http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VAGA EUSKAL HERRIA 30G
La crisi de les pensions condemna a un futur de pobresa a la joventut
Joe Molina
Trabajador despedido de Panrico, Barcelona | @joemolina57

Nedar, nedar i nedar per a acabar ofegat en la riba, sembla ser el futur per a les joves generacions actuals que té preparat el govern de coalició PSOE-Unidas Podemos.

Ver online

Resulta evident que cal prendre mesures encaminades a sanejar les arques de la Seguretat Social. La utilització de fons públics destinats a assegurar les pensions de la classe treballadora, per a tapar els efectes de la crisi com el rescat als bancs, -diners que no pensen retornar-, ens ha portat a una situació insostenible. Però el que no es pot permetre és que aquest sanejament es dugui a terme a costa de la butxaca de les treballadores i els treballadors després d’una vida laboral eterna. I ara vegin negres nuvolots sobre el que hauria de ser un retir digne.

Si als diners destinats a salvar a la banca, sumem el destinat al pagament d’un deute que la classe treballadora no hem generat, a més d’un sistema impositiu a les grans fortunes i multinacionals inversores que estan acabant amb tot el teixit laboral, potser podríem parlar d’unes pensions garantides.

Lamentablement augmentar l’edat de jubilació, segons es va acceptar en les reformes anteriors de PPSOE, no sembla una mesura eficaç en un moment en què els treballadors i treballadores d’edat avançada són l’objectiu de EREs, amb beneplàcit de les direccions burocràtiques de CCOO yUGT.

Vincular el càlcul de les pensions al IRP (Indice Revaloració de les Pensions) que va introduir Rajoy en 2013, i al Factor de Sostenibilitat que té en compte els ingressos i despeses del sistema, substituint a l’IPC, o a l’esperança de vida, tampoc sembla ser la panacea.

Aquestes mesures han generat una forta oposició. El moviment pensionista secundat per tot tipus de moviments socials i sindicats d’esquerra ha resultat ser un important front contra els governs de Rajoy i Sánchez. La mobilització contínua i organitzada dels pensionistes va aconseguir que Sánchez es comprometés a tornar a vincular les pensions a l’IPC.

Però el tan esbombat augment de les pensions del 0,9%, foto inclosa de patronal, govern i sindicats esgrimint un somriure d’orella a orella, correspon exactament a l’augment previst de l’IPC. Però no té en compte res de la pèrdua de poder adquisitiu que porta sofrint el sector des que en 2013 deixessin d’actualitzar-se de manera automàtica en funció de la inflació i quedessin gairebé congelades.

La imminent vaga general convocada a Euskadi i Navarra reclamant “treball, vida i pensions dignes” és l’única eina de la qual disposem la classe treballadora, malgrat el vergonyós boicot de CCOO i UGT, realitzant de nou de mur de contenció, cridant a la calma i esperar esdeveniments; igual que Podem Euskadi que va anunciar que no anava a secundar la vaga el 30E. És a dir, l’esquerra reformista no va donar cap suport per a lluitar contra un sistema del qual ja forma part.

A França l’atac al sistema de pensions ha estat respost amb una vaga general i mobilitzacions als carrers que duren des del desembre passat. Diferents sectors industrials units al moviment estudiantil i sindicats d’esquerra estan duent a terme un exemplar pols en poder capitalista. Una lluita impressionant que hauria de servir-nos de referència, en la qual es va unir l’energia de la classe treballadora amb la renovada de les armilles grogues i de la joventut.

Perquè no es tracta d’una baralla exclusiva dels quals ja formen part del règim pensionista, els treballadors i treballadores en situació laboral actual. I sobretot la joventut: aquestes futures incorporacions al mercat laboral, estudiants, universitaris, joves precaris... són els que estan directament afectats. La joventut és la que no veu una llum al final de la seva vida laboral, perquè el seu present són els contractes temporals i precaris, baixíssims salaris de pobresa, la impossibilitat d’independitzar-se i retallades constants en els seus drets. Per això, la crisi de les pensions, condemna a un futur de pobresa a la joventut.

És per això mateix que tots hem de mobilitzar-nos el pròxim 30E i donar suport a la vaga general, com a mesura de protecció dels nostres drets. Un veritable sindicalisme d’esquerres hauria de ser al carrer un dia si i un altre també barallant per una jubilació digna i en el moment adequat i exigint la derogació de les reformes laborals, la incorporació al mercat laboral dels joves mitjançant la reducció de jornada sense perjudici del salari, impedint contractacions fraudulentes, fals autònoms, en definitiva plantant-li cara al sistema i a la patronal que veuen com creixen els seus beneficis en cada exercici.

Et pot interessar: Pensionistes Indignats de Madrid: “Governi qui governi, les pensions es defensen”

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic