|
L’estat ha creat una aplicació que posa en el mapa on estan els nostres dispositius mòbils. Tal com diu el BOE del 28 de març, la geolocalització es dóna “únicament als efectes de verificar que es troba en la comunitat autònoma en què declara estar.” El responsable de l’operació és el Ministeri de Sanitat.
A més en el mateix BOE, es detalla que la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, dependent del Ministeri d’Economia durà a terme l’estudi DataCOVID, juntament amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per a portar endavant ”de manera agregada i anonimizada, l’anàlisi de la mobilitat de les persones en els dies previs i durant el confinament”. D’aquesta manera, tindran dades de mobilitat de més de 40 milions de telèfons mòbils en tota Espanya, una mesura de control escandalosa, però amb abundants precedents.
Des que va ser declarat l’Estat d’Alarma, hem vist s’un important augment del control social. El ministre d’Interior, Gran Marlaska, va dir en roda de premsa el dia 20 de març que "qualsevol que surti al carrer pot ser objecte de recerca". Nombrosos juristes descriuen que es tracta d’un atac a les llibertats individuals, però que compta amb l’aval de la Constitució Espanyola, la qual recull que es poden limitar els drets fonamentals a través de l’article 55.
L’estat d’alarma permet la limitació de la mobilitat, però no la suspensió. En l’actual estat, s’està suspenent drets fonamentals recollits en els articles 19 i 21, que inclouen la llibertat de residència i circulació i el dret a reunió i manifestació. Sota la causa de la unitat nacional per la salut pública, s’ha pres mesures pròpies de l’estat d’excepció, estat que recull la constitució per a alteracions d’ordre públic. Aquest supòsit de pertorbació de l’ordre públic no es dóna, i per tant no es justifiquen les mesures pròpies de l’estat d’excepció.
Assistim cada dia a rodes de premsa on el Govern PSOE-UP dóna un major protagonisme als cossos repressius de l’estat per a una crisi sanitària. Només en les dues primeres setmanes de l’estat d’alarma, es van produir 180.387 propostes de sanció i 1534 detencions per resistir-se o desobeir segons la policia. Actualment ja superen les 300.000 sancions.
Ja en 2019, va ser aprovat el Reial decret llei 14/2019, conegut com a Llei Mordassa Digital, pel qual el govern pot controlar internet i la connexió mòbil, suposa un nou salt a preparar la repressió d’un règim amb experiència a atacar les llibertats democràtiques. Aquest decret permet, sense ordre judicial, tancar pàgines web o eliminar la connectivitat de telèfons d’una zona.
Aquest tipus de pràctiques són part del currículum repressiu de la “democràcia” espanyola, des de segrestar periòdics i webs fins a punxar telèfons i elaborar llistes negres. La tecnologia queda posada al servei del control social 2.0, una actualització que ve de la mà de la geolocalització de milions de persones. Tot això ens crida a qüestionar-nos: perquè s’usa la tecnologia de vigilància i contra qui dirigeixen el seu desplegament repressiu?
S’accentua el confinament, el control social i la vigilància de moviments de la població a través de drons o geolocalització, però en l’àmbit laboral es permet durant setmanes els desplaçaments de la classe treballadora perquè empresaris i multinacionals continuïn augmentant els seus beneficis. Els patrons que desitgin parar, no acosten l’espatlla. L’estat, a través de ERTEs, assumeix el 70% de les nòmines amb milions de diners públics que ens faran pagar a la classe treballadora a través d’interessos de deute i precarietat.
Es permeten abusos, acomiadaments improcedents, faltes de EPIs i amenaces per demanar-los fins i tot en personal sanitari i d’alt risc. A qui vigila aquest govern? Es permet deixar morir a milers en les residències d’ancians, mentre el seu personal treballa sense EPIs adequats mentre s’enriqueix la patronal de les residències. En definitiva, aquest govern ha donat suficient mostres que deixen veure al fet que classe social defensa i com no vol que la classe treballadora assumeixi un paper protagonista o aporti solucions. No vagi a ser que ens adonem del nostre potencial.
I el més perillós, en l’ordre Ordre SND/297/2020, de 27 de març, el govern no posa data de fi de la geolocalització. Es pressuposa que durarà el que duri la crisi. Però quan la donarà per finalitzada? No seria d’estranyar que després de la gestió de la crisi hi hagi protestes i manifestacions des de la classe treballadora i un intent de tancar la crisi per dalt. Donaran llavors per finalitzada l’etapa de geolocalització o prorrogaran el control social per a fer callar les veus crítiques dels i les treballadores?
|
