http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PANDÈMIA
Què estan fent (o no) les direccions sindicals de CCOO I UGT?
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba

Aquesta setmana milions de treballadors i treballadores de sectors no essencials han tornat als seus llocs de treball. Davant d’aquest retorn sense les mesures de seguretat bàsiques, amb el covid19 sense controlar i amb les UCI encara saturades, les direccions de CCOO i UGT han optat per recomanacions innòcues.

Ver online

Des de que s’iniciés la crisi del coronavirus a l’Estat espanyol i s’imposés l’estat d’alarma, les direccions de CCOO i UGT han actuat colze a colze amb el govern de coalició per a satisfer les necessitats patronals.

Aquest dilluns, després de les exigències de la dreta i la patronal, el govern del PSOE i Unides Podem permetia que milions de treballadors i treballadores tornessin als seus llocs de treball en sectors no essencials, especialment focalitzats en construcció i indústria.

Aquesta mesura adoptada per Moncloa, que no ha comptat amb el suport ni tan sols de tot el seu comitè científic, ha estat valorada per part de les direccions de CCOO i UGT a través d’un comunicat.

En aquest “advertien” de la dificultat d’imposar i controlar l’aplicació de les mesures de seguretat necessàries en tots els llocs de treball. A més, senyalaven que aquestes mesures no havien de limitar-se exclusivament al lloc de treball, sinó també en el desplaçament a aquest.

Un comunicat que no assenyala qui o quins haurien de ser els responsables d’aquest control sanitari, qui hauria de controlar i vetllar per la seguretat dels treballadors, ni qui hauria de facilitar els EPIs necessaris per a no contagiar-se.

De la mateixa manera, cap de les direccions de totes dues centrals sindicals qüestiona que es torni al treball per a produir béns innecessaris per a l’actual situació de crisi i que aquesta tornada al treball estigui subjecta simplement als interessos de beneficis de la patronal.

Els dos grans sindicats de l’Estat espanyol posen novament d’aquesta manera el seu granet de sorra perquè una altra mesura destinada a protegir els negocis de la patronal a costa de la vida de milions de treballadors tiri endavant.

Treballadors i treballadores de tot l’Estat espanyol han tornat a sortir a produir béns innecessaris per a l’actual moment de crisi social i sanitària i ho estan fent arriscant la seva salut i la dels seus familiars. Tot això en un moment en el qual la pandèmia està lluny d’estar controlada, tant en nombre de morts diàries com de contagis, amb les UCI i el personal sanitari al límit i sense que la patronal i el Govern hagin garantit les més mínimes condicions de seguretat, tant en el lloc de treball com en els mitjans de desplaçament.

Lluny de vetllar pels interessos dels treballadors i treballadores, les direccions sindicals de CCOO i UGT són còmplices que les exigències de la patronal per preservar els seus guanys siguin anteposats a la salut i els interessos de la classe treballadora.

Aquesta complicitat se suma a altres posicionaments al llarg d’aquesta crisi del covid19 encaminats a legitimar i afavorir totes les mesures antiobreres exigides per la dreta i la patronal i executades pel govern "progressista" de coalició.
Ja en els primers dies de la crisi, quan tot just es podia començar albirar l’impacte real del coronavirus, els dirigents de CCOO i UGT al costat de la CEOE s’afanyaven a sol•licitar una agilitació dels ERTEs perquè les empreses poguessin acomiadar a cost zero a centenars de milers de treballadors.

Una autèntica ganga per la patronal, que podia desfer-se dels seus treballadors sense repercussió econòmica i deixant que fos l’Estat, és a dir, els treballadors i treballadores amb els nostres impostos, els que suportéssim, com en 2008, el cop social i econòmic de la crisi.

A les poques setmanes i una vegada decretada la paralització de tota activitat laboral no essencial, es va adoptar sota reial decret l’obligació de recuperar per part del treballador les hores d’aquests dies de “confinament laboral” obligatori. Una reforma laboral encoberta en tota regla, que modifica aspectes tan essencials com la negociació col•lectiva, entre molts altres com explica més profundament en aquest article, CCOO i UGT còmplices de la patronal: demanen “esforç, responsabilitat i treballar més”.

Des dels alts càrrecs de CCOO i UGT s’exigeix un esforç a la classe treballadora, sota el fals discurs d’unitat nacional que dibuixa un hipòcrita estat de la situació en el qual tots i totes estem en el mateix bàndol. I no és així.

Mentrestant, la patronal s’està beneficiant d’una flexibilitat absoluta en obligacions tributàries i la possibilitat d’alleugerir les seves plantilles, i a més sense aportar diners. Cal afegir el creixement empresarial de més de l’1% interanual des del 2014 gràcies a les reformes laborals del PSOE i PP durant la última crisi financera que no han estat derogades malgrat les promeses, ja caducades, del govern de coalició.

Per la seva part, la classe treballadora es troba ara amb més d’un milió d’acomiadats, 3,5 milions de treballadors que enfronten el perill de no poder cobrar la prestació de desocupació, producte de la saturació de les oficines de la Seguretat Social pels milers de ERTEs presentats. No sembla ser el mateix escenari i no sembla que les mesures del govern de coalició salvaguardin els interessos de tots per igual.

L’actual situació de crisi a l’Estat espanyol és tan sols l’avantsala de les conseqüències econòmiques i socials que el coronavirus deixarà per als pròxims mesos i anys. El Govern de coalició i la patronal, amb la complicitat de CCOO i UGT, estan elaborant un pla on novament sigui la classe treballadora i els sectors populars els qui paguin aquesta crisi esdevenidora.

Les direccions sindicals majoritàries han de trencar la seva complicitat amb la patronal i el govern o fer un pas al costat si no defensarà els interessos dels qui diu representar. Els treballadors hem de respondre a aquesta situació amb els nostres dirigents sindicals al capdavant o amb el cap dels nostres dirigents.

Davant el seu programa és urgent imposar una alternativa. Un programa que defensi els interessos de la majoria. Com apunta l’article citat anteriorment, és necessari que prohibeixin veritablement els acomiadaments i ERTEs. I mesures socials com la suspensió de lloguers, hipoteques, desnonaments, cobrament de subministraments bàsics, les quotes d’autònoms i les lleis d’estrangeria; que garanteixi una renda bàsica de quarantena per als qui es quedin sense ingressos, un habitatge o allotjament digne sobre la base d’hotels o habitatges buits per als qui no tenen on quedar-se i dones que estiguin en situació de violència de gènere, i crèdits per a autònoms, o petits productors abocats a la ruïna.

Ja n’hi ha prou de que juguin amb les nostres vides i que anteposin els seus beneficis a la nostra salut i la de les nostres famílies.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic