El ministre d’Agricultura, Luís Planas, l’ha explicat molt clarament en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de dimarts: el Govern facilitarà la contractació d’immigrants irregulars sense papers, als quals estan a punt de veure finalitzat el seu permís, o sol·licitants d’asil sense permís de treball, per a ocupar-se com a temporers del camp, almenys fins al 30 de juny.

Per a això, publicarà un decret llei que flexibilitzarà la contractació per a treballs agropecuaris, no sols d’immigrants sense papers, sinó també d’aturats en general. La finalitat és afrontar l’enorme escassetat de mà d’obra existent actualment en el camp espanyol a conseqüència del tancament de fronteres a causa de l’expansió del Covid-19.

El ministre ha xifrat la demanda dels empresaris de l’agro, entre 75.000 i 80.000 de les i els temporers que es troba sense cobrir. Són xifres molt quantioses, si bé les primeres estimacions, del propi ministeri, apuntaven a majors volums (entre 100.000 i 150.000 les i els jornalers que es necessitaven). De fet, les dades indiquen que el sector agrari ocupa normalment a uns 300.000 homes i dones temporeres, dels quals gairebé la meitat són mà d’obra forana, segons dades del propi Ministeri d’Agricultura.

L’inici dels problemes d’escassetat de mà d’obra es va desencadenar el 13 de març, que va ser quan el Marroc va tancar a calç i cant les seves fronteres amb l’exterior, bloquejant la sortida de més de 11.000 dones de les 17.000 que es mobilitzen per a la recollida de fruits vermells solo a la província de Huelva. El mateix va succeir amb l’altre gran bloc de temporers que arriba totes les temporades a l’agro espanyol, com són els i les búlgares i romaneses que tampoc van poder desplaçar-se.

Per això, per a facilitar la contractació de les i els treballadors immigrants es legislarà un permís ad hoc de treball especial, la durada del qual no excedirà, en principi, del pròxim 30 de juny. Aquesta flexibilització permetrà mecanismes de contractació fins ara no estipulats en la legislació. Així, per exemple, es permetrà i estimularà la regularització temporal per a la contractació de joves migrants extutelats d’entre 18 i 21 anys, que disposaran d’un contracte mentre duri la situació de necessitat de mà d’obra en el sector primari.

Fins i tot es va parlar de la possibilitat de contractar menors en edat de treballar, la legislació espanyola ho permet a partir dels 16 anys. No obstant això, en l’esborrany final del ministeri aquesta possibilitat ha estat rebutjada i l’edat mínima s’ha elevat als 18 anys. Hauria estat un escàndol majúscul que s’hagués inclòs la possibilitat de contractar a immigrants menors d’edat. Per descomptat, encara més del que resulta tota aquesta activitat legislativa reguladora extraordinària per a facilitar la contractació d’immigrants sense papers, als quals després se’ls donarà la puntada en el cul. Perquè els menors haurien estat, sens dubte, sobreexplotats sense escrúpols, emparant-se en la seva edat per a pagar-los salaris de misèria i molt per sota del salari mínim establert en 950 euros.

La veritat és que, sobre aquestes intencions, existeix un precedent. L’associació patronal Unió de Pagesos a Catalunya es va dirigir a la Generalitat ja l’any passat per a elevar-los una proposta de modificació legal, que permetés la possibilitat de contractar menors estrangers no acompanyats, els anomenats Menes. Tot això encobert, per a donar-li una aparença menys infumable, dins d’un programa de formació professional. Però tots coneixem les martingales empresarials dels contractes de formació amb treballs, mal o mai pagats i una formació nul·la o pràcticament inexistent.

Mà d’obra barata i precarizada

Sembla claríssimament clar que la idea del ministeri és matar diversos ocells d’un tir. D’una banda, possibilitar el subministrament de les mercaderies necessàries per a no desabastir el mercat de l’alimentació i les seves cadenes de valorització, sense provocar desproveïments i encariment de preus excessius, en un moment crític, donada la situació de confinament generalitzat. Mentrestant, d’altra banda, tira una mà impagable a les patronals agràries, que havien estat en peu de guerra recentment per la seva mala relació cost/benefici sobre altres agents del sector, facilitant-los una mà d’obra que resultarà molt barata i molt precarizada.

Evidentment, la majoria dels contractats ho seran per sota del salari mínim. I només els més experimentats i professionals potser arriben a cobrar el salari mínim dels 950 euros. Per aquest motiu i per la falta de mà d’obra com hem assenyalat, és que el Govern ha anat a buscar mà d’obra entre immigrants irregulars que són al país, regularitzant temporalment la seva situació. A més de possibilitar que aturats que cobren prestacions no contributives puguin compatibilitzar aquests ingressos amb el pagament dels seus salaris. Pel que, evidentment, en tenir alguns ingressos i donada la seva condició de precarietat tindran moltes dificultats per a posar-se molt exigents amb les remuneracions i les condicions de treball que els ofereixin els patrons de l’agro espanyol.

L’única limitació a aquesta barra lliure de contractes de precaris a mansalva és que s’han de prevaler les contractacions de proximitat per a evitar, d’aquesta manera, grans desplaçaments que puguin suposar riscos a les restriccions de mobilitat. Però, fora d’això i que tampoc es podran contractar als treballadors afectats per un ERTE implantat per causes de força major, no hi ha cap altra limitació. I, tot això, sense cap control ni cap supervisió de la Inspecció de Treball, ni de cap autoritat laboral que pogués tractar d’evitar els abusos que es puguin cometre en la contractació, la remuneració i les condicions generals de treball per a aquests immigrants residents sense papers i aturats.

Queda, una vegada més evidenciada palpablement la política xenòfoba, racista i anti humanista, respecte de la immigració del Govern de coalició del PSOE i Unides Podem i absolutament idèntica a la qual va seguir el Govern neoliberal del PP de Rajoy en els seus pitjors anys. Política basada en la persecució, la criminalització i la discriminació dels immigrants sense papers. I que es materialitza en el tancament de fronteres amb tanques i concertinas, les devolucions en calenta, el tancament en presons il·legals (CIE), i la impossibilitat gairebé total d’aconseguir l’estatut del refugiat per a ningú.

Milions d’éssers humans que fugen de la guerra, la misèria, l’explotació i la falta de futur de la qual són causants principals els interessos econòmics i geopolítics dels països imperialistes, entre ells l’Estat espanyol, es veuen criminalitzats i perseguits només pel seu vital intent de sobreviure en millors condicions que als seus països d’origen.

Ara i només perquè interessa als interessos dels empresaris, les patronals agràries i el Govern se’ls concedeix un permís merament temporal per a poder treballar en el camp sota un règim de hiperexplotación, per a una vegada passada la pandèmia del Covid-19 tornar, amb tota probabilitat, a la seva situació d’irregularitat i tornar a ser perseguits, empresonats i expulsats del país.

Es fa imprescindible, aixecar comitès sindicals de base de treballadors i treballadores del camp que es autoorganicen i es coordinin per a fer front als abusos que es produeixin sobre aquests treballadors i treballadores precarizados, per a exigir condicions de treball i de seguretat dignes, així com imposar la regularització de tots els treballadors sense papers: qui treballi per a alimentar a la població en aquesta crisi brutal ha de gaudir del dret a la residència permanent sense condicions.

En perspectiva, garantir això de manera duradora en el camp espanyol sol pot ser fruit d’imposar el control de les pròpies treballadores i treballadors sobre la producció, i no en mans d’uns paràsits que juguen amb les seves vides a la recerca de beneficis. Els qui produeixen i estan al capdavant de la batalla contra el coronavirus han de ser els qui prenguin les decisions de com es produeix.