http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PÀGINA OBERTA
El Govern obeeix al lobby del lleure i apujarà el preu del menjador escolar, en plena pandèmia
Raul Vicente
Monitor/educador social - @ragulmusic

En plena crisi del COVID-19, el Govern apuja el preu del menjador escolar, congelat 13 anys enrere.

Ver online

La crisi del Covid-19 i les externalitzacions a les escoles

Tothom sap que estem passant per un moment excepcional donada la crisi sanitària, deguda al COVID-19 i el col·lapse de l’economia capitalista a escala mundial. A casa nostra, potser una de les mesures històriques més impactants que el Govern de l’Estat va emprendre va ser el tancament indefinit de les escoles i centres educatius.

Per això un dels col·lectius que primer va rebre l’impacte d’aquesta crisi fou el sector del lleure. Les empreses externalitzades que oferien aquest servei van ser de les primeres a acollir-se al pla de l’Estat de socialització de les pèrdues a causa del tancament indefinit, mitjançant ERO’s i ERTO’s. Per consegüent milers de treballadores perdien la seva precària feina, essent la part més vulnerable del sector.

El paper del Departament d’Educació davant les pressions del lobby empresarial del lleure

Enmig d’aquesta tessitura, tot just fa uns dies que el Departament d’Educació de la Generalitat ha cedit a les demandes històriques de les patronals del sector del lleure (ACELLEC i La Confederació), de apujar el preu mínim del servei de menjador a les escoles. El preu del menjador estava congelat des de feia 13 anys, perquè és un bé que han d’abonar les famílies, i no és un servei que hi hagi d’oscilar segons les fluctuacions del mercat. És una mesura de protecció molt qüestionable, ja que obeeix a la privatització/externalització de l’espai migdia.

Aquesta minsa protecció del preu mínim, s’ha vist truncada per la pressió de les patronals del sector i la permeabilitat del Departament d’educació a la connivència de les lògiques extractives vers un servei públic, social i educatiu com és el menjador escolar.

Què implica aquesta pujada?

La pujada imposada en qüestió és del 2.1%, és a dir el preu mínim del menjador passa a costar 6.33 euros que abans costava 6.20 (en comensals esporàdics la pujada és d’un 2.4%). Aquest increment pot semblar irrisori, però si multipliquem aquesta pujada cada dia, mes per mes, el menjador s’encareix notablement, sobretot en una situació de crisi social com la que ja estem patint. El fet pren importància simbòlica doncs, donat el moment en el qual estem. El Govern ha picat l’ullet a les patronals del sector, perquè puguin incrementar beneficis, i ha girat l’esquena a les famílies que seran les que pagaran aquesta pujada.

No costa gaire veure que Educació s’ha situat a favor de les empreses del sector i no ha mostrat cap empatia amb les famílies que de ben segur ja pateixen i patiran les conseqüències d’aquesta crisi. El pitjor de tot és parar atenció a les excuses que les patronals han manifestat per aquesta pujada. Una d’elles és la pujada de l’increment de la vida en aquests anys, i per una altra banda les millores econòmiques de les treballadores del sector, les monitores. Qui ha treballat al sector, sap que benefici ja n’hi havia, prou per a comprovar la quantitat d’empreses existents i l’expansió d’algunes. Només cal mirar les licitacions públiques de les escoles. Si no fos rendible, no hi aplicarien més de 15 empreses per escola. La rendibilitat del sector del lleure per a menjadors és tal que fins i tot ha despertat l’interès de multinacionals com Aramark, Clece, Mediterrania Càtering, Eurest, ISS, Eulen...

La fam de benefici de les empreses que presten aquest servei "públic"

Es veu clarament que les empreses volen jugar totes les cartes per extreure més beneficis, sense pensar que presten un servei públic que moltes famílies es veuen obligades a contractar. Per això cal referir-se a les seves demandes per incrementar el cost del servei com una excusa, com un salconduit amb el qual jugar la seva carta cobdiciosa, oblidant que ja gaudeixen d’un espai privatitzat (cas fragant a l’escola pública), que ja precaritzen amb sous i condicions de misèria a les treballadores, i que fan pagar els seus beneficis a les famílies. Fins i tot en aquest sentit, el gerent de la patronal ACELLEC té l’atreviment i la usura de demanar que el preu pugi fins als 6.81 euros per àpat i servei de monitoratge.

Una altra de les excuses utilitzades per incrementar el preu del menjador ha sigut la creació d’una ràtio per infant/monitora. Aquestes ràtios són: 30 infants per secundària, 25 per primària i 15 a infantil. Aquestes mesures, si l’empresa i l’escola eren responsables i tenien un compromís amb la qualitat del servei, ja es complien (encara que hi han empreses que no ho complien). Per això es creu que no és un factor important i crític per induir a aquesta pujada, encara que se celebra que hi hagi una mínima ràtio, abans inexistent.

La precarietat de les monitores

L’altra excusa per incrementar el preu del menjador fa referència a la pujada de sous que han experimentat les treballadores del sector. Unes mesures mínimes que no milloren ni molt menys, les seves precàries condicions. Per posar un exemple, l’any passat es va apujar el salari un 2.5% després d’anys congelat, no arribant, ni de bon tros, a l’equivalent a la pujada de la vida que ells diuen. No obstant son les treballadores la part més vulnerable, la que posa la vida al davant, la que ha de rebre millores en les condicions laborals.

En aquest sentit, el sindicalisme combatiu s’erigeix com a punta de llança de les lluites presents i futures, ja que els sindicats del règim han sigut còmplices de la precarietat que pateixen les treballadores, pactant condicions de misèria.

La solució, la Internalització

Per això cal denunciar aquest tracte de favor del Departament d’Educació vers les empreses, en comptes d’estar amb les persones, amb les famílies, fent més accessible el servei. Ara toca replantejar-se la INTERNALITZACIÓ del servei més que mai, ja que evitaríem el benefici que se’n va a mans privades, i seria molt més barat per a les famílies, ja que eliminaríem aquests intermediaris. En part ja s’està fent quelcom semblant però només se socialitzen les pèrdues amb ERO’s i ERTO’s que pagarem entre totes.

Cal plantejar la internalització per la millora de la qualitat del servei i revertir les externalitzacions per millorar les condicions de treball de les treballadores. Encara és més imprescindible que es faci aquesta internalització a les escoles públiques, ja que l’espai (i el temps) migdia es ven a una empresa privada. Cal trencar aquesta lògica extractivista perquè tothom hi guanyi, perquè hi guanyin les persones, i sobretot, els nostres infants.

Et pot interessar: La Generalitat deixa a 25.000 monitores de menjador i del lleure en perill d’acomiadament

“Cuidem als què cuiden”. No als acomiadaments de monitores del lleure i extra-escolars

Monitores del lleure cobrem 350 per mes, diputats i diputades fins a 7.000

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic