|
Durant el migdia del divendres, diverses desenes de membres de la Coordinació RATP (metre i col·lectius) SNCF (ferrocarrils) van entrar pacíficament a la seu central de la CFDT (Confederació Francesa Democràtica del Treball), al cant de: “…encara que Berger no vulgui, estem aquí” i van denunciar que Berger, líder de la confederació, qui mai va cridar a la vaga, va negociar aquesta reforma jubilatòria que els vaguistes consideren una regressió social.
Aquesta acció simbòlica va tenir una enorme repercussió tota la jornada. Primer en un tuit, Berger mateix va condemnar l’acció dient que hi havia hagut “agressió verbal i física dels assalariats” denunciant a "Coordinació SNCF-RATP".
Anasse Kazib, un dels referents destacats de la vaga va expressar megàfon en mà, "tota la nostra solidaritat amb els treballadors ferroviaris de CFDT sindicalizats, que encara estan en vaga i exigeixen la retirada total de la reforma de les pensions". El reconegut activista va continuar explicant que els vaguistes “no van venir a denunciar a la CFDT, perquè hi ha membres que són militants i part de la vaga, no estem en contra d’ells; vam venir a denunciar a aquests buròcrates i el seu campió Laurent Berger".
"No és contra els membres de @CFDT, sinó contra la burocràcia que aquí porta el nom de Laurent Berger i està en procés de negociació de regressió social", explica @AnasseKazib enfront de la seu de #CFDT
Si bé el CFDT va prendre un lloc particularment important en les negociacions, els vaguistes van destacar el fet que en els dos bastions de la vaga, el CFDT no té legitimitat per a negociar amb el govern: en el RATP, el sindicat CFDT no és representatiu, mentre que els membres d’SNCF exigeixen la retirada de la reforma de les pensions sense negociacions, una posició molt allunyada de la del secretari de la Confederació.
Però la qüestió de les negociacions amb el govern no era l’única preocupació dels vaguistes: després d’un mes i mig de vagues, el tema dels fons de vaga també estava en el centre del seu discurs: "tens 126 milions d’euros en la caixa negra. Aquests 126 milions han de ser lliurats als vaguistes, sindicalizats o no, perquè puguin resistir!” va exclamar Anasse Kazib davant el micròfon, denunciant que cap confederació sindical, fins ara, ha construït una veritable solidaritat financera amb els vaguistes.
Enfront dels vaguistes, la reacció dels sindicalistes que estaven presents va ser particularment vehement: "tornin a treballar" va arribar a cridar-los un d’ells. Fins i tot es van atrevir a telefonar a la policia per a desallotjar-los. Que una organització que afirma ser part del moviment obrer cridi a la policia, és una mostra palesa de la política de la direcció del sindicat, que, com van dir els vaguistes, "negocia el pes de les cadenes” que subjectaran als treballadors.
A la tarda, tot el règim va sortir a defensar al “soldat” Berger, inclòs els líders de la CGT i FO que es van separar de l’acció dels vaguistes. També l’ex president Hollande (Partit Socialista), qui va posar l’accent en la importància de "respectar als sindicats". “En una democràcia, hem de respectar-nos mútuament. Hem de respectar als sindicats: ja sigui que protestin, que siguin al carrer o que negociïn i facin compromisos”.
Per part seva, Emmanuel Macron, qui ahir no va tenir un bon dia, va dir als mitjans: "Condemno fermament el que va succeir aquesta tarda. Aquesta violència és una desgràcia per a la nostra democràcia i és inacceptable". Poc més tard era esbroncat per la gent al punt que degué ser retirat per la seva seguretat en moments que intentava assistir a una obra de teatre a París.
Et pot interessar: Revolta i revolució al segle XXI
El mateix divendres, els sectors més combatius del moviment van realitzar una tercera acció de lluita, aquesta vegada en el famós museu del Louvre on es van plantar a les portes i van impedir el seu funcionament per a visibilitzar l’atac històric a les conquestes laborals que vol imposar Macron.
Aquests sectors de vaguistes combatius es vénen organitzant a través d’una coordinadora amb la fi aconseguir la retirada total de la reforma de les pensions i superar les traves que imposen les cúpules sindicals, que intenta negociar amb el govern a esquena dels enormes sectors en vaga que estan disposats a continuar lluitant.
|
