La setmana vinent a Catalunya 900.000 treballadores i treballadors ens veurem obligats a tornar a la feina. Tornarem a la feina perquè els que manen de debò li han dit al govern espanyol que no pot aturar de manera indefinida la maquinària de produir diners i beneficis. Algú fa anys va dir “És l’economia, imbècil”. En realitat hauria d’haver canviat la paraula economia per “capitalisme”, però raó no li faltava. Hem escoltat com els grans empresaris i les grans corporacions mundials han dit clarament a Estats Units i al Regne Unit que si calia, quedava plenament justificat sacrificar uns quants milers de vides per no afectar negativament l’economia. Amb un cinisme inimaginable afegien que, a més, gran part d’aquestes vides són de gent gran i, per tant, poc productives en termes capitalistes.

A les nostres latituds cap responsable polític ni cap empresari ha tingut l’atreviment de dir el mateix. No obstant, de vegades qui parlen són els fets i no tant les paraules. Ja fa setmanes vam veure com des del govern s’orientava a Inspecció de Treball perquè fixés uns criteris molt permissius a l’hora de requerir mesures de protecció contra el contagi del COVID19 a molts centres de treball. Més recentment hem vist com s’indicava a la mateixa Inspecció de Treball que el COVID19 és una malaltia present a l’ambient i que, per tant, no es podria tancar un centre productiu per risc de contagi dels seus treballadors/es. I finalment ahir hem llegit novament que el govern requereix que provem que ens hem contagiat a la feina per a que es consideri el COVI19 d’un treballador com a accident laboral. I saben perfectament que encara que els carters/es, els i les sanitàries o el personal de neteja tinguin altes taxes de contagi i mortalitat, és quasi impossible demostrar on hem agafat la malaltia. Es tracta de blindar que anem a treballar.

La setmana vinent el govern ens tornarà a enviar a treballar. Mentre no es deixa que els infants juguin als parcs, s’imposa que els i les treballadores tornem a acumular-nos als transports públics i als centres de treball. En la majoria de casos sense EPIs. En la gran majoria de casos sense que s’obligui als empresaris a prendre mesures reals de producció. I en acabar la jornada laboral ens tornaran a enviar cap a casa on serem un factor de contagi cap a les persones amb qui convivim.

La represa de les activitats econòmiques no essencials posa en perill a moltes persones i, en definitiva, a la lluita contra el COVID19. Una malaltia que, a més, ja estem veient com afecta molt més a la classe treballadora que a la part de la població amb rendes més altes. Ho veiem en la major incidència de la malaltia en barris obrers, d’aquí i d’arreu del món. Obligats a treballar simplement perquè els que realment manen, els propietaris de les grans empreses i corporacions capitalistes, han decidit que la seva llibertat per acumular beneficis i enriquir-se passa per sobre el dret a la salut i la vida del conjunt de la població.

La setmana vinent, 900.000 treballadores i treballadors a Catalunya ens veurem abocats novament al perill de contraure una malaltia que ens pot matar. La setmana vinent a Catalunya 900.000 treballadors i treballadores tornarem a ser, en contra la nostra voluntat, agents de contagi i d’expansió de la pandèmia.

Des de la CGT de Catalunya volem assenyalar clarament els culpables d’aquesta situació: els grans empresaris, els amos de l’IBEX 35 i els seus fidels servents dels diferents governs. Tenim memòria i us exigirem responsabilitats!

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya