|
Per la rodalia de l’Estació de trens d’Atocha arribaven nombrosos grups de joves, amics que vénen junts des de diferents barris de Madrid convocats pel moviment anti-represiu i nombroses organitzacions.
Molt joves, motxilla a l’espatlla i cabreig, molt de cabreig. Continuaven arribant milers. “Aquí estan els antifeixistes! Aquí estan els antifeixistes!” cantaven amb orgull pels carrers de Madrid, passant al costat del monument als advocats assassinats d’Atocha. La majoria no havia nascut en aquell moment, en plena Transició, molts eren fins i tot gairebé nens quan el 15M. Són una nova generació, i estan cabrejats: amb la repressió, amb el govern, amb la policia, amb la precarietat de la vida.
“En la televisió parlen de la violència, però no diuen que la violència és la policia carregant”, comentaven en un grup. Les imatges que arribaven aquests dies des de les ciutats catalanes han generat indignació i molts joves madrilenys se senten germanats amb aquells que resisteixen als carrers de Barcelona.
“Madrid està amb el poble català! Madrid està amb el poble català! Presos polítics, llibertat!”, es cantava al entrar a Sol.
La presència policial éra notòria des del començament de la manifestació. Tots sabien que la policia volia carregar i un grup d’ultradreta s’havia concentrat en uns carrers pròxims. Durant tot el dia van estar donant voltes pel centre de Madrid, generant un clima de tensió. Però els joves no es deixen acoquinar: “No passaran! No passaran!
Finalment, quan cau la nit, comencen a veure’s moviments de la policia i creix la tensió. Uns carrers més enllà, a l’altura de Callao un grup nombrós de manifestants tallen la Gran Via i se seuen al terra. La policia respon assetjant i càrrega contra els manifestants. El centre de Madrid es converteix per moments en un caos quan la policia persegueix als manifestants pels estrets carrers pròxims, contra direcció dels cotxes, tirant pilotes de goma i gas pebre.
Feia temps que no es veia aquest tipus de repressió en ple centre de Madrid. Fa temps que no es veia aquest cabreig en la joventut, que no se sent representada per un règim que reprimeix i criminalitza als joves catalans, aquest règim que manté una monarquia corrupta i anacrònica, que persegueix amb la llei mordassa i que només ofereix un sistema de precarietat. Està naixent quelcom nou.
|
