fins que el Covid sigui superat o almenys que caigui als nivells que hi ha ara a la Xina. Tret que el Règim es jugui a una operació de gran importància, encara que sigui aventurer, o que les masses surtin espontàniament als carrers; el govern PSOE-UP podria sobreviure a la tempesta.

Precisament per aquesta situació política, és que Sánchez pot imposar a tots els actors polítics el seu mandat com a president. Sánchez els diu a Torra (i totes les CCAA) que serà ell qui dirigeixi el desconfinament. Pensar que les competències en sanitat estan descentralitzades en cada territori.

PSOE i el PP estan condemnats a entendre’s. Les reunions que proposava Sánchez per a la reconstrucció nacional, ara seran part d’una Comissió en el Congrés on cada grup té un pes proporcional als seus escons i serà més fàcil per a aquests partits del règim, imposar les seves decisions davant els flancs esquerre i dret. Encara que pugui quedar malparada la seva imatge, podran dirigir el període de crisi.

Al PSOE i al PP els uneix l’espant a un esclat social que els faci perdre el mànec de la paella. Per això és que estan condemnats a entendre’s. Ells governen i arriben a acords per defensar els interessos dels grans empresaris de l’Ibex35 atacant conquestes socials i laborals (com es veu amb el ràpid creixement de l’atur i els ERTEs). Aquesta és la unitat que es promou des del govern de coalició i que el PP impulsa amb els seus matisos.

Aquesta unitat és la que la classe obrera i els pobles hem d’enfrontar. Cal solucionar el fort creixement de l’atur, els ERTEs, el tancament d’empreses, l’acció repressiva de l’exèrcit i la policia, la persecució digital (tanqui webs, geolocalització, etc.), com el Covid-19 afecta als sectors més empobrits, la carestia de la vida, etc. i etc.

No serà amb aquest govern PSOE-UP, que no és progressista, i, òbviament, molt menys el trifachito o un enteniment PSOE-PP amb el qual els treballadors i els pobles podran resoldre aquests apressants problemes. És necessari, construir una eina anticapitalista de la classe obrera capaç de liderar al 99% per a derrotar al Règim monàrquic del 78 que ens ofega a l’atur i la fam.