Sánchez ha dit que adverteix, no amenaça. Però si “en les pròximes setmanes o mesos” ha d’aplicar el 155, no li tremolarà el pols. Quelcom que sona bastant a una amenaça més que a un advertiment.

Davant l’eventualitat d’una nova aplicació del 155, la proporcionalitat serà fonamental “per a no donar més benzina a l’independentisme”, ha assegurat el president en funcions. Una característica que no representa un entrebanc per al líder del PSOE: “amb un Govern en funcions es pot aplicar, sense problema”, va dir sense immutar-se. Sembla ser que ho permeten la molt “democràtica” Constitució i les lleis espanyoles.

Això sí, d’aplicar novament el 155, Sánchez tractaria de fer-ho de manera “consensuada” amb totes les forces polítiques, comptant fins i tot amb Unidas Podemos. No deixa de ser curiosa l’esment a UP quan el mateix Sánchez no ha parat de destacar, durant els últims mesos, les enormes diferències respecte a la posició davant la qüestió catalana entre totes dues forces. Un element essencial que va impedir, segons el president en funcions, aconseguir un govern de coalició amb Pablo Iglesias.

El fet que ara remeni aquesta possibilitat d’acord amb UP deixa en evidència que, en realitat, mai va haver-hi grans diferències polítiques sobre Catalunya. Recordem que el líder socialista ja havia donat suport a l’aplicació del 155 en consens amb el PP després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, del qual es compleix el seu segon aniversari. Una ubicació del PSOE en la trinxera reaccionària de l’espanyolisme que no va suposar cap problema a Pablo Iglesias per a sostenir la idea que un Govern amb el PSOE seria progressista; si ells mateixos estaven dins, és clar. En efecte, durant fracassada la negociació d’investidura, Pablo Iglesias va deixar clar que exerciria una lleialtat sense fissures en el tema català si hi hagués un govern de coalició amb Sánchez.

En les seves declaracions a la Cadena Ser, Pedro Sánchez ha remarcat la seva esperança de no haver d’arribar a l’extrem d’haver d’aplicar el 155 novament. Però en cas d’haver de fer-ho, ha insistit en els “tres eixos” en què es basaria: la “fermesa democràtica” per a “protegir l’Estatut” i “l’obligació de restituir l’autogovern”; la unitat de “totes les forces polítiques nacionals” entorn a l’Estat i el Govern per a actuar com un bloc sense fissures davant aquesta aplicació; i finalment, la “proporcionalitat”, quelcom que “és fonamental” perquè “la societat entengui quines són les decisions que es prenen”.

Finalment, Sánchez ha incidit també en l’exigència que els dirigents independentistes condemnin la violència i “no juguin amb foc”, a més d’assenyalar que Quim Torra ha de deixar de "banalitzar" l’actuació de les Forces de Seguretat de l’Estat i del Poder Judicial.

Un discurs que globalment traspua un cinisme a prova de bales, quan el que s’està vivint a Catalunya ara mateix en una nova ofensiva repressiva del conjunt de l’aparell de l’Estat espanyol -polític, jurídic i policial-, mentre les imatges de la brutal repressió de l’1 d’octubre de 2017, fixades en la retina de milions, tornen a recordar-se amb ràbia en l’aniversari d’aquella jornada històrica. Una ofensiva, de la qual la punta de llança són els processos judicials oberts contra set integrants dels CDR, que pretenen atemorir, afeblir i desmobilitzar la lluita als carrers en els dies previs al fet que es conegui la sentència del judici als presos polítics catalans, que tot indica serà una sentència condemnatòria molt dura.

El discurs de Pedro Sánchez es correspon amb una orientació conscient del PSOE cap a la nova campanya electoral, en la qual s’està encarregant de remarcar sense cap dubte la seva veta espanyolista més reaccionària. Evidentment, l’abandonament de la polarització demagògica entre els camps esquerra/dreta de la campanya anterior, amb la qual el PSOE es va enfortir -amb la inestimable ajuda d’Unidas Podemos, no l’oblidem- davant el fenomen emergent de Vox, ara li pot gestionar millors resultats electorals. I així estem veient al PSOE de sempre, garant del Règim monàrquic i la “presó de pobles” que és l’Estat espanyol.

El Govern “en funcions” pot reprimir, però no aprovar partides socials

Però si tot això ja és de per si mateix indignant, encara n’hi ha més. Perquè la facilitat amb la qual Sánchez assegura que el seu Govern “en funcions” podria aplicar el 155 no deixa de contrastar vivament amb els innombrables problemes polítics i legals, recolzats en un informe de l’advocacia de l’Estat, que Pedro Sánchez i el seu Govern han estat adduint per a no aprovar, per exemple, les partides per a sanitat, serveis socials, obres públiques o educació que l’Estat central devia a les Comunitats Autònomes.

En una situació d’alentiment econòmic i d’una probable entrada en recessió, amb un índex d’atur pròxim al 14%, enormes bosses de pobresa i precarietat laboral, Sánchez s’escuda en la situació de bloqueig polític i la interinitat del Govern “en funcions”. Però per a reprimir al poble català, aquí si que “no hi ha problema”.

Com diu el nostre company Santiago Lupe en les seves declaracions des de la massiva manifestació d’aquest dimarts a Barcelona, “quina altra prova fa falta per a veure que el PSOE no és un partit d’esquerra ni un partit progressista?”

Enfront de les fracassades estratègies neo-reformistes, tant del pablisme com l’errejonisme, que no han fet més que ajudar a que el PSOE s’enfortís novament amb una sort d’obscè “leftwashing”, avui és més necessari que mai replantejar la hipòtesi de l’esquerra en tot l’Estat: apostar per la construcció d’una nova esquerra que sigui veritablement anticapitalista, radicalment democràtica i completament independent dels partits del Règim i els capitalistes.