Es preveu que el Govern aprovi demà en el seu Consell de Ministres extraordinari, noves mesures per a mitigar l’efecte econòmic-social que està provocant la crisi del coronavirus.

Una crisi que alguns analistes, i la pròpia Lagarde, presidenta del Fons Monetari Internacional, ja pronostiquen que pot tenir repercussions similars a la del 2008.

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha anunciat en una entrevista que els pares que es vegin impedits d’anar als seus llocs de treball i obligats a demanar una reducció de jornada per haver de cuidar als seus fills podran sol·licitar una ajuda extraordinària que serà a càrrec de l’Estat. Això s’aplicarà en el cas que l’empresa no pugui oferir l’opció del teletreball.

La mesura apunta a pal·liar la situació d’aquells pares que hagin de cuidar dels seus fills pel tancament de col·legis decretat a Madrid, Vitòria i La Rioja, encara que no es descarta que aquesta llista de regions creixi en el curt termini.

Encara que el ministre ha evitat precisar la quantia de la prestació, queda clar que no serà el sou íntegre.

Un nou espoli a la seguretat social a favor dels empresaris

El cost d’aquesta mesura se situa en els 50 milions d’euros, segons calcula el mateix Escrivá i serà assumit per la Seguretat Social. Així com que es consideri com accident de treball de les baixes i quarantenes forçoses pel coronavirus aprovat el dimarts passat pel Govern. El malparat fons de reserva, la denominada ’guardiola’ de les pensions, es veurà encara més minvada.

Una mesura que no acaba de resoldre les necessitats dels treballadors i treballadores però que és un veritable regal per a les patronals, ja que “elimina qualsevol cost per a l’empresa” com assenyala el ministre, a costa de les arques públiques. És més, dijous també s’aprovarà una moratòria en les cotitzacions per a empresaris.

És a dir, mentre tot va bé, els beneficis són privats, però quan les coses van malament, se socialitzen les pèrdues. Quelcom que ja vam veure amb l’ajuda a la banca arran de la crisi financera del 2008.

És urgent establir com a obligatori que totes les empreses permetin l’absència en el treball amb sou a un dels membres de la unitat familiar per a la cura de menors.

Els confinaments com a mesura preventiva, així com les baixes laborals han de ser a càrrec de les mútues laborals, les responsables de la prevenció o més aviat de la falta d’ella en els centres de treball. Això, sense perjudici ni de tipus salarial ni de cotització per al personal afectat.

Una vegada més, volen que la classe treballadora i els sectors populars siguem els pagadors de la crisi. En aquest cas, de les conseqüències de la crisi del coronavirus.

Només l’organització i la lluita decidida d’aquests sectors per un programa d’emergència pot evitar-ho.