http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
BOLÍVIA
Imatge d’una traïció: el MAS i els colpistes han negociat sobre la sang vessada
Pablo Castilla
ContraCorrent Barcelona

Els legisladors i les legisladores del MAS li han atorgat a Áñez la legitimitat que aquesta necessitava per donar continuïtat al cop en curs.

Ver online

"Com li dic al meu fill que el seu pare és mort? Els militars me l’han matat com si fos un gos".

La dona parla trencada pel llant. Al seu costat, una altra dona gran la mira amb la cara a punt d’esclatar. La seva brega i tristesa semblen incontenibles. A la sala només hi ha tensió. És impossible no commoure, no sentir que l’odi guanya cada part de el cos i arriba pels dits fins al teclat.

Al llarg de la història, per imposar els seus interessos, les classes dominants no han tremolat a l’hora d’exercir una brutalitat evident. Ho sap el poble treballador de l’Amèrica Llatina, que ha viscut múltiples i reiterades dictadures durant el segle XX.

Sota aquesta òptica, resulta xocant -que a l’Argentina algunes forces polítiques avui vinguin a proposar-nos un "reequipament" de les Forces Armades. Això passa al mateix temps que els militars s’empoderen o són empoderats a diferents nivells a Bolívia, Xile, Colòmbia o el Brasil.

L’accionar dels colpistes a Bolívia no és, ni serà, l’excepció a aquesta barbàrie capitalista. En aquestes hores es comencen a conèixer els testimonis presentats davant la Comissió Internacional de Drets Humans (CIDH). La paraula punyent descriu amb precisió el que allà s’hi escolta.

Allà, davant els funcionaris internacionals, Maria Cristina Quispe ha denunciat que "Áñez diu que és transitòria però ha vingut a matar-nos: al meu marit una bala li ha destrossat el cor". Juan José Tenorio Mamani tenia, tot just, 23 anys. Va caure assassinat per les bales policials (o potser militars) el passat dimarts.

Davant els ulls de l’món i els funcionaris de la CIDH, una altra dona testimonia que el seu germà va dinar amb la seva mare i quan va sortir cap a la feina va rebre un tret. El plom va caure des del cel, des dels helicòpters enviats contra la població de El Alto.

Aquell dimarts policies i militars van avançar sobre la multitud que envoltava l’estratègica planta de combustibles de Senkata. A la memòria de les classes dominants va tornar el record de la Guerra del Gas. Aquell octubre calent de 2003, on la població altenya va ser part dels combats que van acabar enderrocant a Sánchez de Lozada.

La Bolívia dels colpistes, la que proclama la "defensa de les institucions", ja té un saldo de més de 30 persones assassinades per la repressió des del diumenge 10 de novembre.

La Bíblia, les creus i les bales. Tot plegat contra les majories indígenes, obreres i camperoles. Tot plegat en nom de la llibertat de mercat i d’un país "unit" a força de trets, tortures i assassinats.

La sang vessada

Una tradició de lluita dels explotats i oprimits sentència que no es negocia sobre la sang vessada. Que els assassinats de lluitadors obrers i populars no són penyora de canvi sinó bandera de lluita.

Així ho deia veu en alt un jove alteny fa menys d’una setmana. Així ho senten els milers que el van aplaudir.

En l’última setmana, els diputats del MAS han trepitjat aquesta tradició. Mentre les bales queien des del cel sobre Senkata, diputats i senadors del partit d’Evo Morales van triar la negociació amb els assassins del poble.

Més enllà dels matisos, "durs i tous", han legitimat a l’autoproclamada "presidenta interina". Més enllà de diferències parcials, els i les parlamentàries del MAS han acordat una agenda electoral proscriptiva amb el règim repressor dels Murillo, Lizárraga i Añez.

Els assassins del poble bolivià tindran l’agenda electoral reclamada gràcies a la col·laboració dels masistes, al plom llançat sobre Senkata i Cochabamba, i l’aval escandalós d’organismes com l’OEA.

La dreta boliviana no ha pogut més que celebrar-ho. Des dels mitjans de comnicació adeptes al cop ressenyen que "Añez no apareix ara davant les càmeres envoltada del seu gabinet, els comandaments policials o la cúpula militar, sinó de la presidenta de la Cambra de Senadors, Eva Copa, del partit d’Evo Morales".

Buscant la calma de la dreta, Eva Copa es va encarregar de confirmar que la seva cooperació és completa. En una entrevista va arribar a afirmar que a "les persones que hagin infringit la llei se les haurà de sancionar com correspon, sigui d’un o de l’altre costat".

Entre els que podrien haver "infringit la llei" ja estan Evo Morales i Álvaro García Linera. Al MAS la lleialtat sembla cotitzar més baix que a les files del peronisme.

El mandatari enderrocat no és aliè a aquesta qüestió. Tot i denunciar la repressió colpista, des del seu exili ha reiterat les crides fetes a la pacificació i evoca la figura d’un diàleg impossible amb la dreta.

En aquesta tònica s’inscriuen també les trobades entre el govern colpista i moltes de les organitzacions socials que responen o responien al MAS. Dissabte, l’històric Palacio Quemado va ser testimoni d’una reunió entre Áñez i la COB, la CSUTCB, la Confederació de Pobles Indígenes de l’Orient Bolivià (Cidob) i altres organitzacions. Allà es va acordar iniciar una "taula per la pacificació i reconciliació del país". Darrere dels eufemismes hi ha la voluntat negociadora de les cúpules d’aquestes organitzacions.

No obstant, l’heroic poble de El Alto ha demostrat la seva voluntat de lluita i la seva disposició a lluitar contra el cop de la dreta i l’imperialisme. Els diputats del MAS han demostrat tot el contrari. La foto compartida entre Áñez i Eva Copa fa palesa aquesta realitat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic