http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
EXTREMA DRETA
Contra el pin parental, més educació sexual a les aules
Josefina L. Martínez

La dreta desferma una "guerra cultural" amb el pin parental per a censurar xerrades sobre diversitat sexual a les escoles. La realitat és que aquests continguts són encara molt escassos i és necessari incorporar-los al currículum escolar en tots els nivells.

Ver online

En un article publicat a CTXT fa uns dies, assenyalava que l’extrema dreta ha situat a les escoles públiques en un camp de batalla per a les seves “guerres culturals” contra l’anomenada “ideologia de gènere”.

Per mitjà del “pin parental”, els pares més conservadors podrien vetar que els seus fills participin d’activitats sobre educació sexual o sobre drets LGTBI, al·legant que van en contra de les seves creences religioses o filosòfiques. L’associació ultra catòlica Hazte Oír ha amenaçat a professors i directors amb denunciar-los si no apliquen l’aquesta mesura de censura parental, i fins i tot exigeixen les llistes de tots els col·legis on s’imparteixin continguts d’educació afectiu sexual.

La tàctica d’utilitzar una suposada “defensa dels nens” com a atac als drets de les dones i les persones LGTBI no és una invenció local de VOX, ni de Hazte Oír. Organitzacions d’extrema dreta i antigènere a tota Europa, els Estats Units i Amèrica Llatina reciclen els mateixos arguments per a aquesta croada antidrets. Al Brasil, el govern de Bolsonaro va cridar els estudiants a grabar les classes per a poder acusar els professors d’ “adoctrinament” en la ideologia comunista i en la “ideologia de gènere”.

La campanya contra la “ideologia de gènere” va ser una invenció del Vaticà assumida com a bandera per les esglésies catòliques, evangèliques i ortodoxes, grups d’extrema dreta i col·lectius que militen contra el dret a l’avortament.

En la fantasia creada per l’extrema dreta, els col·legis són llocs infiltrats per el “lobby LGTBI” que busca sexualizar als menors. Hazte Oír ha arribat a publicar un vídeo amb una nena dient: “només és qüestió de temps perquè ens adoctrinin a tots, el nostre futur està en joc”.

El pin parental s’ha transformat en la nova avançada de les “guerres culturals” entre el bloc de l’oposició de dretes i el govern progre del PSOE-Podemos. La ministra d’educació Celaa ha anunciat que recorrerà davant la justícia el “pin parental” de Múrcia, mentre Pablo Casado s’ha reafirmat en el discurs ultra assegurant que els “nens són dels pares”.

Però darrere d’aquests focs d’artifici, quina és la realitat de l’educació pública? En una societat masclista i patriarcal on les dones continuen morint tots els dies per feminicidis, on les agressions sexuals són freqüents entre la joventut, les relacions tòxiques es multipliquen, i l’homofòbia, la transfòbia i el masclisme són moneda comuna, quin paper juga el sistema educatiu?

Segons l’Informe sobre homofòbia, lesbofobia, bifòbia i transfòbia a les aules d’Aragó realitzat en 2017, un 75% de l’alumnat LGTBI enquestat té por al rebuig. Una altra dada tràgica il·lustra aquesta realitat: l’assetjament escolar per motius d’homofòbia o transfòbia ha portat al fet que el 43% dels nens o joves que ho sofreixen hagi pensat en el suïcidi, d’acord amb un altre estudi.

La psicòloga i sexòloga Raquel Hurtado explica en un article de CTXT que, en l’actualitat “l’educació sexual es troba fora del currículum escolar formal i es realitza en forma de tallers puntuals i de durada molt escassa en alguns centres concrets, la qual cosa impedeix abordar aquests temes en profunditat”. Aquests temes estan restringits a les poques activitats “complementàries” que es realitzen segons el criteri de professors o autoritats escolars, la qual cosa porta al fet que siguin pràcticament inexistents en molts centres educatius.

L’educació sexual, contra la violència masclista i la LGTBfobia hauria de ser una assignatura obligatòria tant com les matemàtiques, la història o la filosofia, amb professors formats especialment i amb recursos per a tots els nivells educatius. Això implicaria també la formació a nivell universitari, incorporar personal especialitzat i augmentar el pressupost educatiu de manera significativa.

El PSOE és expert en “guerres culturals” i l’ofensiva de l’extrema dreta li permet al nou govern reubicar-se com a defensor dels “valors democràtics” i la diversitat. No obstant això, amb el seu programa moderat no revertirà la crisi de l’educació pública, ni trencar el concordat amb l’Església catòlica. Aquestes qüestions són prioritàries i també haurien de ser part del debat.

Enfront de l’atac de VOX i l’oposició de dreta a l’educació pública, no ens podem conformar amb una defensa acrítica del sistema educatiu tal qual és avui, com si fos la panacea de la diversitat, perquè no ho és. Fa falta qüestionar la degradació de l’educació pública en favor de la concertada i la privada, la falta de pressupostos, les males condicions laborals de mestres i professors, així com posar en discussió els continguts curriculars.
Plantejar el debat sobre la separació de l’Església de l’Estat i acabar amb el finançament a la concertada, bastió de l’educació religiosa, per a bolcar tots aquests recursos en l’educació pública.

Aquest 8 de març, tenim més motius que mai per a preparar una gran vaga feminista des dels llocs de treball i els centres educatius. El moviment estudiantil, al costat de mestres, professores i el moviment de dones tenen a les seves mans construir una resposta contundent enfront de l’extrema dreta i per a recuperar drets perduts.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic