El Festival per la vaga

El 28 de desembre a la nit, quan ja portaven 24 dies de vaga indefinida, els treballadors del transport metropolità de París (RATP) van decidir fer un festival de cap d’any, convidant als altres sectors en lluita, començant pels ferroviaris (SNCF).

Venien d’una setmana molt dura, el Govern de Macron es jugava a afeblir la vaga en acord amb un sector de les direccions sindicals que havien acceptat una “treva de Nadal”. No obstant això, els vaguistes de base la RATP i l’SNCF, desoint a les seves pròpies direccions sindicals com la CFDT o la UNSA, van mantenir la vaga i les manifestacions de carrer. Aquest enorme esperit de lluita és el que va fer que Philippe Martinez, Secretari General de la CGT, l’únic sindicat que no havia acceptat formalment la treva, hagi estat obligat a participar d’aquest festival, on més de 500 treballadors de base van acomiadar l’any i es van prometre començar el 2020 redoblant la lluita.

El contrapunt entre Anasse Kazib i Philippe Martinez

Els vaguistes van saludar el suport de Philippe Martinez, però també tenien un missatge que transmetre-li. Ja que si bé la CGT havia pres una posició en contra de la treva, havia deixat als vaguistes de la RATP i l’SNCF en un seriós risc de quedar aïllats durant les vacances, en cridar recentment a una jornada de mobilització nacional per al 9 de gener.

Anasse Kazib, treballador ferroviari en vaga i dirigent de la Courant Communiste Révolutionnaire, va destacar enfront de Martinez la importància de generalitzar la vaga: "Aquesta és la crida que faig als camarades de la Confederació, tenim la necessitat de generalitzar la vaga, no hi ha res a perdre, tenim tot per a guanyar!", al mateix temps que va qüestionar el llunyà del 9 de gener com a pròxima data de mobilització.

Anasse també li va plantejar a Martinez la necessitat de multiplicar el fons de vaga i que siguin les direccions sindicals les que discuteixin el suport necessari per a evitar que el Govern intenti fer fallida la vaga aprofitant que els vaguistes no estan cobrant els seus salaris des de principis de desembre.

A continuació reproduïm la intervenció completa de Anasse

Clima de festa i ànim de lluita}

No es pot negar el suport a la vaga!, va ser el lema que havien triat els treballadors per al festival de cap d’any. El mateix va estar garantit pels vaguistes de l’estació d’autobusos de Flandes (a la perifèria de París), i va ser secundat per Révolution Permanent, la Unió Departamental de CGT 93 i la Unió Local de Patin, que van aportar financera i materialment per a la seva realització.

"És sobretot una nit per a reunir-nos, encoratjar-nos, estar tots junts", va dir una vaguista. En les llargues taules, al voltant d’un menjar solidari preparat pels vaguistes i els seus familiars, s’enfortia la determinació de tots per a continuar la vaga.

Aquest esdeveniment, va ser part de les accions que va portar endavant l’avantguarda de la vaga per a rebutjar la treva que per acció o omissió fomentaven les direccions oficials dels sindicats. Els discursos dels vaguistes a Flandes, però també d’altres dipòsits de la RATP com Ivry i altres sectors clau de la vaga, especialment l’SNCF i l’educació nacional, van reprendre la construcció de la vaga des de la base i la solidaritat que s’ha vingut construint dia a dia amb els piquets.

Subtítols: Romero Guerra, Mayra Villani, Vanina Micello, Dolores Contreras // Traducción de vídeo: Pablo Jones, Roberto Bordon, Michi Rosso // Traducción de la nota: Gabriela Liszt