http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
DESASTRE ECOLÒGIC
Quin és l’interès de Macron, Merkel i el G7 davant els incendis a l’Amazònia?
André Augusto
Natal | @AcierAndy

Els interessos imperialistes en la depredació amazònica de Bolsonaro.

Ver online

La crisi provocada per la devastació de l’Amazònia producte de la set depredadora de Bolsonaro i els capitalistes de l’agronegoci ha aconseguit noves proporcions. El tema ja té repercussió mundial i involucra un xoc més directe entre el govern d’extrema dreta al Brasil, d’una banda, i algunes potències imperialistes, en particular França, per l’altre.

Emmanuel Macron, president d’una de les més antigues nacions colonialistes de la Terra, està buscant en aquests últims dies, apropiar-se, en funció dels seus objectius particulars, de la ira mundial deslligada davant la destrucció de la major selva tropical del món a les mans de l’agronegoci brasiler. En la recent reunió del G7, que agrupa les potències líders de l’espoliació mundial, Macron ha suggerit prendre mesures sobre el desastre en curs. Mitjans alemanys com el Die Zeit, diuen que ha arribat el moment d’aplicar sancions contra Bolsonaro.

Acusacions creuades

En la fase actual del conflicte, Macron acusa el seu parell brasiler de mentir en assumir compromisos en defensa del medi ambient a la cimera del G20 del juny passat, i afirma que això faria inviable la ratificació de l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur. Irlanda s’ha pronunciat en la mateixa línia. Aquest acord comercial entre tots dos blocs, un pacte de submissió del Con Sud als interessos del capitalisme europeu, preveu eliminar d’aquí a 15 anys les tarifes d’importació sobre gairebé el 90% del comerç bilateral. La conseqüència necessària és l’aprofundiment del model agro exportador del Brasil i l’augment de la importació de manufactures i alta tecnologia.

Des de la cimera del G20 Macron, amb el vistiplau de la canceller alemanya Angela Merkel, i Bolsonaro vénen protagonitzant un enfrontament retòric tirant mà a una veritable constel·lació d’hipocresies. El govern francès es mostra com “el major defensor de la biodiversitat i de la naturalesa”, escudant-se en l’Acord de París de 2015, mentre que Bolsonaro ha arribat al súmmum de presentar-se com a “combatent per la sobirania nacional contra la mentalitat colonial dels europeus”.

Submissió a l’imperialisme

És impossible defensar la biodiversitat i els recursos naturals amazònics sense atacar profundament els interessos dels capitalistes, tant nacionals com estrangers, que fan cremar l’Amazònia (fonamental, entre altres coses, per a la regulació de la temperatura de la Terra) entre l’agronegoci i la voracitat imperialista.

En primer lloc, cal aclarir, per si quedessin dubtes, que Bolsonaro, així com la cúpula de les Forces Armades, estructuralment vinculades als Estats Units des de la II Guerra Mundial, no tenen cap objectiu de defensa sobirana dels recursos naturals. Per contra, és un servidor dòcil de Trump i els Estats Units, literalment un “llepa botes” que lliura tot el que pot, des de la base d’Alcántara a la província de Maranhão, passant per la privatització d’innombrables empreses estatals amb l’objectiu de lliurar-les-hi als Estats Units (amb la inestimable ajuda de la pro imperialista causa Lava Jato), fins al permís perquè una empresa privada estatunidenca monitori l’Amazònia en lloc de l’Institut Nacional de Recerca Espacial (INPE).

Les mesures reaccionàries de Bolsonaro són atacs directes als pobles indígenes i descendents dels quilombos (poblacions negres rebels durant l’època de l’esclavitud), i als mitjans d’existència de tota aquesta població en benefici de l’agronegoci, els bancs i grans empresaris.

Prova de la seva descarada subordinació a l’imperialisme, és el propi acord amb la Unió Europea. Com vam dir, Bolsonaro i el seu govern van signar un pacte d’esclavitud dels treballadors brasilers segons els interessos dels grans conglomerats empresarials d’Alemanya, Holanda, Bèlgica i de la mateixa França la mentalitat colonialista de la qual diu combatre.

Quines són les causes més profundes d’aquesta catàstrofe ambiental?

Mentrestant, els discursos de Macron, Merkel, o el britànic Boris Johnson entre altres governs imperialistes, sobre la “defensa de l’Amazònia”, no passen d’això: discursos demagògics, cínics i mentiders. Cap té interès en la preservació del medi ambient.

Són depredadors a gran escala. Les seves mentides sobre la defensa de l’Amazònia ens posen en alerta contra qualsevol il·lusió en què els majors opressors del món puguin donar una sortida progressiva als problemes ambientals causats pel propi sistema capitalista que dirigeixen.

Hi ha tres grans eixos de conflicte en la crisi en curs que revelen que la brutalitat de Bolsonaro no ens ha de portar a caure en el parany dels voraços interessos de l’imperialisme i els seus monopolis, destructors de les riqueses naturals del món sencer:

1. La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina

Un dels principals factors materials que provoquen la crisi ambiental és la postura del Brasil enmig de la guerra comercial de Trump i Xi Jinping.

L’agronegoci brasiler vol aprofitar l’oportunitat que es va obrir per a l’exportació de grans a la Xina. Aquest país va aplicar aranzels a la soia provinent dels Estats Units en represàlia pels quals Trump va posar al gegant asiàtic. Això va encarir en uns 75.000 milions de dòlars la soia estatunidenca, per la qual cosa van créixer les compres xineses de soia brasilera. el Brasil s’ha transformat en el major exportador de soia a la Xina i al món.

En 2018, primer any de la guerra comercial, les exportacions brasileres a la Xina van créixer un 35% respecte a 2017, generant una balança comercial positiva de 30.000 milions de dòlars. La soia va ser la més beneficiada amb un creixement de 7.000 milions.

Els incendis criminals provocats per l’agronegoci soci de Bolsonaro busquen l’expansió de la frontera sojera, especialment en el Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, l’augment exponencial del qual, sobre la base de la destrucció ambiental, cerca satisfer la set de guany dels capitalistes de l’agronegoci amb més exportacions a la Xina.

Des de 1850 quan el cap de l’Observatori Naval dels Estats Units, Matthew Fontaine Maury, va suggerir que el seu país evités la guerra civil i continués l’expansió de la producció de cotó amb mà d’obra esclava, traslladant tota la seva estructura, incloent els esclaus africans, a la regió de l’Amazònia brasilera (com relata Gerald Home en el llibre “El Sud més distant”), des de llavors Estats Units té interessos materials directes en la selva amazònica i no té res a veure amb la seva preservació. Són desenes de monopolis i fons d’inversió nord-americans la cadena productiva de la qual està lligada al desmantellament, inclòs BlackRock, el major gestor d’actius del món i el Capital Group, productors de grans com Cargill i ADM, a més de farmacèutiques (Johnson&Johnson i Pfizer), d’enginyeria genètica i de cosmètics els que exploten les riqueses de la regió. Lucren amb la destrucció de l’Amazònia, molt ben monitorada pel Pentàgon i l’exèrcit ianqui.

Davant això, no sorprèn que institucions com la NASA divulguin informació “preocupant” sobre l’avanç de la destrucció de la selva. No els preocupa l’Amazònia o el medi ambient, sinó els interessos dels Estats Units en la selva tropical més gran del món i aprofitar la guerra comercial de Trump.

2. El conflicte entre els interessos de l’imperialisme europeu i l’agronegoci brasiler

Macron, com Trump, no té més interès en la Amazonía que protegir el negoci dels seus monopolis. Algunes de les empreses que més desbosquen la selva amazònica són franceses: els bancs Credit Agricole (el major banc minorista de França) i BNP Paribas, la institució financera més rica de França, estan vinculats a la desforestació, segons un informe de Amazon Watch. Segons el mateix informe, companyies com Guillemette & Cie i Groupe Rougier reben regularment tones de fusta de l’empresa brasilera Benevides Madeiras. L’estatunidenca Monsanto (que es va fusionar amb el gegant farmacèutic alemany Bayer) i Dreyfuss també tenen grans negocis a l’Amazònia. Ho consideren el seu pati posterior d’explotació capitalista.

Igual que els Estats Units, França i Alemanya, no desitgen que el seu territori d’explotació es vegi afectat per l’agronegoci local.

Com la vella potència colonial que va sotmetre als països oprimits a una explotació salvatge, França també va ser responsable de la liquidació dels recursos naturals i ambientals en els quatre racons del món. Basta citar la història de la sagnant colonització francesa d’Àfrica en els segles XIX i XX. Els processos de descolonització entre els anys 1950 i 1970 van representar una nova fase en l’extracció depredadora de la riquesa nacional africana, juntament amb el brutal extermini de la població de països com el Congo, Guinea, Togo, Mali, Níger, Txad, Mauritània i especialment Algèria, que va experimentar successives massacres de la seva població entre 1954 i 1962.

La demagògia de Macron no pot ocultar que França no té cap vocació de "respectar la biodiversitat": és un dels països que més destrueixen l’Amazònia.

3. La disputa entre França i Alemanya en l’acord amb el Mercosur

Un altre conflicte inscript en la crisi amazònica ocorre entre França i Alemanya al voltant de l’acord Mercosur - Unió Europea. Berlín i París comparteixen l’objectiu d’incrementar l’explotació dels treballadors llatinoamericans. No obstant això, aquest acord de submissió del Con Sud d’Amèrica Llatina a les potències europees no els afavoreix per igual. Els principals guanyadors serien els exportadors de vehicles alemanys, que tindrien imposats zero per a la distribució de la producció automotriu. Mentrestant, França tindria al seu sector agrícola considerablement perjudicat a causa de l’ingrés sense impostos dels productes brasilers als mercats europeus que ara domina.

La política agrícola és un dels pilars de la integració de la Unió Europea i és fonamental per a França. Són els francesos els que manegen l’agricultura per a la resta del continent. A més de França, Irlanda també va exigir insistentment en l’últim període que la Unió Europea no fos tan “generosa” en el sector agrícola, especialment el de carns. L’acord va en contra d’aquestes exigències: inclou una quota anual de 99.000 tones de carn amb impostos reduïts.

Per això el president francès amenaça amb cancel·lar l’acord, usant la crisi amazònica provocada per la set de guany capitalista de Bolsonaro com coartada. Macron busca atendre els interessos de l’agronegoci francès, sense amb això disminuir els acords d’explotació del Con Sud. Així també el primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar, va anunciar que "davant els esdeveniments" bloquejarà la implementació de l’acord.

Alemanya, per part seva, defensa el manteniment de l’acord comercial, en vista de l’escenari caòtic de la seva economia, que presenta forts senyals recessius a causa de la retracció del comerç mundial (efecte del frec entre els Estats Units i la Xina), que deprimeix la seva producció industrial, altament dependent de les exportacions. El capital alemany necessita noves zones per a la seva producció, que no pot dependre tant de la Xina i de la Unió Europea en crisi.

Aquest conflicte encara està en curs i no té un final clar

Aquests tres elements es barregen en la catastròfica crisi ambiental del Brasil. La veritat és que la ferotgia dels terratinents sojeros al Brasil per incrementar els seus negocis amb la Xina es xoca amb la necessitat dels diferents imperialismes de preservar els seus propis negocis a l’Amazònia, quelcom que pot portar al fet que la crisi surti de control, en el marc dels perillosos indicis d’una nova recessió mundial.

No podem perdre de vista l’antipatia entre Trump i els governs de França i Alemanya. Copejar a Bolsonaro és un moviment que suggereix indirectament un atac a Trump, que el té com a aliat central a Amèrica Llatina. Tan és així que Trump va anunciar que va parlar per telèfon amb Bolsonaro aquest divendres, indicant que la relació entre els Estats Units i el Brasil "mai ha estat millor".

Bolsonaro, agronegoci i G7: treguin les seves mans de l’Amazònia

Si és evident que l’expansió de la soia i els interessos de l’agronegoci brasiler -íntimament vinculats al capital financer i als bancs- són una amenaça directa al medi ambient, és cert que la voracitat dels governs imperialistes i colonialistes estrangers no representa un perill menor. Parlen de l’Amazònia perquè la volen íntegrament per als seus interessos monopòlics. En lluitar contra Bolsonaro, no podem oblidar exigir que les grans potencies capitalistes treguin les seves mans dels nostres recursos naturals.

En diverses parts del món els joves protagonitzen incomptables manifestacions contra els canvis climàtics producte de la devastació ambiental, com els "divendres pel futur" a Europa. Al Brasil també són els joves els qui estan en la primera línia dels qüestionaments a les polítiques devastadores de Bolsonaro. És necessari un programa i una estratègia anticapitalista perquè, al costat dels treballadors, aquesta jove generació pugui lluitar pel seu futur.

És necessari imposar la suspensió immediata de totes les transferències financeres multimilionàries del pla Safra als latifundistes i la seva aplicació immediata en els plans de lluita contra incendis, reforestació i gestió forestal. Enfront dels milers de milions de dòlars exportats anualment en soia, blat de moro i carn a costa de la devastació ambiental i humana, ha de llançar-se una campanya de nacionalització sense indemnització de les grans empreses de l’agronegoci i els seus recursos financers, logístics i tecnològics multimilionaris. Això implica el monopoli estatal sobre el comerç de soia i altres productes, que permetria que aquestes riqueses no serveixin només a un grapat d’imperialistes i terratinents. Una empresa estatal, controlada per treballadors, permetria l’ús de les últimes tecnologies, ara emprades amb finalitats de lucre i devastació, per al desenvolupament humà i establir una altra relació amb la naturalesa i tots els pobles tradicionals i originals.

Una reforma agrària radical, abolint el latifundi depredador, és una tasca democràtica que al Brasil està indissolublement lligada a la perspectiva d’un govern obrer que trenqui amb el capitalisme. Els governs del PT, de conciliació amb la de dreta i l’agronegoci, només van augmentar els milions d’hectàrees de grans latifundis, que van passar a representar gairebé el 25% del PIB en 2015. El projecte de país del PT, recolzat pels que avui són base de Bolsonaro, no és una alternativa a la catàstrofe que ens porta l’extrema dreta.

Un programa com aquest, obrer i anticapitalista, seria una poderosa palanca en la lluita dels treballadors de tot el país per a prendre a les seves mans la lluita amb els pagesos, quilombolas i pobles originaris per a abolir aquesta herència colonial i esclavista del latifundi, i lliurar terres, crèdit i tecnologies per a tots els que vulguin treballar-la.

És necessari impulsar amb totes les forces les accions a nivell nacional contra la destrucció del medi ambient per part dels capitalistes, inclosos els que volen disfressar-se amb pells de xai per a explotar millor els recursos del món.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic