http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
INVESTIDURA
El PSOE disposat a enfonsar a Iglesias malgrat els serveis prestats
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

Malgrat l’ajuda en la recuperació del PSOE, les renúncies programàtiques i a les seves posicions sobre Catalunya si arriba a vicepresident, Sánchez manté la censura a Iglesias per al seu nou govern. Els punts per a una investidura fallida augmenten, fins i tot per a unes noves eleccions.

Ver online

Tanta rebaixa i entrega per a això? Aquesta deu ser la pregunta que treu lason a Pablo Iglesias. A escasses hores que es tanqui el plebiscit electrònic de Podemos en el qual el secretari general espera obtenir un suport a la seva proposta d’un govern de coalició, el president del govern en funcions Pedro "Sánchez" confirmava en una entrevista a La Sexta le seva negativa a la participació del mateix Iglesias en el Consell de Ministres.

Més enllà de la retòrica i argumentari de cadascun dels dos, aquest, i no cap qüestió de programa o gran política d’Estat, és el que els separa i pot fer fracassar les dues sessions d’investidura previstes per a la setmana que ve.

Acabar amb Iglesias per a acabar de reflotar el PSOE
Iglesias no pot acceptar un acord en el qual ell no estigui inclòs, d’això depèn blindar-se internament contra tot intent de remoure-li del lideratge de la formació habitada i d’evitar que el seu ex número dos, Íñigo Errejón, aprofiti aquest "menystinc" de Sánchez per a voler rivalitzar l’espai a l’esquerra del PSOE que li ha disputat i guanyat res menys que a Madrid.

Sánchez se sent segur com per a llançar una aposta a dreta i a esquerra. Està convençut que la recuperació del PSOE, a la qual des d’Units Podem han contribuït enormement amb la seva política de suplicar un govern en comú des de 2015, només pot culminar-se amb la gairebé liquidació del seu "soci preferent". I això implica escapçar Podemos, fomentar les seves divisions -no hi ha idea millor que donar ministeris a altres membres de la formació que treballaran per a ell en Moncloa i el carrer Princesa- o, fins i tot, portar-los a unes segones eleccions amb "la medalla" de ser els responsables que no hi hagi un nou "govern d’esquerres".

També, ja de pas, atabala a la dreta del PP i Cs, exigint-los per "responsabilitat d’Estat" una abstenció que, malgrat els esforços de l’IBEX35, el grup Pressa i sectors de Cs, és molt difícil que es produeixi. D’aquesta manera, en cas de repetició electoral, encara que és possible que el PP no es ressentirà d’un "No" a Sánchez, no està descartat que la jove promesa de la dreta cool, Albert Rivera, sofreixi una reculada considerable. Al final el "sanchismo" pot ser el reconstructor d’un extrem centre com el de l’antic bipartidisme, només que amb alguns brots nous, però menys irrellevants del promès, en els seus extrems.

La ingratitud de Sánchez amb les renúncies sense límits de Podemos
Diem que aquesta guerra de baixa política – o baralla de camarilles - és el que veritablement hi ha darrere de la possible investidura fallida, i fins i tot unes noves eleccions. No hem vist en aquests dies, "ni se li espera", cap diferència o línia vermella sobre el contingut del possible nou govern. No perquè el PSOE s’hagi avingut a acceptar alguna de les mesures o gestos que enarborava en la seva campanya o ho feia Podem en els seus mítings de primavera; si no perquè Pablo Iglesias s’ha encarregat de dir per activa i per passiva que, en aquest terreny, havien cedit tot el que els demanaven i estaven disposats a continuar fent-ho, com li va reconèixer a Ferreras en la seva entrevista en La Sexta dimarts passat.

Vegem només alguns botons de mostra. El PSOE ha deixat clar que no pensa derogar la reforma laboral de Rajoy, Iglesias cedeix i no el demana ja com a part d’un acord de govern. El PSOE es nega a assumir la revaloració automàtica de les pensions com exigeixen des de fa mesos els pensionistes, Iglesias cedeix i no el demana ja com a part d’un acord de govern. El PSOE manté i reforça la política d’estrangeria, amb construcció de nous CIEs anunciats per Marlaska, i Iglesias cedeix i no el demana ja com a part d’un acord de govern. El PSOE confirma la seva negativa a qualsevol mesura reguladora del mercat d’habitatge per a desinflar la bombolla del lloguer, Iglesias cedeix i no el demana ja com a part d’un acord de govern. I així podríem seguir fins a emplenar línies i línies d’aquest article.

Especial ressonància han tingut les seves renúncies en la qüestió catalana. Aquest és l’assumpte d’Estat que Sánchez ha al·legat com a línia vermella per a no deixar entrar i Iglesias en el Consell de Ministres. Iglesias no només no és que veiés cap problema per a compartir executiu amb un dels partits del bloc monàrquic del 155 i que estan darrere, mitjançant l’Advocacia de l’Estat, de la Causa General contra l’independentisme, sinó que fins i tot van arribar a declarar que no sortiria de l’establit en aquesta qüestió acatant i assumint la previsible sentència condemnatòria del Suprem a la tardor. Mai ningú va fer tanta gala a la famosa cita dels germans Marx d’"aquests són els meus principis, si el molesta, tinc aquests altres".

Una altra esquerra és possible i necessària
Les negociacions per a la investidura estan arribant a la seva fi en aquest primer round. Si, com sembla ser, acaben fracassant, veurem un segon round encara més renyit. Les pressions de l’establisment perquè la dreta s’abstingui continuaran operant i in crescendo. Podemos pot aprofundir en el seu procés de cessió sense límits, però tampoc es pot descartar un viratge en exigència i crítiques al PSOE i el seu caràcter d’"ostatge de l’IBEX35". Un consell, no es creguin ni mitja paraula, serà sols l’arrencada de la llarga precampanya electoral de novembre. Com en les eleccions d’aquesta primavera, tancades les urnes, les demandes que més simpatia han generat del programa d’Unit Podemos tornaran al calaix com ha succeït en aquestes setmanes.

La integració de Podemos en el Règim del 78 com un partit més d’aquest nou torn a blocs -que no acaba de funcionar i que pot ser l’avantsala d’un retorn bipartidista- és cada dia més clara. La classe treballadora, la joventut, les dones i els immigrants res podem esperar d’aquestes negociacions per dalt amb el partit que va introduir la precarietat laboral, ocupa al costat del PP seients en els principals consells d’administració i és un dels "homes de Majestat". La necessitat de preparar-se per a enfrontar al nou govern des de la mobilització i de construir una esquerra anticapitalista i de classe segueix a l’ordre del dia.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic