El nadal més enllà del seu contingut religiós, és una tradició per a la gran majoria de les famílies de classe treballadora. Principalment per als nens és un dia on poden demanar-li al Caga Tió aquest desig, aquest obsequi per a gaudir durant l’any, o per als pares una ocasió per a fer aquesta compra de roba o productes bàsics que no han pogut fer en tot l’any.

A més d’això, es presenta per a les famílies en general com una oportunitat per a compartir acabant l’any tan bé com sigui possible. No obstant això, no per a tots els nens el nadal té aquest significat.

Turquia per les seves condicions climàtiques i la seva terra rica en llim, s’ha convertit en el lloc més important del món per al cultiu d’avellanes, proveint el 70% del mercat. Aquesta activitat pròspera, genera fins a 1.600 milions d’euros per any, i Ferrero Rocher és el principal client, que compra un terç de la producció, aconseguint guanys superiors als 23 mil milions de dòlars segons la revista Forbes.

Al llarg de la costa de la Mar Negra hi ha 600.000 petites granges, allà hi treballen centenars de milers de les petites mans que s’encarreguen de la collita i el transport. Segons l’últim informe del govern turc, publicat en 2012, al voltant de 900.000 nens treballaven en diferents indústries, inclosos l’agricultura. L’informe dels Drets del Nen de Turquia va revelar que al voltant de 67 nens van morir en els seus llocs de treball l’any passat arran de l’esforç requerit per a la tasca. Les bosses que carreguen superen els 35kg, una tasca que han de repetir diverses vegades durant jornades de 12 hores de dilluns a dilluns, per un salari menor als 10 dòlars diaris.

El Codi de Treball a Turquia deixa per fora a les empreses agrícoles amb menys de 50 empleats, amb la qual cosa les petites granges tindrien via lliure per a explotar mà d’obra jove, d’aquí que el govern d’Erdogan no qüestioni la pràctica amb nens, molts d’ells fills de desplaçats kurds del Sud de Turquia pels bombardejos de l’exèrcit. També al voltant de 200.000 refugiats sirians treballen en l’agricultura turca.

Per a la fabricació de la xocolata es necessiten productes provinents de Malàisia, Nigèria i l’Índia on prima el treball infomal. Si bé les empreses que compren aquests productes responsabilitzen als governs per no monitorar les granges on es cullen les avellanes, la veritat és que és una pràctica que deixa beneficis astronòmics. Per exemple Nutella ven 365.000 tones en 75 països, un èxit sostingut per l’esquena de milers de nens.

Ferrero Rocher va reconeixer al periòdic The Guardian el problema del treball infantil en la indústria de les avellanes i va dir que han "decidit prevenir i eliminar [aquest treball] al llarg de [les seves] cadenes de subministrament" afegint que "la complexitat dels mitjans de la cadena de subministrament d’avellana no pot ser transformat per un sol actor".

Ferrero és la tercer companyia de major producció de xocolata del món, només la superen Mars (que produeix Snickers i Milkyway, entre altres) i Mondelez (Oreo, Milka). Aquesta última afirma "tolerància zero per a qualsevol forma de violació dels drets humans" però actualment només rastreja el 49% de les avellanes que usa en els seus productes. Nutella, Ferrero Rocher o Kinder amb total cinisme es van comprometre per al 2020 amb l’objectiu del 100% de verificació i eliminar aquestes pràctiques.

Durant l’última dècada, Ferrero ha duplicat les seves vendes. Temps que coincideix amb el desplaçament massiu de famílies de Síria i l’Iraq i els acords de la Unió Europea i l’OTAN amb Turquia per a detenir les migracions per la guerra desfermada en aquests països on l’imperialisme nord-americà i europeu són els principals responsables.

En aquelles granges que produeixen la tan valorada fruita seca, la majoria dels qui treballen són famílies refugiades sirianes, iraquianes i kurdes. D’aquesta condició és d’on extreuen els beneficis econòmics les grans empreses multinacionals per als seus guanys aquest nadal, robant-se la infància de milers de nens.