L’acord contempla que els països integrants de la UE podran sol·licitar ajudes d’un fons de fins a 240.000 milions d’euros, que s’habilitarà en els pròxims dies.

Durant les últimes dues setmanes, l’Eurogrup va estar dividit en com respondre a la crisi del coronavirus a nivell financer, amb un dur enfrontament protagonitzat pels països del nord encapçalats per Holanda, que plantejava que l’accés als crèdits del MEDE no podien estar exempts d’ “obligacions”, proposant incorporar dures condicions al paquet de rescat, amb una clàusula de noves retallades i ajustos. Alemanya sostenia la utilització del rescat europeu “Mede” utilitzant-se només per a “lluitar contra la pandèmia”, rebutjant per complet la idea dels “Eurobons” i compartir les “despeses” amb els països més endeutats i contraposant-ho a un “pla de recuperació” dins del Pressupost de la UE.

D’altra banda, els estats del sud, amb Itàlia en primer lloc, buscaven eludir el MEDE (el Mecanisme Europeu d’Estabilitat) ja que és sinònim de rescat i va ser utilitzat en 2012 amb fortes exigències als Estats. L’Estat espanyol, per part seva, havia llançat la idea d’un “Pla Marshall” i se sumava a la proposta de creació dels Eurobons.

Després de diverses reunions que van resultar en un estrepitós fracàs, Alemanya i França van advocar per mantenir una resposta unitària de l’Eurogrup i una sortida de “compromís”. S’utilitzarà el MEDE sense una clàusula escrita que condicioni els fons a noves retallades, però s’estableix clarament que es respectaran les regles fiscals de la UE, la qual cosa inclou els seus restringits marges. Encara que no quedi per escrit, les retallades vindran, ja que els Estats van cap a un nou cicle d’endeutament.

Segons informa El País aquest divendres: “El ministre de Finances holandès, Wopke Hoekstra, va admetre que les despeses destinades a sufragar els costos de la pandèmia estan exempts de condicionalitat. Però va advertir que si un país necessita un rescat financer haurà de passar per un programa d’ajustos i reformes”.

Juntament amb els fons del MEDE, estaran disponibles 200.000 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions, destinats a crèdits i ajudes a les empreses, al que se sumaran bons emesos per la Comissió Europea fins a 100.000 Euros, per a finançar subsidis especials a les empreses de l’estil dels ERTE espanyols, que permeten subsidiar a les empreses a canvi del compromís de no fer acomiadaments massius (però rebaixant el salari que reben els treballadors).

En les últimes setmanes, amb l’esclat de la crisi del coronavirus, s’ha reobert una crisi profunda a la Unió Europa, amb els principals Estats imperialistes competint entre si per la compra en els mercats internacionals d’inputs mèdics bàsics com a respiradors i màscares o prohibint a les seves empreses l’exportació d’aquest material a altres països necessitem d’aquest material. Això van fer, per exemple, França i Alemanya en els primers dies, negant-se a respondre a les comandes d’ajuda per part d’Itàlia.

El que és clar, és que, enmig d’aquest enfortiment de les respostes reaccionàries dels Estats imperialistes, l’única “solidaritat” que mostren les autoritats de la UE i els governs és per a les empreses, a les quals tornaran a rescatar i finançar amb super milionaris paquets, mentre a milions de treballadors, nadius i immigrants, els espera l’atur, les reduccions salarials i major precarietat. Més que mai, és necessari un programa internacionalista i de classe, per a enfrontar aquests nous acords de l’Europa del capital.