http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
TRIBUNA OBERTA
L’acord PSOE-UP no planteja derogar la contrareforma laboral del PP ni elimina la precarietat laboral
Vidal Aragonés
Barcelona | @VidaAragones

El recent dilluns 30 de desembre PSOE i Unidas Podemos (UP) presentàven el contingut programàtic del preacord al que han arribat per conformar Govern. Vidal Aragonés ens explica perquè no inclou la derogació de la contrareforma i que fins i tot s’explicita respecte a alguns continguts la voluntat de no fer-ho.

Ver online

El recent dilluns 30 de desembre PSOE i Unidas Podemos (UP) presentàven el contingut programàtic del preacord al que han arribat per conformar Govern. Un dels titulars del dia tant d’UP com dels grans mitjans de comunicació era que s’havia derogat la contrareforma laboral, fins i tot el títol de l’apart 1.3 de l’acord és “Derogaremos la reforma laboral. Recuperaremos los derechos laborales arrebatados por la reforma laboral de 2012.”. Malauradament d’una lectura de l’Acord es pot confirmar que no inclou la derogació de la contrareforma i que fins i tot s’explicita respecte a alguns continguts la voluntat de no fer-ho.

Un dels aspectes més agressius de la contrareforma laboral del PP fou rebaixar el cost de l’acomiadament. Per una banda la indemnització per acomiadament improcedent que passava de 45 dies per any amb topall de 42 mesades a 33 dies per any amb topall de 24 mesades (reducció per tant que podia arriba al 42%). De la mateixa manera eliminava els salaris de tramitació pels acomiadaments improcedents, és a dir, el pagament de la cotització i les retribucions deixades d’ingressar a conseqüència d’un acomiadament posteriorment reconegut o declarat improcedent. No es fa referència en cap moment al pacte que això es recuperi.

L’altre gran aspecte lesiu respecte a l’acomiadament fou eliminar la necessària autorització administrativa per poder fer efectius els ERO’s (Acomiadaments Col·lectius). Això permet que l’empresa de manera unilateral pugui fer extincions de contractes amb caràcter col·lectu o fins i tot la totalitat de contractes existents. Això deixa en situació de debilitat a la part treballadora que es troba en processos de negociacions que o accepta les propostes empresarials o es fan efectius els acomiadaments amb un futur indemnitzatori incert. L’acord diu literalment: "reforzaremos el papel de la ITSS y la autoridad laboral en el control de los despidos colectivos". Doncs del literal no es pot arribar a la conclusió que es recuperi l’obligatorietat de l’autorització administrativa.

Respecte a les causes de l’extinció objectiva o col·lectiva de contractes l’acord diu: "Revisar las causas del despido para hacer más precisa la definición de las causas económicas, técnicas, organizativas o de producción", per tant no únicament no deroga sinó que no canviarà substancialment les causes que permeten acomiadar fàcilment amb una indemnització reduïda de 20 dies per any treballat sense que es pugui superar el topall de 12 mesos d’indemnització. En la mateixa línia tampoc es fa referència a les modificacions que es van fer al 2012 relatives a facilitar extincions de contractes al sector públic.

Que la regulació de l’acomiadament segurament es mantingui com la va modificar el PP no és un tema tècnic. Com a classe treballadora ens deixa dèbils. Les empreses ens poden acomiadar fàcilment i amb baix cost. De la mateixa manera, pel que fa a l’altre gran element que ens genera precarietat, les condicions de treball tampoc s’expressa que es vagi a derogar o modificar la regulació dels ERO’s de suspensió del contracte o reducció de la jornada. Si sembla que podria haver algun tipus de millorar pel que fa a la modificacions de condicions de treball: “Limitaremos la capacidad de modificación unilateral de las condiciones del contrato por parte de la empresa.” Això sí no sembla tampoc que s’arribi a derogar el contingut de la Llei 3/2012 sobre la matèria.

L’altre gran element que determina les condicions de treball és la negociació col·lectiva. Al respecte després valorem dos de les tres qüestions positives de l’acord però abans volem explicar un nova mesura que tampoc és derogació de la contrareforma: "Revisaremos el mecanismo de inaplicación de los convenios colectivos, orientándolo a descuelgue salarial vinculado a causas económicas graves". De fet qui ha redactat aquest punt és possible que estigui barrejant dues institucions de la negació col·lectiva, inaplicació de convenis i despenjament salarial. En tot cas allò que és realment important és que sap que vol mantenir la possibilitat d’inaplicació dels convenis per part de les empreses pel que fa als salaris, qüestió perjudicial pels interessos de la classe treballadora.

Les úniques derogacions que manifesta l’Acord són les següents: 1a No ultraactivitat de convenis. És bona notícia però la seva afectació avui és limitada. El canvi de la norma va fer molt mal, una primera tendència jurisprudencial que assumia la contractualització de les condicions laborals (manteniment per qui les gaudia) va reduir l’impacte. Això sí els darrers 8 anys tothom ja ha tingut en compte això alhora de la negociació col·lectiva, per tant ara arriba tard i tindrà pocs efectes. 2a. La prioritat aplicativa del conveni d’empresa respecte sector. Molt bona mesura, que tindrà efectes i que era tan lesiva que fins i tot els històrics neoliberals de CiU demanaven la seva derogació. 3a Acomiadament objectiu en base a situacions d’Incapacitat Temporal (IT, baixa mèdica). És bona però hem d’explicar dues qüestions: mantindrà l’extinció per la resta d’absència justificades que contempla l’article 52 d) de l’ET i no significa, com confusament s’ha traslladat, que no es pugui acomiadar treballadors en situació d’IT amb un indemnització de 33 dies per any sinó que no es podrà fer amb una indemnització de 20 dies per any. Per cert que partits que es diuen progressistes parlin de “absentismo causado por bajas por enfermedad” és preocupant, el Dret a no anar a treballar per malaltia és una conquesta històrica del moviment obrer que no s’hauria d’assimilar mai a “absentisme”.

També hem de parlar d’algunes mesures que, per la genèrica redacció, no podem saber quina serà la seva concreció o la importància de les mateixes. Respecte a la contractació temporal:"Reforzaremos el principio de causalidad en la contratación temporal y las sanciones aplicables a su uso fraudulento de forma que la contratación indefinida sea la forma ordinaria de acceso al empleo" i “Revisión de los contratos formativos”. No deroga la contrareforma laboral sobre aquesta matèria, alhora que reforçar la causalitat no sempre té perquè reduir la temporalitat i parla de modificar contractes formatius però no diu en quin sentit.

Tampoc es deroguen les modificacions introduïdes per la Llei 3/2102 als contractes a temps parcials, únicament refereix "Reforzar el control de la contratación a tiempo parcial" i “para prevenir su uso fraudulento”. El gran problema no és la utilització fraudulenta d’aquesta modalitat contractual sinó que fins i tot complint la regulació, sense frau, és precària. En un sentit similar hem de parlar, encara que no fou objecte de la contrareforma laboral, de la proposta que es fa sobre la subcontractació: “Modificaremos el art. 42.1 del Estatuto de los Trabajadores sobre contratación y subcontratación laboral a efectos de limitar la subcontratación a servicios especializados ajenos a la actividad principal de la empresa.”. No es prohibeix, es vol limitar alguna de les seves expressions. Això ve a significar que no s’actua sobre tots aquells serveis que no siguin aliens a l’activitat principal de l’empresa.

Respecte a d’altres matèries a les que la Llei 3/2012 va introduir modificacions tampoc es manifesta cap referència o voluntat derogativa: el supòsit concret d’assumpció per part del FOGASA d’indemnització, o sobre les facilitats perquè les ETT’s puguin realitzar funcions d’empreses de col·locació.

Per últim, també hem de dir que l’idea general sobre el que seria un futur Estatut dels Treballadors no semblaria que apostés per un Dret del Treball garantista i tuïtiu: “...que compagine la protección de los trabajadores y trabajadoras frente a los desafíos sociales, tecnológicos y ecológicos del siglo XXI y el reconocimiento de nuevos derechos de los trabajadores propios de la realidad económica, social y laboral actual...” Una còpia dolenta de les teories de l’autoanomenada flexiseguretat, de facto flexiprecarietat.

A mode de conclusió podem afirmar que l’Acord no deroga la contrareforma laboral del PP, de fet únicament anuncia la derogació de 3 qüestions no essencials ni determinants. Si bé derogar la Llei 3/2012 no ens retornava a un àmbit d’estabilitat laboral (recordem que significava tornar a la contrareforma del PSOE del 2010 en relació a la quan fins i tot CC.OO i UGT van convocar una vaga general), podia haver estat un clar senyal de recuperació de drets. Lluny d’això es manté essencialment una normativa laboral que va ser correctament criticada pel PSOE i que la seva derogació semblava que era un elements de mínims per PODEMOS.

Ens agradaria pensar, i és una necessitat per intentar construir un camí per la justícia social, que el PSOE i UP en un futur derogaran la contrareforma laboral, però no és el que han pactat. Deia l’anomenat líder de Podemos que el Govern incorporava l’experiència del PSOE. Doncs aquesta experiència pels Drets Laborals ha significat en els darrers 35 anys vàries desenes de contrareformes laborals que van deixar tremolant el cos de Drets Laborals conquerits els darrers anys de la dècada dels 70 del Segle XX. En tot cas en el camí per recuperar drets laborals allò essencial seran les mobilitzacions del moviment obrer, marcant un camí al respecte la convocatòria de Vaga General a Euskal Herria pel 30 de gener: "Per unes pensions públiques dignes; Per la derogació de totes les reformes laborals i de les pensions; Per la igualtat real, econòmica i social; i pel repartiment del treball i de la riquesa".

Vidal Aragonés. Advocat laboralista i professor de Dret del Treball (en excedència). Diputat de la CUP-CC al Parlament de Catalunya. 1 de gener de 2020.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic