http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
MALALTIES I POBRESA
Salut i capitalisme: d’aquests virus ningú parla i maten a milers de persones
Roi López

Els països pobres són els més vulnerables a les malalties virals en el capitalisme, amb més mortalitat que el coronavirus.

Ver online

Malalties com el xarampió, la sida o el dengue continuen avui dia afectant greument els habitants de les zones més empobrides del planeta, principalment en el continent africà i el sud-est asiàtic. Nous brots sorgeixen aleatòriament i, malgrat els intents de les institucions mundials, amb prou feines s’aconsegueixen contenir sense una alta taxa de mortalitat.

Encara que per a algunes d’aquestes malalties sí que existeixi vacuna, com el xarampió, o mètodes amb els quals prevenir la infecció i fins i tot pal·liar i eliminar els seus efectes en el pacient, la realitat social d’aquests països, amb infraestructures sanitàries danyades per la falta de pressupostos o l’abandó directe, impedeix que es doti d’una correcta assistència mèdica i de condicions de vida digna amb les quals evitar la propagació de nous brots.

Entre els països amb més dificultades trobem a la República Democràtica del Congo, que actualment està sortint d’una de les pitjors epidèmies de xarampió de la seva història amb 310.000 diagnosticats i més de 6000 morts en un any, dels quals prop d’un 75% són nens, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, aquest país lídia amb un brot de virus de l’ébola sorgit durant l’estiu de 2018 amb el qual, segons les dades més actuals, han mort 2238 persones de les 3416 diagnosticades.

D’altra banda, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) és un dels majors problemes per a la salut pública mundial, deixant un total de 770000 morts per causes relacionades amb el virus només el 2018. Però, tal com indica l’OMS: “Més de dos terços de totes les persones amb el VIH viuen a la Regió d’Àfrica de l’OMS (25,7 milions).” El mateix ocorre amb el virus de l’Hepatitis B, ja que amb milions d’infectats les regions més crítiques són a l’Àfrica i al Pacífic Occidental.

També el dengue, transmès per mosquits, té la seva gran presència en el continent africà, i encara que no existeix tractament específic la pròpia OMS reconeix que “la detecció oportuna i l’accés a l’assistència mèdica adequada disminueixen les taxes de mortalitat per sota de l’1%.” Malgrat això, en les últimes dècades ha augmentat enormement la incidència de dengue al món.

Podem d’aquesta manera determinar que les regions empobrides són més vulnerables al contagi i expansió de diferents virus, però aquesta dinàmica també es repeteix en malalties d’origen no víric com la malària, la tuberculosi o el còlera. Per això, cal posar el focus no sols en l’accessibilitat a les vacunes, sinó en el conjunt de factors que delimiten l’estil de vida de les persones, com ara l’accés a aigua potable i menjar, a habitatge digne i segur o a una sanitat bàsica efectiva.

Però la realitat socioeconòmica dels països empobrits per les polítiques imperialistes del FMI o del Banc Mundial, que ofega les seves economies, va en direcció contrària a la de garantir aquests serveis bàsics. Els països del continent africà porten segles patint els efectes de l’espoli i la colonització per part de l’imperialisme i continuen avui dia subjectes a les decisions mercantils de la burgesia occidental. Així mateix, la continuïtat de les guerres, les noves epidèmies, les fams i sequeres i els efectes del canvi climàtic provoquen un flux migratori creixent i forçat que en res ajuda al control de les més perilloses malalties.

No sols un problema geogràfic

El fet que aquestes regions tinguin unes condicions de vida molt desfavorables no vol dir que no es puguin veure reproduïdes en altres llocs del món, ja que aquestes condicions insalubres es poden donar també en països anomenats habitualment “en vies de desenvolupament”, països dependents i en països rics.

La privatització de la sanitat, les ineficients o escasses campanyes de salut i les condicions insalubres quotidianes en certs països provoquen que les classes populars i pobres sofreixin una major exposició i un major risc a malalties infeccioses, malgrat no viure a les regions més pobres del planeta.

Per exemple, fa uns dies es coneixia la primera mort en 20 anys per xarampió a l’Argentina al costat d’una altra provocada pel dengue. Una cosa evitable amb mesures de sanejament ambiental dignes i una eficient cobertura vacunatoria.

Fins i tot podem observar aquesta dinàmica amb l’actual brot de coronavirus, concretament en el seu focus a la Xina. Les desigualtats del “model” sanitari xinès fan veure que a major nivell econòmic, major és la salut de la persona i menor el risc de mort en cas de contagi per coronavirus.

La veritable cura és acabar amb el capitalisme

Com hem vist, totes les malalties depenen de la realitat material de les persones i els col·lectius que la pateixen, condicionant la seva expansió, tractament i mortalitat. Per això, tractar les epidèmies com a meres casualitats o “incidents naturals” com la recent COVID-19, generant alarmisme i sense tot just informar de les seves característiques o d’altres virus igual de preocupants (o més), significa no tornar amb el problema des de la seva pròpia base donant l’esquena a un veritable canvi o solució del problema. Ja sigui als països més empobrits o en els més rics, el problema és el capitalisme.

La gran majoria de malalties infeccioses són prevenibles o curables, però no es podran donar les condicions necessàries sota els estrets marcs del capitalisme, on uns pocs el tenen tot i uns molts no tenen a penes res.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic