Aquest dijous la vaga més important en dècades a França ha mostrat el descontentament amb una peça clau del programa de reformes del president francès, la reforma del sistema de pensions.

En aquest article repassem algunes claus per a entendre per què els francesos tornen a prendre els carrers contra el Govern.

Una vaga que va paralitzar sectors estratègics

La vaga va comptar amb un enorme seguiment en sectors neuràlgics com el transport o l’educació.

La Societat Nacional de Ferrocarrils (SNCF) ha assenyalat que un 55,6% dels seus empleats han secundat la jornada, un percentatge encara més elevat en llocs clau per al funcionament dels trens com els maquinistes (85,7%) o els revisors (73,3%). Segons els sindicats l’adhesió va ser gairebé del 70%, arribant al 90% en els sectors clau. Quelcom similar va succeir en el transport urbà a París, deixant a la ciutat paralitzada.

També el trànsit aeri va sofrir greus pertorbacions, que van provocar la cancel·lació del 20 i el 30% dels vols, segons el Govern.

A l’educació nacional la taxa d’acatament als jardins d’infants i les escoles primàries va ser del 55% a tot el país i del 78% a París.

En el sector privat les refineries van ser les més afectades. Set de les vuit refineries franceses es van declarar en vaga aquest dijous. Emmanuel Lépine, Secretari Federal de la CGT Quimics, va assenyalar que "no surt cap producte, ni per canonada ni per camions". Lépine va dir que durant les vagues anteriors, ja sigui en 2010 contra la reforma de pensions de Sarkozy, en 2016 contra la llei del Khomri o en 2018 per salaris, el moviment havia estat menor que en la jornada d’aquest dijous.

L’aturada continuarà almenys fins al dilluns en sectors claus, com el transport, demostrant la força dels treballadors per a paralitzar el conjunt de l’economia. Els mitjans francesos mostren la preocupació dels empresaris per una vaga que es podria estendre fins Nadal.

Per què Emmanuel Macron vol reformar el sistema de pensions

La reforma que proposa el Govern és un nou intent de retallar drets socials i ajustar els comptes públics a costa dels treballadors. La reforma proposa establir un “sistema universal” atacant als 42 sistemes diferents que existeixen actualment, que inclouen els anomenats “règims especials”.

Els “règims especials” —sistemes amb condicions específiques i sovint avantatjoses, com una edat de jubilació més primerenca— són el nucli de la reforma. Aquests règims especials responen a drets conquistats per treballadors de professions amb un desgast físic o uns riscos particulars.

Existeixen règims especials per a la companyia de ferrocarrils públics (SNCF) i per als transports públics de la regió parisenca (RATP), nucli dur de les mobilitzacions.

L’intent per reformar el sistema de pensions no és nou, en realitat és quelcom que empresaris i l’establishment francès ve exigint des de fa anys, també ha estat l’ambició d’altres governs atacar aquest dret dels treballadors encara que sense tenir èxit.

Què proposa Macron?

Es desconeixen els detalls de la reforma, perquè encara no hi ha un text legislatiu. Pel que ha transcendit alguns dels punts que desperten l’oposició se centren en que les pensions són un dels pilars del sistema d’un protecció social i la idea de reformar-les es percep com una amenaça a drets conquistats.

Segons explica Najat El Mekkaoui, especialista en programes de seguretat social i canvi demogràfic de la Universitat Paris-Dauphine PSL, al diari El País “una de les propostes importants de la reforma, i que modificarà el nivell de les pensions, afecta a la manera de càlcul de la pensió de jubilació”. “Es tindrà en compte tota la carrera en el càlcul de la pensió i ja no, com és el cas per als assalariats del sector privat, els 25 millors anys, o els últims sis mesos per als funcionaris”. La conseqüència, afegeix El Mekkaoui, és una baixada dels nivells de pensions.

Un aturada sense final a la vista i el record dels armilles grogues

El problema que enfronta Macron és que la vaga és indefinida i els pitjors presagis apunten al fet que podria prolongar-se setmanes, potser fins a les vacances nadalenques.

Sumat a això a França es parla d’una possible “giletjaunisation” de la vaga, fent referència a la possibilitat que els treballadors prenguin l’exemple dels armilles grogues, no només per la radicalització de les formes de lluita, també per la possibilitat que se superi els estrets margenes d’acció imposats per les direccions sindicals.

Hi ha exemples de coordinació i organització més enllà dels estrets límits imposats per les direccions sindicals. Reunions de coordinació entre diferents sectors, com va succeir en les assemblees generals interprofessionals de la Genérale i el Front de Lutte, així com la reunió d’aquest divendres convocada per la Trobada interprofessional de regió parisenca amb els vaguistes del Metro i ferroviaris, oberta a altres sectors en lluita.

La possibilitat que les protestes superin la política de pressió al Govern, que busquen imposar les direccions sindicals, i passin a lluitar per derrotar de conjunt el pla de reformes de Macron és quelcom que es troba latent.

1995 – 2019: el fantasma de la derrota d’Alain Juppé que preocupa a Macron

En 1995 una mobilització de tres setmanes contra una reforma similar promoguda pel llavors primer ministre, Alain Juppé, va acabar fent naufragar el projecte. Aquell any naufragava el pla neoliberal del govern encapçalat per Jacques Chirac.

Aquest fantasma és el que preocupa avui a l’establishment polític i empresarial francès.

Macron es va reunir aquest dijous amb el Consell de Ministres i, segons han filtrat mitjans francesos, va demanar al seu Executiu que "no subestimi" les mobilitzacions però que, alhora, continuï ferm en la necessitat de reformar el sistema.

Però el rebuig al pla no es va mostrar només a la vaga, sinó també en les manifestacions que es van convocar als carrers, unes 806.000 persones es van manifestar a tota França segons el Ministeri de l’Interior, mentre que segons la CGT van ser 1.5 milions

Entrevistat per l’agència EFE el jubilat Yves Saintemarie, va dir "No és només qüestió de les pensions, es tracta que la gent en general viu en la pobresa i la precarietat. Jo sóc ’armilla groga’ i sindicalista, i és necessari que les nostres lluites convergeixin, cal fer caure aquest govern que ens assassina".

Davant aquesta situació el Govern es debat entre mostrar-se fort mantenint el seu discurs reformador o tractar de donar “concessions” per a entaular negociacions amb sectors de les direccions sindicals i d’aquesta forma treure força a la vaga.

La jornada d’aquest dijous encoratja a aquest intent de sortida “negociadora”, però tement perdre la imatge reformadora que busca mostrar el Govern, alhora que es venen produint divisions reals en el si del gabinet, no asseguren encara res.

Ens encaminem a un moment clau. Totes les direccions sindicals han de deixar les negociacions formals o informals amb el poder. Els vaguistes han de prendre a les seves mans la vaga per a decidir els passos a seguir, donant-li vida a la vaga, estenent-la a altres sectors, especialment a les empreses privades, així com també integrant a fons en els seus reclams a altres sectors explotats i oprimits com els armilles grogues, la joventut i els barris populars.