Quina és la teva visió de tota aquesta crisi i com està afectant en aquesta fàbrica?

Veiem que hi ha novament com en la crisi de Lehman Brothers, una instrumentalització per a fer un ajust de rosques a la classe treballadora. Van haver-hi milers d’Expedients de Regulació d’Ocupació i fórmules pitjors com l’acomiadament directe.

Unes 1480 persones no van poder anar a treballar a la fàbrica el divendres 13 de març. Uns per tenir als seus fills a casa pel tancament dels col·legis i uns altres per la gran quantitat de gent de la SEAT que viu a Igualada, en quarantena des d’aquest dia. En aquest moment molts treballadors li van començar a plantejar a l’empresa que havia de tallar la producció perquè el risc sobre la nostra salut era imminent, qualsevol es pot contagiar i contagiar a gent vulnerable.

Així i tot, la patronal va mantenir la producció. Fins que el divendres va anunciar que el dilluns no es treballaria, però només els sectors de producció, aproximadament uns 8.000 treballadors. Però manteniment i els sectors tècnics, així com els centres del Prat i el de Zona Franca amb uns 1.100 treballadors cadascun, han de continuar treballant.

Quina és la situació d’exposició dels treballadors a la fàbrica enfront del coronavirus?

Es van donar situacions estrambòtiques. Cada prefectura ha dit una cosa i ha fet el que li ha donat la gana generant una situació d’indefensió. I es continua posant en risc la salut de la gent, per més mesures de prevenció que diuen que es prenen, no s’està prenent cap de seriosa. Hi ha gent que ha de treballar amb màscares d’un sol ús tota una setmana perquè diuen que no hi ha altres màscares.

Per a ells l’economia no es pot parar, encara que sigui a costa de la nostra salut. Aquesta és la contradicció del capitalisme.

Com afecta la política de la patronal respecte a l’ERTO anunciat?

Si l’empresa planteja que no té peces per a treballar i per això ens imposa un ERTO, no té justificació. Això és un atur tècnic, i el treballador no ha de sortir perjudicat i ha de cobrar el seu sou. Si planteja que és per la crisi sanitària, per a garantir la salut de la plantilla, com hauria de ser, per a garantir la vida de les persones, s’hauria de parar la producció mentre això no afecti el salari, a la jubilació o l’atur dels treballadors i treballadores. Cal buscar solucions d’emergència en una situació d’emergència.

Per exemple com a Nissan si que tenen material, ens han dit que allà si que continuaran treballant excepte algun dia. No els importa en absolut la salut dels treballadors i treballadores. L’única cosa que els importa són els seus beneficis.

A tots els centres de treball amb amenaces de EROs o ERTO No caldria plantejar prohibir-los i que l’empresa i no l’Estat es faci càrrec del pagament de salaris?

És així, sí, caldria prohibir-los. I si és necessari aturar la producció, que es faci sense afectar les condicions salarials. Com et deia abans, quan va ser la crisi del 2008 es va aprofitar per a atacar a la classe treballadora i rescatar als bancs i als empresaris. I avui, per a alguns treballadors l’ERTO és un mal menor i el prefereixen a l’ERO o acomiadaments, quelcom que és terrible. Perquè l’ERTO és part de la legislació que utilitza la patronal després de la Reforma Laboral del 2012, que també caldria derogar.

La CGT hem plantejat que l’empresa continua plantejant que la causa de l’atur és la falta de materials, l’ERTO no té cap justificació. I només l’empresa ha de pagar les conseqüències amb un atur tècnic pagant el 100% del sou per tots els dies d’atur.
Com diem en el comunicat de CGT: “Qualsevol solució ha de ser també per a les milers de persones que treballen cada dia a SEAT, en les empreses d’ETT i en les empreses subcontractades. No podem acceptar de cap manera que l’empresa aprofiti aquest ERTO i una negociació paral·lela que augmenti la flexibilitat per a recuperar les produccions a base d’un nou sobreesforç de la plantilla, després del final d’aquesta crisi sanitària”.