http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CCOO i UGT còmplices de la patronal: demanen “esforç, responsabilitat i treballar més” als treballadors
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia

Les mesures preses pel Govern i les patronals, amb la complicitat de les burocràcies de CCOO i UGT, reconfiguren el mercat de treball: establint les bases per a una nova reforma laboral antiobrera?

Ver online

Dirigents de CCOO i UGT de Catalunya han fet declaracions demanant “un esforç als treballadors” després que el govern del PSOE-Unidas Podemos anunciés el confinament total de l’Estat parant les tasques considerades “no essencials”.

Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya ha dit que "l’esforç que es demana als treballadors és canviar el seu calendari per fer front a la realitat. L’esforç que es demana a les empreses és que paguin els salaris sense tenir ingressos, i l’esforç que se li reclama en el govern és habilitar les línies d’ajudes socials per a la gent que no ha pogut tenir aquesta possibilitat o dotar de liquiditat les empreses", indica el dirigent de CCOO.

Aquestes declaracions han generat diverses denúncies en les xarxes de part de sectors de treballadors i treballadores i sindicats alternatius. L’ “esforç” que la burocràcia de CCOO i UGT demana als treballadors està contingut en l’acord que ha fet amb el govern i els empresaris per a l’alliberament dels ERTEs des que va començar la crisi del coronavirus, que a més va arrencar amb més d’un milió d’acomiadaments. Mentre als empresaris només li brinden ajudes, crèdits i salvament avalat per l’Estat.

Per part seva, Camil Ros de la UGT, vergonyosament ha demanat “responsabilitat” per negociar el retorn de les hores que no es treballaran entre el 31 de març i el 9 d’abril, al que el Govern va denominar "permís retribuït recuperable". Això sí, ha suggerit que no es canviïn aquestes hores no treballades per dies de vacances i que es distribueixin progressivament, augmentant hores per dia com a exemple. Un suggeriment en la qual recarrega encara més la crisi a la classe treballadora Per què no els exigeixen als bancs que retornin a l’Estat tots els milions amb els quals van ser rescatats?

A més, el secretari general de CCOO a Catalunya ha demanat que els EPI estiguin a l’abast de tots els treballadors obligats a fer tasques essencials. "La gent que treballarà no ha de tenir menys seguretat que la resta”. Una mica tard quan les persones contagiades superen els 8.000 i no para de morir gent cada dia. Motiu pel qual molts sectors de treballadors han parat centres de treball en sectors no essencials, o han tingut la iniciativa de fabricar màscares o bates, com a treballadores del calçat a Alacant o els manters de Barcelona.

CCOO i UGT: advocats de les empreses

La proposta de CCOO i UGT implicarà que la negociació de les condicions de recuperació de les hores es realitzi empresa per empresa i sector per sector, a manera "retorn gradual i progressiu" i no utilitzant les vacances. "És factible treballar mitja hora més de la jornada laboral, o treballar més un dia sí o un dia no, entrar una hora abans i sortir una hora més tard, hi ha molts mecanismes", apunta Ros UGT. A més, suggereixen que no hi hauria d’haver-hi "excessius problemes" per controlar la borsa d’hores, tenint en compte que ja és obligatori controlar l’horari dels treballadors. Però vegem quins són els paranys del Reial decret que tant avalen aquests buròcrates sindicals.

El “permís retributiu recuperable” que va establir el nou Reial decret llei per a recuperar la “borsa d’hores” qüestiona la base de la negociació col·lectiva com a obligatòria, a favor de la negociació individual entre l’empresa i el treballador. A més, els permisos laborals passen de ser voluntaris de part dels treballadors i treballadores, a obligatoris.

Així, la crisi del coronavirus està sent aprofitada per la patronal, en complicitat absoluta de les direccions sindicals de CCOO i UGT, per retocar a favor de les patronals el que ja altres reformes laborals han fet.

Com vénen explicant diversos advocats laboralistes, estem davant un “permís retribuït recuperable" forçat o una “redistribució forçada de la jornada laboral en el seu còmput anual per tal que disminueixi els desplaçaments de treballador”. No obstant això, “no deixa de ser la configuració legal d’una borsa d’hores que l’empleat deixa de treballar i que haurà de retornar a l’empresa”, de manera obligatòria, com explica Luis Fernández Pallarés, advocat de Legales sin Fronteras, a El Salto. Motiu pel qual, la negociació o acord, hauria de ser a través d’una “negociació col·lectiva” i no sota un pacte individual empresa-treballador com proposen o suggereixen els sindicats.

“El redactat és similar al que podem trobar a l’Estatut dels Treballadors respecte la mobilitat geogràfica, modificacions substancials o acomiadaments col·lectius, per tant, les conseqüències d’ignorar el deure de negociar la manera de retornar aquestes hores també serà la mateixa que un acomiadament col·lectiu no negociat: la seva nul·litat. Per això aquestes hores passarien a considerar-se hores extraordinàries, amb la seva conseqüent possibilitat de no realitzar-les per part del treballador, i si es fan, la seva possibilitat que siguin retribuïdes com a tals. Per contra, si es negocia i no s’arriba a un acord, decideix l’empresa el moment de devolució d’aquestes hores, respectant sempre els períodes legals de descans”, explica Luis Fernández Pallarés. No obstant, això no ho diu de manera clara el Reial decret, perquè no diu la paraula “vacances”, sinó que només es refereix a “descans diari i setmanal”.

Respecte a la negociació col·lectiva, en un comunicat de CGT Catalunya dóna compte que realment es facilita que siguin les empreses les que acabin decidint quan i com es recuperen les hores, ja que el RDL 10/2020 afirma que s’ha de “negociar” entre les empreses i la representació legal dels treballadors, sigui el comitè d’empresa o delegats.

Alhora diu que si no hi ha cap representació legal dels treballadors la negociació haurà de ser entre els sindicats més representatius del sector. I el pitjor és que aquesta negociació ha de dur-se a terme en set dies; la qual, si no s’arriba a cap acord, acabarà decidint l’empresa com es recuperen les hores, tal com explica el RDL, “De no aconseguir-se acord durant aquest període de consultes, l’empresa notificarà a les persones treballadores i a la comissió representativa, en el termini de 7 dies des de la finalització d’aquell, la decisió sobre la recuperació de les hores de treball no prestades durant l’aplicació del present permís”.

Una nova “reforma laboral” en potència?

Més enllà dels paranys legals que teixeix del Ministeri de Treball de complicitat amb els sindicats, estem davant un greu atac als drets laborals de la classe treballadora, que és la que acaba pagant la paralització de l’activitat laboral. Perquè el RDL 10/2020 és contundent en què les hores no treballades s’hauran de recuperar durant l’any 2020: des de l’endemà a la finalització de l’estat d’alarma fins al 31 de desembre de 2020”. És a dir, de 72 hores, la qual cosa equival a treballar una hora més durant 72 dies o 36 dies fent dues hores diàries.

Un atac més al costat del trampós anunci de “restricció temporal dels acomiadaments” per causa de força major, per motius econòmics, tècnics, organitzatius i de producció relacionats amb el coronavirus; dels quals ja s’han produït més d’un milió i els decrets posteriors no els retrotreuen. L’ “esforç” que exigeixen els sindicats és un altre “mal menor”: els ERTEs d’emergència, a través dels quals les empreses poden suspendre a les treballadores i els treballadors, cobrant el 70% del salari, retribuït per l’Estat. Absolutament cap esforç de part de les empreses, ja que el compte el paga l’Estat amb diners públics.

Et pot interessar:El govern prohibeix els acomiadaments durant la pandèmia, però què passa el dia després?

Es calculen més d’un milió d’acomiadaments després de la declaració de l’estat d’emergència. Més un milió i mig més d’ ERTEs: dos milions i mig de treballadors i treballadores sense treball, cobrant el 70% dels seus salaris. Això sense tenir en compte la gran quantitat amb contractes precaris, o sense contracte com les treballadores de la llar, la majoria també acomiadades sense comptar amb prestacions.

Aquest és l’esforç que exigeixen CCOO i UGT? Una vegada més, els dirigents d’aquests sindicats són còmplices de les grans reculades de la classe treballadora, com ho van ser les reformes laborals mai derogades malgrat les promeses del govern “progressista” del PSOE-Unidas Podemos.

Cap esforç pels capitalistes! És necessari que prohibeixin veritablement els acomiadaments i ERTEs. I mesures socials com la suspensió de lloguers, hipoteques, desnonaments, cobrament de subministraments bàsics, les quotes d’autònoms i les lleis d’estrangeria; que garanteixi una renda bàsica de quarantena per als qui es quedin sense ingressos, un habitatge o allotjament digne sobre la base d’hotels o habitatges buits per als qui no tenen on quedar-se i dones que estiguin en situació de violència de gènere, i crèdits per a autònoms, o petits productors abocats a la ruïna.

Et pot interessar:Cinc mesures urgents que no pren el govern per a enfrontar la catàstrofe

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic