http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
XILE
Una contundent vaga general ha mostrat que la rebel·lió popular continua a Xile
Pablo Torres

Des de primera hora es van succeir centenars de talls en rutes, carrers i amb centenars de barricades a tot el país, on es va expressar la unitat de treballadors, joves i pobladors. La vaga es va fer sentir en diversos sectors productius, i massives mobilitzacions de nord a sud.

Ver online

«La» jornada de “vaga general” convocada per la Mesa de Unitat Social (CUT, No+AFP, Confech, portuaris, etc.) va ser un important pronunciament obrer, juvenil i popular, amb jornades de combats i talls, massives mobilitzacions i aturades productives, que novament ha posat al govern a la defensiva i ha obert l’alarma dels “mercats” i la gran burgesia, amb elements de "revolta" que sobretot en regions i a la perifèria de Santiago es mantenen, amb unitat de joves, pobladors i treballadors.

Davant els centenars de talls de rutes, bloquejos de carrer i paralitzacions, el “mercat” va donar el senyal d’alarma amb el preu del dòlar saltant sobre els $800 tot just obria la borsa (que ha perdut un 14% de valor en els actius locals durant l’últim mes), i es van encendre les preocupacions per la continuïtat de les jornades de protesta iniciades el 18 d’octubre. La jornada de vaga ha constituït una gran derrota política de "congrés constituent" de Piñera, rebutjat pels carrers.

S’ha viscut una gran manifestació de lluita obrera, popular i juvenil amb àmplies mobilitzacions de masses a totes les ciutats i regions. L’aturada productiva, parcial, on els portuaris van ser el sector més resolt amb la paralització del 95% dels ports i va arrossegar sectors miners, al costat de la paralització gairebé total de salut, educació i treballadors públics i municipals, no va ser total sobretot producte de les cúpules burocràtiques que no es van arriscar per paralitzar en àrees estratègiques del transport públic, aeroports, indústries o passos fronterers o forestals. No obstant això, els talls i mobilitzacions van impedir que el transport públic terrestre i interurbà es desenvolupés amb normalitat, tot el contrari.

Malgrat les cúpules burocràtiques de Unitat Social encara que utilitzin un llenguatge "combatiu" busquen usar aquest gran pronunciament com un gest de “pressió” per a una negociació entre el règim i aliances amb l’"oposició"concertacionista, no per a enfortir aquesta enorme força per a tirar a baix, com plantegen des de diversos sectors com el Comitè d’Emergència i Resguard de Antofagasta o com han aixecat els treballadors de l’hospital Fangs Luco.

Amb centenars de talls i barricades iniciaven la jornada de vaga general a tot el país

Des de les 06.00 del matí es començava a desenvolupar massius i centenars de talls i bloquejos a tot el país. La Ruta 5 va estar tallada per barricades de nord a sud: Pozo Almonte (Tarapacá), La Calera (Valparaíso), Purranque (Los Lagos), Pargua (Los Lagos), van ser alguns dels punts tallats.

A Santiago van ser desenes els punts de talls i barricades. A la Plaza de Maipú es van congregar des de primera hora centenars de manifestants tallant el trànsit i marxant. També a Vespucio i Santa Rosa eren centenars. La Ruta 5 Nord, va estar tallada en totes dues calçades per barricades en el sector de Llay Llay. A l’Autopista del Sol centenars van tallar en diversos punts paralitzant el trànsit, així com a molts altres punts de la ciutat.

A Antofagasta va haver-hi desenes de talls a la ciutat, també en Calama, i desenes de bloquejos fora de les diverses mines. A l’avinguda Salvador Allende centenars de joves i treballadors van tallar i van bloquejar la ruta cap a Calama amb barricades.

A Valparaíso des del matí es van succeir les barricades i talls. A la Ruta 68, camions van bloquejar la pista en direcció a Valparaíso a l’altura del Noviciado. Un grup de persones va atacar els automòbils dels senadors de la UDI, Iván Moreira i Víctor Pérez Varela que viatjaven per la ruta 60 CH entre La Calera i Santiago.

Després dels centenars de talls, mobilitzacions massives d’unitat de treballadors, joves, pobladors i organitzacions socials

A Santiago es van mobilitzar més de 300.000 treballadors, juntament amb joves i pobladors i es van mobilitzar cap al Palacio de la Moneda, sent reprimits per la policia. Treballadors públics i municipals, honoraris, contractes i de planta; professors i assistents de l’educació es van mobilitzar. També es van fer presents d’algunes indústries, treballadors de Correus Xile i estatals.

A Valparaíso 40.000 persones van marxar per la ciutat, amb la unitat de portuaris que van sortir massivament, treballadors del metro de la ciutat, estudiants, joves i pobladors, al costat de professors, assistents de l’educació, treballadors públics i mobilitzats.

A Concepción cinc marxes diferents es van donar a les diverses comunes, amb els portuaris al capdavant en llocs com Talcahuano o Lirquén, al costat d’obrers de Asmar i es parla d’unes 200.000 persones mobilitzades. Treballadors de Correus de Xile es van manifestar a l’avinguda O’Higgins. Durant la tarda es van succeir enfrontaments i un incendi en l’edifici de la Governació Provincial de Concepción.

L’atur productiu i el rol de les burocràcies

On més fort es va fer sentir l’aturada general va ser en docents, assistents de l’educació, treballadors i treballadors públics (honoraris, contracta i planta) i municipals, treballadors de la salut de consultoris i hospitals. En el sector privat, la clau va ser la paralització del 95% dels ports del país segons la Unió Portuària, que alhora es van mobilitzar a nivell nacional.

A la mineria on més es va desenvolupar pel que sembla va ser a la minera Los Bronzes on va parar el 100% de la producció, així com Mina Invierto a Punta Arenas. A la ciutat i campament Miner d’El Salvador es van mobilitzar amb marxes. Altres sectors miners es van mobilitzar a Antofagasta. La ciutat de Los Andes també es va mobilitzar amb talls.

Des de la Federació Minera de Xile (FMC) -que agrupa 15 sindicats de la mineria privada amb 8 mil treballadors- van ratificar el seu suport al moviment però “cada sindicat base té llibertat per a definir i coordinar les seves accions específiques”.

Els transports es va ressentir tota la jornada producte dels talls, bloquejos i barricades. No obstant això, les direccions sindicals es van negar a cridar a l’aturada massivament en el metro. Al mateix temps, els aeroports (que van funcionar amb relativa normalitat excepte amb marxes internes de funcionaris públics).

En el comerç els talls, bloquejos i marxes van ser els que van impedir una obertura normal, més que l’atur que no va ser convocat pels grans gremis.

Fa falta un pla de lluita per a avançar cap a una veritable vaga general per a descavalcar a Piñera i imposar una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana que acabi amb aquest Règim

La crida a la vaga general per part de la Mesa de Unidad Social va ser un dels pronunciaments més grans de l’últim temps, i que va permetre unificar a la joventut amb sectors del moviment obrer i pobladors. Aquesta unitat és clau per a poder mantenir la força dels carrers i avançar a un pla lluita que culmini en una gran vaga general per a descavalcar a Piñera i a tot aquest règim anti-popular, hereu de la dictadura.

No obstant això, els seus dirigents no volen això. No sols no van convocar a cap mesura de força posterior amb un pla de lluita ascendent, com seria una vaga activa i amb mobilització de 48 hores per a preparar una gran vaga general.

El seu pla, és pressionar per a un “diàleg sense exclusions” amb el govern assassí, i ara que ha anunciat un procés “constituent”, pressionar perquè s’obri a una “Assemblea Constituent” que, no obstant això, seria sobre les velles institucions. Diuen que el govern “ha d’escoltar”, però aquest govern ja ha mostrat que és cec, sord i mut amb les mobilitzacions.

Mentre parlen llenguatge més “combatiu”, utilitzen l’atur i les marxes massives, per a pressionar per un diàleg amb el govern i una negociació amb el vell règim. És el mateix camí del PC i FA, que busquen un “plebiscit” convocat pel vell Congrés de multimilionaris al servei de les grans empreses. I ara han tret un comunicat d’unitat amb els vells partits de la Concertació per a dur a terme aquest camí, amb els mateixos que durant 30 anys han aprofundit les herències de la dictadura.

No obstant, com s’ha vist, hi ha molta força per a anar per més, i treure a aquest govern i a aquest règim i imposar una Constituent veritablement democràtica, Lliure i Sobirana, sense Piñera ni aquest congrés perquè sigui el poble qui realment decideixi. Per a això, és necessari preparar un pla de lluita amb Vagues ascendents, i deixar de preparar tot “des de dalt” convocant a assemblees en llocs de treball, comitès i coordinadores per a unificar la lluita contra el govern i el règim. Està plantejat avançar a una veritable vaga general activa, amb continuïtat, talls i mobilització, que posi sobre les cordes al govern i als empresaris.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic