http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ESTATS UNITS
Les eleccions estatunidenques i l’ascens de Bernie Sanders
Pablo Oprinari

Durant les últimes setmanes, l’elecció interna del Partit Demòcrata està marcada pel creixement de Bernie Sanders a les enquestes, però, qui és i què planteja Sanders?

Ver online

Durant les últimes setmanes, l’elecció interna del Partit Demòcrata està marcada pel creixement de Bernie Sanders a les enquestes, acostant-se a l’ex vicepresident Joe Biden, el favorit de l’establishment del partit i qui les encapçala a nivell nacional.

De fet, es projecta el seu triomf a Iowa el 3 de febrer, la primera parada de les internes demòcrates, on les enquestes locals li donen un 25% enfront del 22% de Biden. Aquests dos, al costat d’Elizabeth Warren, són els qui tenen majors possibilitats d’obtenir la nominació demòcrata. El creixement de la postulació de Sanders ha generat discussió en la premsa als Estats Units i commoció a l’interior del seu partit.

El fenomen Sanders no és nou. Senador per l’estat de Vermont, va competir al 2016 amb Hillary Clinton, qui va prevaler per a ser finalment derrotada en les eleccions presidencials pel republicà Donald Trump.

L’ascens d’aquest polític de 78 anys, que es defineix a si mateix com un socialista democràtic, mentre es manté dins del partit demòcrata, és mostra de la crisi de representació als Estats Units i en particular de la pèrdua de legitimitat dels polítics tradicionals dels dos principals partits imperialistes, i d’una polarització política i social.

Sanders -qui conflueix amb un grup de congressistes encapçalades per Alexandria Ocasio-*Cortez-, amb un discurs contra les corporacions, va aconseguir atreure el suport d’importants sectors de la joventut, entre la qual, segons diferents enquestes, més d’un 50% aprova el socialisme. Molts d’aquests joves es van sumar a la seva campanya al 2016 i ara aquest 2019-2020.

"Dins del que la joventut entén per socialisme està el paquet de reformes proposades per Sanders i que espanten a l’establishment dels Estats Units, com “Medicare for all”, Universitat pública i abatre el canvi climàtic."

Es tracta d’un procés molt progressiu que recorre a les noves generacions que estan donant, en el cor dels EUA ,un gir a l’esquerra com no es veia en dècades, la qual cosa s’articula a més amb un ressorgir de la lluita de classes en sectors de treballadors, com els mestres, així com per les mobilitzacions del moviment de dones, contra el canvi climàtic, pels drets dels migrants, de les quals són protagonistes milers de joves.

Les repercussions en l’establishment dels EUA

L’estrella ascendent de Sanders, i el seu programa, ja provoquen un terratrèmol dins del seu partit. Encara que al principi els altres candidats l’ignoraven, en els últims dies van començar a tractar-lo com un competidor seriós.

La seva proposta de “Medicare for all” -que genera àmplia simpatia entre sectors populars que no tenen accés a la salut- va ser criticada de manera conservadora com a “inviable”, per representar una despesa que seria impossible de costejar per a l’estat.

El seu discurs contra les corporacions també és criticat per la cúpula d’un partit que es deu a aquestes. Així mateix, mitjans com el New York Times, que fa costat obertament a les candidates Elizabeth Warren i Amy Klobuchar, va argumentar que Sanders no té possibilitat de guanyar-li a Trump i que les seves posicions polaritzen a la societat estatunidenca, comparant-ho amb l’actual president.

Aquest argument és repetit per alguns dels seus competidors, argüint que el “radicalisme” de Sanders espantarà als votants de centre, que segons els càlculs electorals són necessaris per a guanyar-li a Trump.

Hillary Clinton, una de les majors representants de l’establishment demòcrata, va sortir al seu encreuament per a desacreditar-lo. D’altra banda, molts joves que votarien per ell no farien costat a un altre candidat demòcrata, com ja va ocórrer quan va perdre amb la mateixa Clinton; la qual cosa preocupa les cúpules del partit. Encara que està indefinida encara la competència amb Warren i Biden, el seu ascens indica que no pot descartar-se el seu triomf.

"Dins del partit republicà també està la discussió si una candidatura de Sanders afavorirà o no les possibilitats que Trump aconsegueixi la seva reelecció."

En el cercle pròxim al president també hi ha els qui consideren les dificultats que tindria per a conquistar al centre de l’electorat, en tant que hi ha uns altres que opinen que el seu “radicalisme” podria despertar un entusiasme popular contagiós que afectaria les possibilitats de reelecció de l’actual president.

Trump enfronta avui un procés d’ impeachment que ja és una crisi política -independentment de les escasses possibilitats que hi ha que acabi en una destitució, pel pes republicà al Senat- i que si s’estén creuarà tota la campanya electoral.

No obstant això, té al seu favor la situació econòmica estable, la unitat del partit republicà i el suport de bona part dels electors que el van fer president. En el terreny internacional, la seva política agressiva contra l’Iran, que va mostrar poder per a descoratjar als seus competidors i enemics en el mapa geopolític, no el va afeblir internament.

Trump està utilitzant al seu favor els acords comercials -com el T-MEC-, la política xenòfoba i racista contra els migrants i la pressió imperialista sobre Mèxic, que ja li va atorgar rèdits electorals en el passat. Per tot això, per a Trump les internes demòcrates són d’importància per a mesurar les possibilitats i perills cap a les eleccions del 3 de novembre del 2020.

El que està clar és que si Sanders continua creixent i aconsegueix un resultat favorable a Iowa, s’elevarà sensiblement el to de la discussió entorn de la seva candidatura i el seu programa a l’interior del partit demòcrata. Així com la polarització electoral amb els republicans, la qual seria major que si Trump s’enfrontés al novembre a una nominació demòcrata més “moderada”.

El “socialisme” sanderista

Dèiem abans que Sanders capitalitza un procés profund que recorre la societat estatunidenca -el que hem anomenat una “crisi orgànica”- i empalma amb el gir a l’esquerra de sectors de la joventut, els qui són atrets amb les seves referències al socialisme, el seu discurs contra els súper-rics i les mesures que promet en el terreny de la salut, l’educació i el medi ambient.

"No obstant això, el programa de Sanders, més que socialista, es tracta d’una sèrie de reformes que podrien enquadrar-se dins d’un “estat del benestar” capitalista."

Com va plantejar el diari Left Voice aquí, la seva proposta de “Medicare per a tots”, que els representants de la burgesia no volen atorgar, “no acabarà amb tota l’assistència sanitària privada. Els hospitals, per exemple, continuaran obtenint enormes beneficis.”

Lluitar per un sistema de salut veritablement públic i gratuït, una qüestió molt sentida pels treballadors i els sectors populars als EUA, requereix posar en qüestió “els interessos i els guanys de les grans empreses del sector i garantir els recursos a partir del tancament de les bases militars dels EUA a tot el món i de detenir tot el finançament de la màquina imperialista”.

Sanders, encara que vulgui limitar amb nous impostos els guanys dels superrics i plantegi mesures progressives com la universitat pública que són repudiades per l’establishment estatunidenc, no pretén afectar de manera radical els interessos de les grans trasnacionals que exploten als treballadors i el poble dels EUA ni la la política imperialista que oprimeixen als pobles del món.

Els candidats demòcrates van secundar i van votar les intervencions militars dels anys previs; i el mateix Bernie, encara que es va oposar als pressupostos militars de Trump, va votar a favor del pressupost de guerra de Bush i Obama. Encara que l’anomenada “insurrecció” demòcrata va criticar l’atac contra l’Iran, no ho va fer per ser una agressió imperialista -com faria tot socialista- sinó per “no estar entre les prioritats de la nació”.

Les propostes de Sanders i de les seves aliades com Alexandria Ocasio-Cortez plantegen altres importants discussions que excedeixen aquest article com el referent al Green New Deal o la qüestió migratòria que abordarem posteriorment.

Els límits del seu socialisme s’expliquen quan es considera que Sanders es postula dins del Partit Demòcrata. Un partit imperialista que ha estat garant, una vegada i una altra, d’assegurar els guanys de la classe capitalista i va ser responsable de la política exterior estatunidenca, mitjançant la qual es va oprimir i s’oprimeix als pobles de Mèxic, Amèrica Llatina i el Carib, Àfrica i Àsia.

Et recomanem: A baix l’agressió de l’imperialisme ianqui

contra l’Iran!

A més, el partit demòcrata ha estat la principal força política encarregada de coptar els moviments disruptivos, des del moviment pels drets civils a la dècada de 1960, fins al moviment de drets dels immigrants a principis de la dècada de 2000, i els principals processos d’organització i lluita del proletariat estatunidenc durant el segle XX i XXI.

Els treballadors, les dones i els joves que comencen a qüestionar el capitalisme i l’establishment que el sosté, tenen per davant el desafiament d’anar més enllà, d’avançar en una perspectiva veritablement socialista i revolucionària.

Com han escrit els nostres camarades de Left Voice que impulsen una política internacionalista i antiimperialista, independent del partit demòcrata i de Sanders, dirigint-se a aquesta nova joventut que sorgeix:

“Necessitem una organització socialista revolucionària... per a convèncer a milions de persones de la necessitat d’una ruptura taxativa amb el capitalisme i d’establir les bases per a una nova societat basada en la solidaritat i no en l’explotació.”

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic