Foto: EFE / Hedeson Alves

Lula va dedicar gran part del seu discurs a agrair als militants que van mantenir un campament enfront de la comissaria per gairebé 600 dies. Davant la militància, Lula va fer un discurs que va ser caracteritzat per la premsa local com a emotiu. Però per als qui coneixen la seva habilitat oratòria, va ser evident que a més de ser un discurs agraït, va ser molt tibant, diferent a l’habitual, amb una expressiva contenció gesticular. Emotiu per la sortida de la presó, ple d’agraïments, però també contingut en els senyals polítics. I els senyals van ser divergents.

El discurs va estar atravesat per una tensió interna, amb paraules i gestos mesurats. D’una banda, la crítica a una elecció robada, violenta crítica a la "colla de la Policia Federal, de l’operació judicial, de Moro", crítiques a Bolsonaro i a la situació econòmica del país. D’altra banda, l’afirmació que no guarda rancor, segons les seves paraules, "vol amor per a tornar a aixecar al país".

D’una banda, Lula es va referir novament a les eleccions de 2018 com robades. Va tenir diversos adjectius per a l’operació judicial Lava Jato i va arribar a comparar-la amb una colla. Va fer diverses crítiques i ironies a Bolsonaro, entre l’explícita referència a "mentir per Twitter", al fet que ni tan sols és capità de l’Exèrcit, i també per tenir un ministre d’Educació que pretén destruir les universitats, va colpejar amb l’augment de la desocupació i la precarització laboral "des que vaig ser empressonat". Va criticar també el congelament del salari mínim entre les noves mesures anti obreres presentades per Guedes i Bolsonaro al Parlament. D’altra banda, va prometre que la seva orientació és d’ "amor" i que no guarda rancor. Hi ha qui vol veure en aquesta frase al "Lula pau i amor", conciliador amb l’FMI i amb el règim, com del 2002 d’ara endavant.

Aquesta tensió interna en el discurs il·lustra una possible tensió de la pròpia orientació política de Lula i del PT, encara és primerenc per a definir-lo, i hauran més mostres en el discurs que donarà demà en el Sindicat dels Metal·lúrgics de São Bernardo do Campo, en São Paulo.

Si d’una banda, Lula busca alimentar una oposició més forta a Bolsonaro, i per a això anuncia caravanes per tot el Brasil, posa el dit en la ferida econòmica i social i fins esmenta el lliurament del país. D’altra banda la seva virulència verbal contra l’operació Lava Jato va ser fins i tot més forta que les paraules que va dirigir per la situació econòmica del país i cap a Bolsonaro, que va guanyar les eleccions robades.

Aquest to "més alt" contra el jutge Sérgio Moro i el fiscal Deltan Dallagnol, agents de l’operació Lava Jato, ressona en el seu discurs en São Bernardo fa gairebé 600 dies enrere, i també mostra un camí intermedi entre el despertar de la lluita de classes i la conciliació: anti Bolsonaro sí, però sobretot violentament anti Lava Jato. Un camí per a atreure a part del centre polític, incloent a la majoria de la Cort Suprema, i oferir un projecte polític que prometi menys austeritat sense insuflar la resistència dels treballadors i la joventut?

Lula pot traçar ponts tant cap a l’esquerra com cap a la dreta, la tensió en el seu discurs sembla indicar un intent en aquest sentit: unificar al voltant de la seva figura més moviments juvenils i dels treballadors d’una banda, i més conciliació com promouen els governadors del seu partit. Aquests últims, no sols van intentar estendre la reforma previsional als empleats provincials i municipals sinó que concilien amb Bolsonaro promovent la militarització de les escoles, com està fent Rui Costa, governador de Bahia.

És possible ser oposició de Bolsonaro sense despertar la lluita de classes en un nivell que posi en risc els ponts a construir amb el centre?

Més enllà de Lula, com encararan sectors de les masses cada atac a Bolsonaro ara que va ser eliminat un dels majors símbols del colpisme, la presó arbitrària de Lula? Poden sentir-se enfortits i més a to, encara que en forma diferent i distorsionada, amb les revoltes que vam veure explotar a l’Equador i a Xile?

Lula sempre va ser un habilíssim domador de paraules, d’insuflar i contenir alhora. Per a la joventut i els treballadors, cal recordar que va ser el PT en el govern que va començar els ajustos que la burgesia va voler accelerar violentament amb el cop, i que cada força colpista crucial, des dels mitjans fins al Poder Judicial, del agronegoci a les bancades de la bala (mà dura) i de la bíblia (evangelistes), cadascun d’aquests sectors va ser alimentat pel PT amb la seva conciliació, cedint càrrecs, recursos, abandonant polítiques que xoquessin amb ells. La moneda de canvi eren els drets dels treballadors, de la joventut, i sobretot de les dones, a més de la lluita contra la degradació ambiental capitalista.

Cal prendre cada part més agressiva del discurs de Lula i fer-la valer en la lluita de classes. Si volem aprofitar la feblesa del colpisme enmig d’aquesta immensa derrota d’un dels seus pilars, la Lava *Jato, i d’aquesta manera enfrontar amb tot els atacs en curs, cal trencar la treva que les centrals sindicals, orientades per Lula i el PT, li estan donant a *Bolsonaro. Atacs històrics estan passant sense cap resistència. La feblesa de la Lava *Jato és l’oportunitat per a avançar a posar tot en joc. Per a això cal anar més enllà dels discursos i imposar un pla de lluita que trenqui amb la treva i la conciliació.