http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
JOVENTUT
La setmana en què la joventut va commoure Catalunya
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Aquesta setmana de combat als carrers, ha posat en el centre de l’escena política a una joventut combativa cansada de la precarietat i “els somriures”.

Ver online

Al llarg dels últims set dies hem vist en acció una joventut que en tots aquests anys de crisis ha estat menyspreada i castigada amb precarietat i atur. Els grans mitjans de difusió l’acusa de “ni-ni” i de no emancipar-se. Ara s’estan “emancipant” dels dirigents del *procés que, igual que les forces del 155, els titllen com a “violents”. Aquesta nova generació supera el 15M de 2011 en radicalitat contra el Règim del 78.

Els joves en tots aquests anys de crisis han estat completament menystinguts també pels grans sindicats. CCOO i UGT han permès i aprofundit la precarietat laboral que suporten especialment el jovent i les dones. De la mateixa forma, han actuat els grans partits del Règim, això és PP i PSOE. I, en el cas de Catalunya, el PDeCAT/JxCat i Esquerra han promogut i encara sostenen greus retallades socials que afecten la joventut. Per això no és d’estranyar la reacció d’aquesta setmana.

És una joventut que ha perdut la por i que s’ha cansat de mostrar l’altra galta. És una joventut que en tots aquests anys de “procés” s’ha anat polititzant al costat dels seus pares que els han portat a les manifestacions i que ha participat del 1-O. És una joventut capaç d’enfrontar la repressió policial durant hores i de defensar-se amb valentia. És una joventut que ha commogut Catalunya durant aquests set dies.

Els etiqueten de violents per haver-se defensat de la bestial repressió del Govern/Govern (Sánchez/Marlaska i Torra/Buch). La policia va avançar contra la concentració pacífica que anava a bloquejar l’aeroport, igual que el dimarts davant la concentració en la seu de la delegació de govern. Els joves es van cansar de “empassar” i van decidir resistir. Per això han enfrontat durant hores amb els elements que han trobat als carrers a la salvatge repressió policial.

Al mateix temps, els estudiants universitaris han organitzat una forta vaga universitària de tres dies. Assemblea multitudinària al campus de la UAB i en les diverses facultats de la UB. El divendres van protagonitzar una enorme manifestació a Via Laietana. Manifestació que també va ser fortament reprimida. I, també han participat de les manifestacions que van entrar a Barcelona a la tarda d’aquest divendres. A més, han participat joves d’Instituts i de les FPs.

El Govern central pretén parar la resistència juvenil amb presons preventives davant desordres públics (!). La qual cosa posa un greu antecedent per a totes les manifestacions que es facin en el futur. També amb detencions aleatòries com a forma de càstig. Davant això mancada la defensa de les forces sobiranistes. I, està ventant als seus gossos de caça ultradretans.

Aquesta setmana, els joves han sofert la més violenta repressió policial en molt de temps: més de 600 ferits, més de 200 detinguts, 21 presos (o més perquè això puja ràpidament), 60 periodistes ferits i 19 joves hospitalitzats. D’ells, 5 han perdut un ull i un altre un testicle. Així és com el sistema tracta a la generació millor preparada i amb major nivell educatiu. Aquest és el futur que els ofereix el capitalisme, i la joventut ha començat a lluitar als carrers.

No sols la repressió als carrers han sofert en aquests dies els joves. A més, s’ha denunciat que han estat apallissats dins de les "furgones". L’advocat Benet Salellas va denunciar que hi ha hagut interrogatoris realitzat per policies amb la cara tapada. Alguna cosa que mai havia vist en els seus anys d’advocat.

No obstant això, quina és la veritable violència? Potser, no és violència portar 10 anys amb un atur juvenil pròxim al 50% i una precarietat que doblega la mitjana europea?, no és violència les multes i condemnes que sofreixen els joves quan fan política o quan es prenen una cervesa en un parc? Però els joves estan obligats a esperar pacíficament, amb la “revolució dels somriures” mentre empresonen als presos polítics catalans i són castigats cada dia.

La veritable violència prové de les forces i cossos de “seguretat” de l’Estat com es va veure el primer dia en l’aeroport. De fet, ells tenen el monopoli de les armes i les lleis sempre del seu costat. I, també prové del Suprem que va protagonitzar un judici amb moltes “irregularitats” i una sentència concorde. També procedeix del Govern de Sánchez i el cor del 155. I, per cert, cal no oblidar al Rei amb el seu discurs feridor al poble català del 3-O. Això dels joves és autodefensa.

Però aquesta repressió no gratuïta. El govern central espanyol pretén separar les grans mobilitzacions que van entrar en les cinc columnes el divendres a Barcelona de les desenes de milers de joves que han resistit en les barricades. No obstant això, aquest intent de divisió (al qual també es va sumar el Conseller d’Interior Buch) no està funcionant, perquè els joves són els fills d’aquells que es van mobilitzar sota les columnes de l’Assemblea Nacional i d’Òmnium.

És clau l’autorganització

En primer lloc, per a aprofundir la lluita, és necessari aprofundir l’autorganització en els llocs d’estudi (o en les places). Cal realitzar àmplies assemblees obertes a tots els estudiants i la joventut, en les quals es discuteixi el problema de la sentència, de la repressió, l’autodeterminació, la precarietat, etc. i com fer-los front. Assemblees que han de servir per a “eixamplar la base”.

Cal superar a la joventut del 15M que clamava pel "no ens representen" però que ha estat "representada" pel neo-reformisme de Podemos que en aquesta crisi política destaca la "normal" coordinació entre Mossos d’Esquadra i Policia Nacional i va cridar a "acatar la sentència". Els joves catalans no són representats tampoc per Podem i els Comuns d’Ada Colau. Han fet un pas més endavant.

Estan lluitant en un context en el qual la joventut és la gran protagonista en altres parts del món, com la joventut xilena. Estan recuperant el camí del Maig francès que va estendre una enorme onada de lluita juvenil en tot el planeta i que va buscar forjar una forta aliança amb la classe obrera. Aliança que a Catalunya es va expressar aquest divendres amb la potent vaga general del 18-O. Cal anar als centres de treball perquè els treballadors també surtin als carrers, perquè ells també puguin fer assemblees i colpejar on més li dol al poder: les fàbriques, on produeixen els seus guanys.

Amb multitudinàries assemblees podrem realitzar accions fortes i unitàries colpejant tots junts i fer realitat la potent aliança que tanta por causa al Règim del 78, l’Ibex35 i Foment del Treball: Obrers i estudiants, units endavant. No podem esperar res de la burocràcia sindical de CCOO i UGT. Ells es van negar a convocar la vaga general, ni tan sols un “atur ciutadà”.

L’aliança obrer-estudiantil té la potencialitat de torçar el braç del Règim del 78. I, serà un exemple per als treballadors i els pobles de tota la resta de l’Estat espanyol. Aquest cap de setmana s’ha convocat la solidaritat en moltes ciutats de l’Estat, fins i tot també en ciutats de la resta del món. El Règim, amb el Govern i el Rei al capdavant, ens va declarar la guerra.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic