http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
LLIBERTAT DE PREMSA
Algú va dir clavegueres? 10 casos de censura mediàtica de la “democràcia” espanyola
Roberto Jara

Et sorprèn que les “clavegueres de l’estat” també passin per sota de la premsa dels capitalistes? El règim mai va deixar de censurar la informació amb tots els seus mitjans, des del tancament de mitjans fins a la Llei Mordassa.

Ver online

Avui dia es destapen els embornals d’unes clavegueres que fan olor d’Audiència Nacional, robatoris de mòbils, proves inventades, policies polítiques de ministres, infiltrats en partits i redaccions i periodistes sota suborn del PP. No obstant això, aquest recorregut passa per 40 anys de “democràcia”, emmarcant els actuals acomiadaments i judicis de periodistes a base de lleis mordassa o trucades des del Ministeri, en una tradició censora que no ha tingut interrupció fins avui.

T’interessa: Les clavegueres de l’Estat estan més visibles que mai

Tal vegada hagis sentit parlar de la censura franquista en la premsa o la cultura i pensis que és una mica del passat. En Esquerra Diari repassem 10 casos de censura mediàtica en els quals les llargues tisores de l’Estat Espanyol van actuar més enllà del franquisme fins als nostres dies. No tots els casos són de la mateixa gravetat, sinó que els hem seleccionat perquè són tipus diferents de casos al llarg d’èpoques diferents.

1 Revista Doblón

Al març de 1976 a Madrid la Guàrdia Civil va segrestar, va torturar i va simular l’execució del periodista José Antonio Martínez Soler, director de la revista Doblón amb l’objectiu que revelés informació sobre càrrecs pro-democràtics dins d’un exèrcit farcit de franquistes. Això es produeix després de la publicació de l’article "De Vega a Campano" sobre les purgues dins de la Guàrdia Civil. José Antonio Martínez Soler va treballar posteriorment fins al seu acomiadament fulminant amb la victòria d’Aznar en les eleccions de 1996 després de ser entrevistat per aquest periodista i no quedar satisfet.

2 Revista Punto y Hora

La història d’aquest mitjà de comunicació és paradigmàtica per a comprendre la llibertat de premsa del Règim. Es va editar des de 1976 fins a 1990 i va arrencar la seva relació amb la repressió estatal al maig de 1976, quan el número 10 és segrestat per la publicació d’un editorial exigint amnistia per als presos polítics. Al setembre amenacen de mort a la directora de la mateixa revista, Mirentxu Purroy Ferrer, i al desembre l’empresonen en un consell de guerra per publicar la carta d’un lector sobre l’assalt policial a la “Fiesta de los Gansos” a Lekeitio, amb nombrosos ferits greus.

A l’octubre de 1977 la AAA destrueix amb una bomba la redacció, sota les ordres del CESID, segons el general Sáenz de Santamaría. Van continuar imprimint des de les redaccions d’altres periòdics, sofrint quatre mesos de tancament governamental en 1979, en 1981 per denunciar els tortures a Joxe Arregi i per l’article “Paseíllo i espantá” sobre la visita de Joan Carles I a Guernica i la dimissió de Suárez, i en 1983 per suposades injúries a Felipe Gónzalez i al ministre José Barrionuevo, posteriorment condemnat per la seva implicació en l’escàndol dels GAL.

3 El Papus

La revista humorística El Papus havia estat tancada durant tres mesos en 1976, però serà el 20 de setembre de 1977 quan la feixista AAA col·loca un explosiu a la seu de la revista, assassinant al conserge Joan Peñalver i causant altres 17 ferits.

4 Área Crítica

La revista Área Crítica, que era publicada des de 1983, és clausurada en 1990 per ordre del govern de Felipe González, amb qui era especialment crítica quant a l’entrada en l’OTAN i la legislació Antiterrorista, detenint al seu director.

5 Egin

El diari Egin serà el pròxim objectiu periodístic del Govern des de 1985, quan el GAL assassina a Xabier Galdeano a la localitat de San Juan de Luz. En 1993 la Conselleria Basca d’Interior assaltarà la seu del diari i empresonarà al seu director, Pepe Rei, en plena convalescència d’una operació cardíaca des de l’hospital. Un any després serà detingut una altra vegada, després d’una confiscació de material informàtic en la seu.

Serà en 1998 quan el jutge Baltasar Garzón de l’Audiència Nacional ordena a la policia l’assalt i tancament del diari Egin i de l’emissora de ràdio Egin Irratia, operació declarada il·lícita en 2009, quan les instal·lacions portaven precintades més de 10 anys. En 2001 l’Audiència Nacional tancarà la revista Ardi Beltza, com a continuació de l’operació, detenint en 1999 i en 2001 a Pepe Rei.

En 2019 la Seguretat Social va decidir endossar tres milions d’euros de deute d’Egin, dictaminats pel judici irregular de l’Audiència Nacional, al diari Gara per “successió ideològica”.

6 Node50

Al març de l’any 2000 l’Agència de Protecció de Dades envaeix la seu de Node50, un proveïdor de serveis d’internet on s’allotjava una part significativa de col·lectius d’esquerra, tancant la web i sancionant a l’Associació Contra la Tortura. Posteriorment el servidor es va traslladar a Suècia per protecció política.

7 Egunkaria

Al febrer de 2003 el jutge Juan de l’Olmo de l’Audiència Nacional ordena el tancament del diari Egunkaria, detenint a 18 treballadors i torturant a 5 dels seus directius abans del judici, fet pel qual el Tribunal Europeu el Drets Humans condemnaria a l’Estat Espanyol en 2012 en arxivar les denúncies de tortures.

En 2005 el diari seria liquidat econòmicament, quedant aquests diners en mans del jutge. En 2010 serien absolts els últims imputats, pel fet que “el tancament del diari no tenia habilitació constitucional directa i mancava d’una norma legal especial i expressa que l’autoritzés", sent impossible que el diari reaparegués.

8 Prohibit parlar de Mitrofán

En 2006 en una cacera durant una visita privada a Rússia el rei Joan Carles I mata a l’ós Mitrofán al qual prèviament havien emborratxat amb vodka i mel. Un any i quatre mesos després l’Audiència Nacional processa dos periodistes d’El Mundo i considera que els diaris bascos Deia, el seu suplement Caduca Hoy i Gara ataquen l’autoestima del monarca per publicar la notícia. També processen pel mateix motiu als humoristes José Antonio Rodríguez i Javier Ripa i a l’escriptor Nicola Lococo pel delicte d’injúries al rei per una vinyeta sobre la cacera.

9 Boro La Haine

En 2014 el periodista de la Haine Boro LH va rebre la petició de sis anys de presó per part de la fiscalia acusat de “atemptat a l’autoritat” quan sofria una agressió policial documentada per gravar les càrregues policials al final de la manifestació convocada amb el lema ‘Escac al rei’ el 29 de març de 2014.

També es va sumar una petició d’any i mig de presó per difondre aquests continguts en les xarxes socials, que finalment van acabar en l’absolució de tals càrrecs quatre anys després gràcies als enregistraments d’altres periodistes que ho mostren com a víctima i no perpetrador dels cops.

10 Verónica Landa, Esquerra Diari i Izquierda Diario

La periodista Verónica Landa d’aquest mitjà va rebre una querella per injúries per un article escrit a l’abril de 2017 en el qual relata el cas d’homicidi perpetrat en 1974 pel llavors sotsinspector de policia Sebastián Trapote, sentenciat en 1983. Sebastián Trapote va ser un dels màxims responsables de l’actuació policial el 1-O a Catalunya i qui va interposar directament la denúncia.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic