Les recents eleccions al Consell de la Policia han estat marcades pel meteòric ascens de “Justícia Policial” (Jupol), la candidatura impulsada per l’associació Justícia Salarial Policial (Jusapol). El conegut com “Vox policial” s’ha quedat, amb un ampli avantatge, la primera posició.

No usarem en aquest article els termes “sindicat” ni “eleccions sindicals”, com es refereixen la major part dels mitjans, perquè considerem que aquestes institucions ho són de la classe treballadora i el moviment obrer, en les files del qual no comptem als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o els funcionaris de presons.

Amb una alta participació del 72,7% dels 66.700 policies nacionals cridats a votar, Jupol s’ha emportat el 58,4% dels vots i 8 dels 14 llocs del Consell. Una dada rellevant del suport de més de la meitat dels policies nacionals que han participat a la llista que representava la veu més “ultra” dins del cos. A les presons no ha obtingut tampoc un resultat menor, es queda com a tercera força sota la marca Tu Abandono Me Puede Matar.

Això no vol dir que les altres candidatures - impulsades entre altres per l’anomenat Sindicato Unificado de Policía, la Confederación Española de Policía i la Unión Federal de Policía – no siguin també associacions reaccionàries. Tots sense distinció defensen els interessos corporatius d’aquest cos policial i han defensat totes i cadascuna de les seves actuacions rellevants com el “per ells” del 1-O, les càrregues contra manifestacions o la qüestionada labor que desenvolupen en fronteres com la de Ceuta i Melilla. No obstant això, la victòria de Jupol és un indicatiu que els aires reaccionaris que van propulsar l’emergència i ascens de Vox fa uns mesos, tenen la seva avantguarda justament en el principal cos policial de tot l’Estat.

Jusapol és una associació nascuda en l’estiu de 2017 amb la reivindicació que els cossos policials directament dependents del ministeri d’Interior tinguessin les mateixes retribucions que les policies autonòmiques. Però més enllà d’aquesta reivindicació corporativa, Jusapol ha fet la seva particular carrera convertint-se en l’associació “ariet” contra l’independentisme català. A pesar que la seva reivindicació salarial està dirigida al ministeri de l’Interior, amb seu en el madrileny passeig de la Castellana, després de la “tardor catalana” han pres Barcelona com a lloc predilecte per a la realització de les seves manifestacions.

La primera, el 20 de gener de 2018, la van realitzar amb el 155 en actiu i la recent derrota del constitucionalisme en les seves eleccions del 21D. Una mobilització que es va avançar en un any a la “foto de Colón”. En la seva capçalera destaquen entre altres García Albiol del PP, Arrimadas i Rivera de Cs i Ortega Smith de Vox. Aquell dia el que es va viure en plena Via Laietana va ser tota una exaltació del nacionalisme espanyol més ultra, amb crits de “Puigdemont a presó” o càntics de “per ells” en clar suport als agents de l’Operació Copèrnic - els “piolinies”- que havien reprimit brutalment el referèndum del 1-O.

La segona va ser el 29 de setembre d’aquest mateix any, el dia abans del primer aniversari del 1-O. Convocada enfront de la Prefectura Superior de la Policia Nacional de Barcelona, la reivindicació salarial va quedar totalment subordinada a l’exaltació i l’homenatge exprés als agents que van intervenir en els col·legis electorals un any enrere, dels quals diverses desenes estan sent jutjats per aquells fets.

En els últims mesos, almenys des de la campanya electoral en les andaluses, Jusapol sembla ja haver-se decidit sobre com de les “tres dretes” és la seva preferida. Fins a aquest moment la seva vinculació amb Cs havia estat airejada per diversos mitjans de comunicació, i fins i tot varis dels seus dirigents van reconèixer a Público que havien rebut ajuda d’aquest partit per a l’organització de la primera mobilització a Barcelona, que va requerir de desenes d’autobusos des de tot l’Estat.

Però en les andaluses van realitzar el viratge sembla que definitiu. Llavors aquesta plataforma va donar un suport fonamental a la campanya de Vox a Andalusia, on presumien que entre membres dels diferents cossos policials, familiars, amics i simpatitzants sumaven 400.000 persones.

Membres de Jusapol, com el policia i chirigotero Jesús Manuel Selma, el youtuber Jandro Lion, o l’ultradretà Alfredo Perdiguero, van fer campanya obertament per la formació d’Abascal. Aquest ha continuat dirigint-se als membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil com un privilegiat calador de vots. Per a les generals cinc dels seus caps de llista eren policies o guàrdies civils i no ha dubtat a posar fins i tot amb samarretes de Jusapol.

Avui dia no hi ha estudis sobre quin percentatge dels membres dels cossos policials és part de la pedrera electoral de la ultradreta. Si que tenim algunes dades significatives, com el del la secció censal del palau de la Zarzuela. Dels 442 vots emesos, Vox es va quedar amb la primera plaça amb 166, seguit del PP amb 96. Tot apunta al fet que el vist en aquestes eleccions al Consell de la Policia no es diferenciaria molt.

Com era d’esperar, l’ona reaccionària que recorre l’Estat espanyol des del “per ells”, la repressió del 1-O, el discurs de Felip VI dos dies més tardes i el cop del 155, troba en els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat un dels seus més ferms bastions.