Des de Solidaritat Obrera ens plantegem una pregunta recurrent des de fa uns dies: i ara què? La decisió del govern central de permetre la volta al treball i, per tant, el desconfinamiento d’una gran part de la població a partir d’aquest pròxim dimarts, ens situa aquesta pregunta com una espasa de Dàmocles sobre els nostres caps.

Aquesta decisió, que va en contra de tota evidència científica, sense ser escalada ni gradual, sense elements protectors suficients, sense realitzar tests massius a la població per a detectar als afectats, suposarà un increment notable en la mobilitat urbana i un perillós augment de viatgers en el Metre de Barcelona, així com en els seus autobusos.

Ni la direcció de TMB, ni els seus responsables polítics, han ideat mesures de protecció per a la plantilla ni han previst la logística per a prevenir o contenir aquest augment de passatge. Així que ells seran els culpables directes si s’incrementen els contagis entre lxs treballadorxs de TMB.

Escoltar al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, demanar que la ciutadania s’ "autoreguli” ens produeix veritable indignació. Aquesta recomanació prové d’una "casta dirigent" que impedeix sistemàticament i per tots els mitjans, inclosos la repressió policial i judicial, l’autoorganització popular. Per a una vegada que és la seva responsabilitat actuar, ja que són les institucions les que compten amb la informació i els mitjans necessaris per a lluitar contra la pandèmia, ens demana "autoregulació"!

De debò un responsable polític està demanant a lxs treballadorxs que siguin ells els que decideixin si treballaran o no, davant les ordres del Govern central, per a evitar col·lapses després d’aquest desconfinamiento salvatge? Es farà responsable aquest Conseller, i el seu Govern, de les represàlies i pèrdues de salari de lxs treballadorxs que decideixin dur a terme aquesta “autoregulació” i decideixin no anar a treballar?

Ens temem que la resposta serà que no, i que la covardia d’aquest Conseller és la covardia d’un Govern que sap que la mesura del Govern Central és temerària, per no dir directament criminal, però no s’atreveix a legislar i governar en contra per a salvaguardar a la ciutadania.

Deixan en mans de lxs treballadorxs, completament desamparadxs, una decisió que hauria d’haver estat una resposta institucional davant una ordre que pot portar conseqüències greus sobre la salut de la població. En altres ocasions, aquest Govern ha actuat en contra de les decisions de Madrid, apel·lant a sentiments nacionalistes i de país, però ara s’amaga i s’acovardeix per raons merament econòmiques. No és ara també, potser, l’hora de desobeir? No són les vides dels nostres conciutadans prou valuoses? Vista l’actuació d’aquest Conseller, fem responsable al Govern català del caos del pròxim dimarts en la mateixa mesura que ho és el govern central, que ordena una niciesa com és l’aixecament del confinament.

De nou veiem com la classe obrera és sacrificada perquè banquers i patronal puguin continuar enriquint-se a la nostra costa. I, de nou, aquellxs treballdorxs que sobrevisquin, tornaran a carregar sobre la seva esquena el pes de la crisi econòmica resultant. El govern central, que s’autodenomina "el govern més progressista de la història de la democràcia espanyola", amb les seves mesures destinades a salvar a les grans empreses, als bancs i als rendistes, demostra sense cap dubte qui, de facto, governa realment. Les seves genuflexions davant les oligarquies, a les quals les morts de treballadorxs no els importen, converteixen al govern en còmplice. D’una banda, la comunitat científica recomana una línia a seguir i per un altre, Patrícia Botín, Sánchez Llibre, Florentino Pérez i uns altres com ells dicten una altra.

Vistes les decisions de Pedro Sánchez, queda clar els qui manen, i no són els que governen. Tot això és una prova més que aquestes oligarquies, juntament amb els governs central i autonòmic, són els nostres enemics mortals (mai més ben dit). Un clar exemple d’això ho tenim en el comunicat de la CECOT del passat 11 d’abril, qüestionant que el Govern consideri accident laboral el contagi per COVID-19 en l’àmbit laboral. És a dir, Antoni Abad (president de la patronal) intenta d’aquesta manera eludir la responsabilitat empresarial en mesures de seguretat i protocols d’actuació en les empreses per a evitar el contagi.

Capítol a part mereix la gestió de la Direcció de TMB, que no va preveure aquesta situació i no protegeix adequadament a les seves treballadorxs. Recordem que, en data d’avui, encara no s’han repartit totes les màscares que se’ns va comunicar que es repartirien. I encara més greu si cap és que aquestes màscares, amb certificació UNE-EN 14683, només estan pensades perquè un portador de virus (en aquest cas COVID-19) no el propagui, però no protegeixen al treballador sa que un viatger o un company afectat li transmeti la càrrega viral necessària per a contagiar-lo. Davant aquesta situació, continuem veient que la incapacitat de la direcció per a subministrar veritables equips de protecció a lxs treballadorxs, pot convertir-se en una cosa gairebé criminal quan intenta fer passar màscares quirúrgiques per veritables equips de protecció que impedeixin el contagi de la pandèmia.

La nostra pregunta i ara què? té tots els números per a convertir-se en una altra guerra partidista política, però en la qual ningú calibri la veritable repercussió que pot tenir una decisió tan desencertada com és aquest desconfinament salvatge. Enfront del caos que patronal i governants propicien, lxs treballadorxs portem setmanes oposant solidaritat i suport mutu, a més de l’enorme esforç que suposa la labor tan encomiable i impecable de lxs treballadorxs de serveis essencials, com la dels nostres companys i companyes amb metro de Barcelona.