|
Fotos: ID
Entre el 3 i el 8 de juliol va tenir lloc la II Universitat Internacionalista organitzada pels grups que impulsen els diaris digitals Révolution Permanent de França, Esquerra Diari i Izquierda Diario de l’Estat espanyol, Klasse gegen Klasse d’Alemanya i La Voce della Lotte d’Itàlia, integrants de la Xarxa internacional de mitjans La Izquierda Diario.
Enmig d’un paisatge encantador en el sud de França, durant quatre jornades van funcionar desenes de tallers, fòrums i debats sobre feminisme anticapitalista, lluita de classes, crisi mediambiental i capitalisme, història de les revolucions, moviment obrer, marxisme i estratègia socialista. També va haver-hi temps per a trobades entre treballadores i treballadors dels diferents països, reunions de les delegacions juvenils, activitats culturals, banys en el riu, esports, xerrades sota les estrelles i festes a la nit.
“Ha estat una gran experiència compartir i debatre amb tantes companyes i companys. Em vaig més convençuda de sumar-me a aquest projecte revolucionari per a transformar una societat que a la majoria dels joves només ens ofereix precarietat. Com es va dir en diversos plenaris, volem transformar-ho tot, perquè la nostra vida val més que els seus beneficis”, assegurava una jove madrilenya abans d’emprendre el viatge de retorn.
Et pot interessar (en castellà): Universitat d’estiu internacionalista: 350 persones debaten sobre la revolució sota el sol d’Avairon
La lluita de classes va tenir una presència destacada en tots els debats, amb el plus de comptar amb l’emotiu relat i les reflexions de molts dels seus protagonistes: des de les armilles grogues que van sacsejar França en els últims mesos, als joves algerians que ens van transmetre les lliçons dels grans aixecaments de masses a Algèria i Sudan. També vam estar al costat de les combatives treballadores migrants d’Onet, que van encapçalar una gran vaga en les estacions de trens de París, una nodrida delegació de “cheminots” (ferroviaris) que van portar endavant una vaga històrica, els treballadors precaris de Telepizza de l’Estat espanyol, les lluitadores Kellys que netegen els hotels, els joves precaris de Deliveroo, organitzadors del sindicalisme de base a Itàlia, treballadors del metro i estudiants d’Alemanya, joves que participen en les grans mobilitzacions contra el canvi climàtic i centenars de companyes que participen del moviment internacional de dones al costat de Pa i Roses en diversos països d’Europa.
Durant la primera jornada van funcionar diversos tallers que van abordar la lluita contra el racisme, el patriarcat i el capitalisme; el feminisme interseccional; l’estratègia socialista per a vèncer; el pensament de Trotsky i lliçons històriques sobre la revolució espanyola. També es va parlar sobre la important experiència del Frente d’Izquierda i el PTS a l’Argentina.
A la tarda va tenir lloc un massiu plenari sobre la nova ona del moviment de dones a nivell internacional. Del panell van participar Verónica Landa, de Pa i Roses de l’Estat espanyol; Loli, treballadora ferroviària i militant de Du Pain et des Roses de França; Scilla d’Il Pane e le Rose d’Itàlia; Lily, de Brot und Rosen d’Alemanya, i també Andrea D´Atri, fundadora de Pa i Roses de l’Argentina.
En la segona jornada comptem amb interessants tallers sobre el debat del feminisme i la prostitució, sobre la qüestió nacional a Catalunya i sobre la Revolució cubana.
El debat central del dia va estar dedicat a l’experiència de les armilles grogues a França. Juan Chingo, autor del llibre Gilets jaunes. Li soulèvement i editor de Révolution Permanent, va presentar algunes conclusions sobre aquest important fenomen, que va tenir com a tret principal la intervenció disruptiva de sectors perifèrics del moviment obrer, amb una nova subjectivitat i elements de radicalitat no vists en dècades. Va assenyalar els punts forts, així com també els límits del moviment i va apuntar la responsabilitat de les burocràcies sindicals i l’esquerra francesa a haver mantingut un mur entre les tendències combatives de les armilles grogues i els destacaments centrals del moviment obrer sindicalitzat. Les lliçons d’aquestes primeres batalles es van poder fer en un debat viu i molt ric amb les aportacions de desenes d’armilles grogues presents en la Universitat d’estiu.
El dissabte vam poder gaudir d’una xerrada amb la intel·lectual feminista François Verges, originària de la ex-colònia francesa de l’illa Reunió, qui va exposar sobre el feminisme anticolonial. També va haver-hi molta participació en altres tallers dedicats a debats sobre el populisme d’esquerra, la Unió Europea i el programa revolucionari.
Per la tarda, van tenir lloc dos importants plenaris de treballadors i treballadores i el de la joventut de diferents països presents a la Universitat d’estiu
El zenit de la jornada del dissabte va ser l’acte internacionalista, que va concentrar gran part de les idees força que van recórrer totes les jornades.
Yunus, un jove company turc, dirigent estudiantil a Alemanya i militant de la Revolutionäre Internationalistische Organisation (RIO), va donar inici al míting amb un discurs molt potent denunciant a l’imperialisme alemany i les polítiques del “capitalisme verd”. Giacomo Turci, de la FIR d’Itàlia, va apuntar contra les polítiques de l’extrema dreta, homòfobes, misògines i xenòfobes del govern de Salvini, que manté les polítiques econòmiques del neoliberalisme.
El militant algerià Abdenour Maouche va emocionar a l’auditori destacant l’aixecament del poble algerià, quan es compleixen 57 anys de la independència d’Algèria enfront de l’imperialisme francès.
Durant l’acte, també va haver-hi una commovedora però combativa intervenció d’Imen, amiga de Zineb Redouane, assassinada per la policia després que una magrana de gas lacrimogen li fos llançada al cap a Marsella durant una manifestació de les armilles grogues, va llegir una carta escrita per la filla de Zineb, Milfet Redouane, saludant l’acte i reivindicant la lluita per Justícia per a Zineb.
L’auditori va rebre amb calorosos aplaudiments una salutació en vídeo enviat per dirigents del PTS argentí, el diputat nacional Nicolás del Caño, actual candidat a president pel Frente de Izquierda, i el candidat a governador per la província de Buenos Aires, Christian Castillo, els qui van reafirmar la necessitat de construir una organització mundial de la revolució socialista.
Molt aplaudida va ser també la intervenció de Lucía Nistal del CRT de l’Estat espanyol, que va cridar a militar per a construir una esquerra revolucionària que sigui una veritable alternativa als partits reformistes com Podemos i Syriza que s’adapten als règims capitalistes.
L’acte es va tancar amb la intervenció de Daniela Cobet de la Courant Communiste Révolutionnaire (CCR) en el NPA de França, relacionant la situació política oberta i els fenòmens de la lluita de classes amb la necessitat de construir una gran organització revolucionària internacional: “perquè no es tracta només de lluitar, sinó de preparar-nos per a la victòria”. Daniela Cobet va cridar a totes les persones presents a unir-se “a aquesta lluita per la revolució i pel socialisme al costat de la classe obrera", la qual cosa va ser rebut amb molt d’entusiasme.
La intensa jornada del dissabte va culminar a la nit amb una emotiva projecció d’una pel·lícula sobre la vaga d’Onet realitzada per les companyes de Rèvolution Permanent.
El diumenge va quedar temps per a altres importants tallers com el debat sobre el canvi climàtic i el programa anticapitalista i socialista enfront de la crisi ambiental, tallers sobre la precarietat i les malalties laborals, el debat sobre el feminisme del 99% i el feminisme socialista i una xerrada de la investigadora Sophie Wannich sobre la Revolució francesa.
Un emocionant plenari de tancament d’Universitat va permetre intercanviar primeres impressions i reflexions sobre una gran activitat internacionalista i revolucionària que va satisfer a tots els presents.
Mentre les delegacions començaven a preparar-se per a tornar als seus països i ciutats, tots celebraven el clima d’entusiasme militant, companyonia i confraternització.
Ho sintetitzava bé una altra jove espanyola: “M’adono que l’internacionalisme és una experiència concreta. Aquests dies parlem tots diferents idiomes, però una mateixa llengua: ens uneix la lluita per la revolució socialista i per construir un partit revolucionari internacional. Per això podem entendre’ns tan bé entre totes.”
|
