Aquestes zones quedaran a càrrec dels militars durant almenys 15 dies. El General de Divisió de l’Exèrcit, Javier Iturriaga del Campo, assumirà el comandament d’aquestes zones, i podrà autoritzar o prohibir reunions a llocs públics, dictar mesures de protecció a llocs públics i privats i unes altres per a l’ordre intern, i fins i tot té la facultat d’invocar el toc de queda, la qual cosa fa recordar a temps de Pinochet. Amb això, Piñera i la dreta mostren la seva veritable cara, emprant mesures de la dictadura per tal de reprimir la protesta social.

Totes les organitzacions dels Drets Humans i democràtiques, les organitzacions de treballadors com la CUT, NO+AFP i les centrals sindicals, federacions, confederacions i sindicats, Col·legi de Professors, organitzacions de pobladores, la CONFECH, federacions estudiantils i centres d’estudiants, i tota l’esquerra, han de rebutjar de ple aquesta insòlita mesura, i convocar de manera urgent un Atur Nacional amb Mobilització per a posar fi a l’Estat d’Emergència, i guanyar els carrers per a defensar els drets democràtics que el govern i aquest règim volen atacar. La crida de la Unió Portuària de Xile a preparar una “vaga general” enfront d’aquests fets, és un pas endavant que ha de ser replicat per totes les organitzacions de la classe treballadora, de les dones i la joventut.

Aquestes mateixes organitzacions han de convocar a Assemblees i Coordinadores en liceus i universitats, llocs de treball i sindicats, per tal d’unificar aquesta lluita i coordinar-la, com a mesures fonamentals per a defensar-nos d’aquest atac. Els locals d’organitzacions com la Fech i la CUT, les universitats, han de ser veritables espais de reunió i organització per a preparar l’atur. No podem acceptar que succeeixi aquest atac que significa una reculada en conquestes d’organització de dècades de lluita. Amb els militars, es busca atemorir a la població i a la joventut. Tot i que ara per ara, no imposaran el toc de queda, és una carta que poden usar en qualsevol moment.

Ja no es tracta només de l’alça del passatge, sinó de la defensa elemental de drets democràtics i de l’intent d’ofegar la protesta, el descontentament i el malestar social profund que ha mostrat aquesta revolta, encapçalada per amplis sectors de la joventut, per a derrotar-la mitjançant el temor dels militars i la repressió. És la mostra més directa de que l’herència de la dictadura continua viva, que buscaran defensar-la amb totes les seves eines de repressió, i d’un règim i un govern completament anti-popular. Les seves crides a un ràpid “diàleg” han de ser rebutjades per tots els sectors que es fan dir democràtics mentre atempti contra els drets democràtics d’aquesta forma.

Les organitzacions d’esquerra, i en particular el Partit Comunista i el ’Frente Amplio’, no sols tenen el mínim deure de rebutjar aquesta mesura i cridar a lluitar contra ella, sinó que amb el seu pes parlamentari i a les organitzacions de masses, tenen la responsabilitat de cridar a l’Atur Nacional per a la defensa enfront d’aquest atac. No serveix només el rebuig mentre s’imposa aquesta mesura insòlita. Si la defensa enfront d’aquesta mesura es dispersa en diferents lluites aïllades de la joventut, poden ser més fàcilment reprimides. Per això, la necessitat urgent d’atur amb mobilització, i no deixar que les seves mesures s’imposin, com per exemple aquest diumenge amb el Festival de les 40 hores a ’La Alameda’.

No es tracta d’una protesta de “delinqüents”, “vàndals” ni de “grups organitzats” com els han anomenat el govern i els mitjans de comunicació empresarials, servils als seus interessos, sinó una protesta i revolta que ha abastat a amplis sectors populars, amb la joventut com a avantguarda d’aquesta lluita, i que va guanyar una àmplia simpatia popular. Aquest divendres les protestes contra l’alça del passatge del Metro van fer un salt i van enfrontar la brutal repressió de la policia, la virtual militarització i tancament de gairebé tota la xarxa del metro de Santiago. Cal derrotar aquest atac:

Acabem amb l’estat d’emergència! Fora els militars! Acabem amb la Llei de Seguretat Interior de l’Estat!