http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
MITJÀ ORIENT
Els Estats Units va estar a deu minuts de llançar una guerra contra Iran
Claudia Cinatti

Trump va assegurar aquest divendres que va estar a punt de llançar un atac contra Iran, que va ser suspès quan els avions ja estaven en l’aire. Augmenta la tensió i les possibilitats d’acabar deslligant un conflicte, que encara que indesitjat acabi sent inevitable.

Ver online

En la nit del dijous 20 de juny, els Estats Units va estar a uns escassos 10 minuts d’iniciar una guerra amb Iran. L’escalada havia pegat un salt després de l’atac contra dos bucs petroliers comercials en el Golf d’Oman per la qual el govern nord-americà va responsabilitzar a Iran.

El segon acte va ser l’enderrocament per part de la Guàrdia Revolucionària iraniana d’un dron espia dels Estats Units que estava violant el seu espai aeri.

El president Trump va donar l’ordre de respondre amb un atac militar limitat contra radars i bateries de míssils. Però va retrocedir minuts abans d’iniciar l’atac, suposadament perquè el van informar que podrien morir unes 150 persones en el bombardeig. Trump va adduir llavors una raó de proporcionalitat: un dron per 150 baixes li va semblar "too much" (massa) i va aclarir que els Estats Units tenia tot el temps –i els recursos militars- del món per a atacar a Iran.

En aquest primer round el règim iranià es va apuntar un punt. Va aparèixer desafiant les sancions, va anunciar que intensificarà el ritme del seu programa nuclear i va enviar un missatge cap a Washignton però també cap als seus “aliats” que encara aposten per l’acord nuclear: que respondrà davant qualsevol incursió militar en el seu territori. Per als bons entenedors, que aguantarà la pressió de les sancions i no li fa fàstic a una guerra asimètrica. A diferència dels atacs contra els bucs, negats per Teheran, aquesta va ser una acció reivindicada públicament com un acte d’estat per part de la Guàrdia Revolucionària iraniana.

No obstant això, ningú pot dir amb claredat què signifiquen aquests petits senyals d’avantatge tàctic en el marc que no ha pogut fer fallida el cèrcol de les sancions amb el qual els Estats Units espera privar a Iran pràcticament de comerciar el seu petroli i així sotmetre’l als seus designis.

L’objectiu dels Estats Units i els seus aliats –Aràbia Saudita i Israel- no és sol el programa nuclear, sinó sobretot fer retrocedir la influència regional d’Iran que va estar "in crescendo" després que els Estats Units enderroqués al règim de Saddam Hussein a l’Iraq, i avui arriba fins al Líban, Síria i Iemen, en aquests dos últims països, amb guerres sagnants i prolongades.

Aquestes 24 hores vertiginoses van deixar en clar que els Estats Units no té una estratègia coherent, més enllà de l’escanyament econòmic, després d’haver abandonat l’estratègia d’estrenyi multilateral que havia ideat Obama per a mantenir a ratlla al règim dels Ayatolas.

Trump va oscil·lar entre amenaçar a Iran amb atacs punitius i suggerir, contra tota evidència, que l’enderrocament del dron no havia estat intencional. Aquesta política erràtica expressa les divisions a la Casa Blanca i l’aparell estatal entre els neo-conservadors –Bolton i Pompeo- que empenyen per una política obertament guerrera; i l’ala més realista –principalment el Pentàgon- que veu que seria una aventura militar amb un cost molt major al de la guerra i ocupació de l’Iraq.
Trump diu que no vol una guerra, que intueix impopular per a la seva campanya per la reelecció, en la qual segons els mitjans, arrenca des de darrere. Però l’escalada pot desenvolupar la seva pròpia lògica i acabar deslligant un conflicte que d’indesitjat es transformi en inevitable. Aquesta setmana va semblar acostar-se perillosament.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic